L’Acadèmia incorpora sis nous Membres d’Honor

- Advertisement -

El cineasta i animador Jordi Amorós; el director i productor Carlos Benpar; la muntadora Teresa Font; el periodista i activista cultural Josep Maria López Llaví; l’actriu Serena Vergano; i el CineBaix són els sis nous Membres d’Honor de l’Acadèmia del Cinema Català. L’acte de nomenament va tenir lloc el passat 16 de juliol al Born Centre de Cultura i Memòria i va estar conduit per l’actriu Aina Clotet, comptant amb glossadors vinculats professionalment o personalment als protagonistes, com Vicent Sanchis, director de la Televisió de Catalunya; Sílvia Marsó, actriu i productora teatral; Jaume Martí, acadèmic i muntadors; Rosa Maria Ferrer, activista cineclubista; Colita, retratista de la Gauche Divine, i Joan Dausà, acadèmic, músic, cantautor i actor.

Jordi Amorós, un pioner de l’animació

- Advertisement -

El guionista, dibuixant d’humor, cineasta i publicista conegut pel seu pseudònim Ja, és un referent de la tira còmica de sàtira política i de l’animació a Catalunya. Seus són el primer llargmetratge animat per a adults produït a Espanya, Historias de amor y masacre (1980), i el primer llargmetratge d’animació en català Despertaferro! El crit del foc! (1990).  També és l’autor de les sèries Mofli, el último koala (1986),  Koki (1997) o Goomer (2000). Ha compaginat l’animació amb el còmic, col·laborant amb les revistes Mata Ratos, Barrabás, El Papus, El Jueves i Mongolia.

Carlos Benpar, una vida dedicada al cinema

- Advertisement -

Director, guionista i productor de cinema, compta amb 14 llargmetratges, dos premis Goya al millor documental i dos Premis Barcelona de Cinema per Cineastas contra magnates (2006) i Cineastas en acción (2007), assaigs en defensa dels drets morals dels directors davant les manipulacions que pateixen les seves pel·lícules. Impulsor en els seus inicis del Cine Club Montseny, punt de referència entre cinèfils de la ciutat, presentaria el 1973 al Festival de Locarno el seu primer llargmetratge, Soplo de esplendor. Amb el seu darrer documental, Cançons d’amor i d’anarquia (2014), rememora els fets més rellevants de la causa anarquista.

Teresa Font, la muntadora d’Almodóvar, Aranda i de la Iglesia

Més de 40 anys d’experiència professional, prop de 80 pel·lícules, vuit nominacions als Premis Goya i nombrosos guardons donen la mida de l’extraordinària trajectòria de la muntadora autodidacta. Amb el documental Numax presenta… (1980), de Joaquim Jordà, iniciaria una llarga filmografia al costat de directors de referència com Vicente Aranda (Tiempo de silencio, El Lute (camina o revienta), La pasión turca, Amantes, Carmen, Libertarias), Bigas Luna (Jamón, Jamón), Àlex de la Iglesia (El día de la bestia, Perdita Durango, Muertos de Risa) o Imanol Uribe i Pedro Almodóvar, amb els que s’endú el Goya per Días Contados i Dolor y Gloria, respectivament.

Serena Vergano, la musa de l’Escola de Barcelona

L’actriu va treballar en mitja dotzena de films a Itàlia abans de viatjar a Barcelona el 1962 per rodar El conde Sandorf (1963) i establir vincles amb els cineastes de l’Escola de Barcelona, com ara Joaquim Jordà, Vicente Aranda, José María Nunes, Jordi Grau, Pere Portabella, Jaime Camino, Román Gubern o Ricardo Bofill. Vergano protagonitzaria el 1967 la pel·lícula fundacional de l’Escola de Barcelona, Dante no es únicamente severo, de Jacinto Esteva i Joaquim Jordà, i també faria carrera  a Madrid.

Josep Maria López Llaví i CineBaix, activistes cinematogràfics

El periodista barceloní ha tingut una intensa trajectòria en el camp polític i en defensa de la cultura i la llengua catalanes, combinada amb la seva activitat en l’àmbit del cinema. Crític i comentarista cinematogràfic a Serra d’Or, Destino, l’Avui, El Temps i Diari d’Andorra, president de la Federació Catalana de Cineclubs i membre del Consell Consultiu de Plataforma per la Llengua, on ha treballat per promoure el català al cinema i com a eina de cohesió social.

- Advertisement -

El CineBaix és un altre referent de l’activisme cinematogràfic i cultural al nostre país. Dos dels seus impulsors, Maria Coscoll i Xavier Bachs, veïns de Sant Feliu de Llobregat es van unir el 2004 per impedir el tancament del mític Cinema Guinart, l’últim cinema que projectava cinema d’autor i en català a la comarca del Baix Llobregat. Gràcies a aquesta empenta, l’any següent obria de nou les portes amb el nom de CineBaix i la gestió d’una associació i una xarxa de voluntaris i voluntàries. Durant 15 anys, aquesta entitat s’ha mantingut sempre fidel a la seva tasca a favor del cinema català i europeu.

Fotos: White Horse – Martí Pujol / Òmnium Cultural

- Advertisement -
Redaccióhttps://elcinefil.cat/
'El Cinèfil' és un mitjà de comunicació dedicat a analitzar, explicar i difondre l’univers del cinema en tota la seva amplitud. Parlem de pel·lícules, sèries i festivals i també organitzem tot tipus d'esdeveniments relacionats amb el cinema. Ens agrada dir que som una revista en xarxa i en català. En xarxa perquè, a banda del web, també aprofitem les xarxes socials per a difondre i comunicar novetats i reflexions sobre el setè art. I tot plegat ho fem en català perquè és la nostra llengua. Gaudeix i que el cinema t'acompanyi... SEMPRE!

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents