Les entranyes de Disneyland en una sèrie

- Advertisement -

Disney té moltes coses dolentes, i amb això hi estarem tots d’acord. Els rols que se’ls ha donat als personatges femenins, la manca de profunditat didàctica en material infantil. D’acord. Però també hem d’estar tots d’acord en el fet que Disney ha marcat les infàncies de molta gent. La meva, la primera.

Ara bé, sovint se’ns escapa un petit detall. La principal font de beneficis de l’empresa no és el cinema sinó els parcs d’atraccions. És cert que una cosa es nodreix d’una altra, però és la recreació de les seves històries en atraccions el que ha catapultat la factoria. Disney+ ha incorporat al seu catàleg una docusèrie que narra precisament la creació d’aquests parcs, des dels inicis fins a l’actualitat. The Imagineering Story és un documental de sis episodis que ens submergeix a les entranyes dels parcs d’atraccions de Disney, concretament al departament d’Imagineer, allà on els arquitectes, enginyers, dissenyadors i altres artistes (coneguts com els imagineers) creen les atraccions que han de fer gaudir els visitants.

- Advertisement -

- Advertisement -

El més impressionant de la sèrie és la gran quantitat i qualitat de material d’arxiu que mostra. Des dels inicis, quan el mateix Walt Disney supervisava el procés creatiu, fins a més o menys a l’actualitat amb l’obertura dels pars de Hong Kong (2205) i Shangai (2016). Les declaracions dels treballadors en aquell moment i en l’actualitat fan que el documental prengui una doble dimensió, la de l’interès històric i científic i un vessant molt més emotiu i nostàlgic. De nou, la màgia de Disney fa miracles i sap dotar de dinamisme i profunditat un documental històric.

Si bé, és digne de veure, s’ha de tenir en compte que és un documental produït i dirigt per la mateixa Disney, és a dir que no acaba de ser del tot neutral. Es fa molta èmfasi constantment en termes com “una terra màgica”, “la factoria dels somnis”, “entreteniment per a tota la família”, que és bàsicament el que ells han ofert al llarg dels més de 100 anys d’història i pel que la gent els ha anat seguint a qualsevol de les pantalles que projectin les seves obres. És per això que, les parts negatives, els fracassos i els desastres queden amagats sota la premissa “ens vam apartar del que en Walt volia i no va anar bé”. I és que de fet, aquest factor més corporatiu s’explota d’allò més gràcies a talls de veu del mateix Walt Disney, fins i tot en moments en què ja era mort.

Ara bé, deixant a banda tot això, el documental de 6 capítols (i d’un total d’una mica més de 6 hores) és un material extraordinari per endinsar-nos al món de Disney i al món dels parcs d’atraccions que més somnis ha despertat i complert al llarg de l’últim segle. Potser de les coses més interessants per als cinèfils és veure com els parcs i les pel·lícules de la factoria es van retroalimentant. La recreació de mons que només podíem somniar a la pantalla desperta l’interès de molta gent, i la creació de mons màgics en un parc és una font inesgotable d’inventiva per a nous guions (d’aquí en surt per exemple els Pirates del carib als quals se’ls dedica un bon tros dels primers episodis, però potser no suficient per entendre el procés de creació en aquesta direcció).

The Imagineering Story és un viatge d’allò més emotiu i plaent a les entranyes d’un gegant. És un documental atractiu que pretén, més enllà d’endinsar-nos en el seu món d’animatrònics i atraccions, homenatjar la gent que hi va dedicar el seu coneixement i talent.

Veredicte

El millor: el muntatge entre entrevistes al personal i les imatges d’arxiu i l’emotivitat que se’n desprèn.

El pitjor: la manca de neutralitat, ja que és un producte produït i fet per Disney i per a Disney.

Nota: 8

- Advertisement -

- Advertisement -
Redaccióhttps://elcinefil.cat/
'El Cinèfil' és un mitjà de comunicació dedicat a analitzar, explicar i difondre l’univers del cinema en tota la seva amplitud. Parlem de pel·lícules, sèries i festivals i també organitzem tot tipus d'esdeveniments relacionats amb el cinema. Ens agrada dir que som una revista en xarxa i en català. En xarxa perquè, a banda del web, també aprofitem les xarxes socials per a difondre i comunicar novetats i reflexions sobre el setè art. I tot plegat ho fem en català perquè és la nostra llengua. Gaudeix i que el cinema t'acompanyi... SEMPRE!

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents