El productor, director i guionista Lluís Miñarro ha estat distingit amb el 7è Premi Pepón Coromina. En rebre el guardó l’homenatjat va afirmar que “davant del cinema només hi cap la radicalitat”: així entén ell el setè art. També ha recordat de la seva faceta com a productor que “per produir una pel·lícula a algú ens hem d’entendre, sopar i veure el feeling. Després li he de deixar les mans lliures al director un cop ja he “comprat la idea”. Que creï. He fet 40 pel·lícules així”.
El realitzador català s’inicia en el món del cinema a través dels cineclubs, participant en la creació del Cineclub Arts el 1967, organitzant cicles de cinema en el Cineclub Mirador el 1970 i a través de la crítica a les revistes Destino i Dirigido por. El 1989 funda la productora Eddie Saeta, des d’on produeix més de 40 títols que han obtingut un gran reconeixement en els grans festivals nacionals i internacionals.
Com a productor ha donat suport a propostes arriscades i innovadores de cineastes locals, com el debut d’Albert Serra amb Honor de Caballeria (2006), i posteriorment El cant dels ocells (2008). També és responsable de la producció de Cosas que nunca te dije (1996), la segona pel·lícula d’Isabel Coixet; Les mans buides (2003), de Marc Recha; En la ciudad de Sylvia (2007), dirigida per José Luis Guerín, o El muerto y ser feliz (2012), de Javier Rebollo, entre d’altres.
A nivell internacional, Lluís Miñarro ha treballat amb directors com Apichatpong Weerasethakul, produint el film Uncle Boonmee who can recall his past lives (2010) que va guanyar la Pala d’or a Cannes; Manoel de Oliveira, amb qui ha coincidit en dues ocasions, en els films Singularidades de una chica rubia (2009) i El extraño caso de Angélica (2010); Lisandro Alonso, amb Liverpool (2008); o Naomi Kawase, amb el film Still the water (2014), estrenat al Festival de Cannes, on Eddie Saeta ha participat en set ocasions.
En el camp de la ficció, Miñarro és autor de dos llargmetratges: Stella Cadente (2014), film d’època protagonitzat per Àlex Brendemühl en la pell del rei Amadeu I, qui va governar Espanya entre 1870 i 1873, estrenat al Festival de Rotterdam i guanyador dels Premis Gaudí a Millor vestuari i direcció artística; i Love Me Not (2019), el títol més recent de la seva filmografia, protagonitzada per Ingrid García-Jonsson, Francesc Orella, Lola Dueñas i Oliver Laxe, estrenat al Festival de Rotterdam, on reflexiona sobre la figura de Salomé i Herodes i situa aquests personatges bíblics en el context de la Guerra d’Iraq. També ha dirigit dos curtmetratges, 101 (2012) i Escudella (2015), i dos documentals, Familystrip (2009) i Blow-Horn (2009).
https://elcinefil.cat/2019/01/15/love-me-not-es-el-nou-film-den-lluis-minarro/
Miñarro també ha sigut jurat a festivals com Locarno, Karlovy Vary, San Sebastián o Buenos Aires i ha protagonitzat retrospectives arreu del món. Va editar el llibre 100 Cinema Shots el 2008 i va rebre el Premi Ciutat de Barcelona el 2010. És membre de l’Acadèmia del Cinema Català des de l’any 2008.
El Premi Pepón Coromina és un guardó de l’Acadèmia del Cinema Català vinculat a la memòria del productor català que ha premiat pel·lícules, iniciatives culturals i cineastes com Bigas Luna (2013), Hammudi Al-Rahmoun Font (2014), El camí més llarg per tornar a casa (2015), La Academia de las Musas (2016), Nely Reguera (2017) i el D’A Film Festival (2018).
