A la cartellera aterren moltes pel·lícules d’animació però molt poques són com Les vides de la Marona (L’Extraordinaire Voyage de Marona). La cinta de la directora francesa Anca Damian arriba inclosa a la Mostra de Films de Dones que podem veure a Filmin amb l’aval de ser la Millor Pel·lícula de l’Annecy International Animated Film Festival, el certamen d’animació més prestigiós del món. També ha guanyat el guardó al Millor films europeu d’animació als European Film Awards i el Bucheon Film Festival. L’extraordinària vida de la gosseta Marona havia d’arribar als cinemes el dia 13 de març també en llengua catalana però tot es va aturar per culpa de la COVID-19. Finalment la nova data d’estrena és el 26 de juny.
Què veurem, doncs en aquest extraordinari llargmetratge? Si ho haguéssim de resumir amb una sola frase és molt simple: la vida d’una gossa que passa per diferents llars al París contemporani. Ara bé, aquesta pel·lícula és molt més: prepareu-vos per un viatge sensorial i visual a un món que vessa art, creativitat i virtuosisme amb l’excusa de les vides de la Marona. Cada personatge que interactua amb la protagonista evoca un moviment artístic pictòric. Cubisme, expressionisme, surrealisme, diversos tipus d’abstracte… Una autèntica festa de colors i textures que, a més té la virtut de ser gaudible pels menuts de la casa a la vegada que és apreciada amb uns altres ulls pels grans.
Per acabar de reforçar aquest robust film a sobre hi trobem algunes lliçons i valors educatius en el rerefons de la història. La fidelitat de les mascotes amb els seus humans de referència, la precarietat laboral dels adults, el tràfec de viure en una gran ciutat i el pas del temps a través de les diferents persones que passen per la vida de la Marona. Com si fos una gata i no un gos, i fent honor al títol de la pel·lícula, hi ha moltes vides dins aquesta petita multiobra d’art.
Veredicte
El millor: haver convertit la senzilla història d’una gosseta petanera en un collage ple d’art en majúscules.
El pitjor: en alguns moments s’abusa del surrealisme o l’abstracte en detriment de la història.
Nota: 8,5
