Els remakes en acció real dels clàssics d’animació de Disney es divideixen en dues vies: els que arrisquen i mostren quelcom diferent i els que es limiten a recrear el film original. Aquest La sirenita s’inclou en el segon camp i, sense arribar al nivell de l’excel·lent La Bella y la Bestia, resulta un dels més reeixits.
Halle Bailey (‘La Sirenita’)
La proposta funciona en tots els sentits. Des d’una notable factura tècnica —especialment remarcables el so i els efectes visuals—, passant per un guió amb ritme que manté l’atenció. Tot i la dificultat i allunyament que pot generar en l’espectador que els animals parlin, s’ha de destacar que s’ha mantingut molt bé l’esperit del cranc Sebastián, un dels personatges més emblemàtics de l’original d’animació.
Una ‘sirenita’ respectuosa amb l’original
Pel que fa al seu estol d’intèrprets, destacar una fràgil i dolça Halle Bailey en la pell, i escames, de la protagonista; un correcte Joanh Hauer-King com el príncep Eric; i una excel·lent Melissa McCarthy en el rol d’Úrsula, el personatge probablement més difícil de traslladar a l’acció real. Malauradament, Javier Bardem no està a l’altura dels seus companys i resulta el pitjor amb diferència com el rei Tritó, un treball sense ànima que no té res de l’enorme força i carisma del personatge en la seva versió animada. El film és respectuós amb l’original i aconsegueix que no desentonin els nous temes musicals d’aquesta versió (obra del darrerament omnipresent Lin-Manuel Miranda) al costat dels recordats ‘Bajo el mar’ o ‘Bésala’, perfectament recreats.
Javier Bardem (‘La Sirenita’)
En definitiva, ens trobem davant d’una proposta familiar que farà les delícies del públic adult que va créixer amb la versió animada —el qual viurà una entranyable dosi de nostàlgia— així com del més jove, que la gaudirà igualment encara que no conegui l’anterior versió. Una molt agradable pel·lícula, força recomanable.
