Amb aquest article tanco una mena de tríptic que vaig començar amb Hiroshima, Nagasaki… Manhattan (sobre pel·lícules japoneses que tractaven el bombardeig atòmic) i va seguir amb Està la mare Enola Gay orgullosa del Petit Nen? (sobre les pel·lícules i sèries americanes que explicaven el projecte de construcció de les bombes atòmiques). I si vam començar amb l’excusa de l’estrena a les sales de cinema de la pel·lícula Nagasaki, recuerdos de mi hijo (Haha to kuraseba, 2015) del director Yoji Yamada, ara tanquem el tríptic amb una altra estrena: En este rincón del mundo (Kono sekai no katasumi ni, 2016), de Sunao Katabuchi.
Totes dues pel·lícules es van concebre per commemorar el setantè aniversari de la caiguda de les bombes d’Hiroshima i Nagasaki, el 6 i 9 d’agost del 1945, respectivament. A En este rincón del mundo el punt de partida és el manga del mateix nom de la mangaka Fumiyo Kono, nascuda el 1968 a la Prefectura d’Hiroshima, i que va publicar l’obra de forma serialitzada entre 2007 i 2009 i que en castellà es pot llegir en un impecable integral publicat per l’Editorial Ponent Mon el 2015 (a la seva web podeu descarregar-vos les primeres pàgines del manga).
La història transcorre entre el 1934 i el 1945, o, dit d’una altra manera, entre els 8 i els 19 anys de la seva protagonista, la Suzu, nascuda a Eba, Hiroshima, en una humil família i amb una gran passió: dibuixar. Acompanyant-la en el seu creixement contemplarem la dramàtica situació en la qual es trobava la població japonesa als anys trenta i especialment durant la Segona Guerra Mundial, amb uns protagonistes que estan a la perifèria de les preses de decisions però al rovell de l’ou quant a patir l’escassetat d’aliments i les inclemències dels bombardejos. És la població que ha de sobreviure el dia a dia d’una guerra que no és la seva.
Als 18 anys d’edat, el 1944, la Suzu accepta una proposta de matrimoni d’un jove militar de la veïna ciutat de Kure, situada a menys de vint-i-cinc quilòmetres de casa dels seus pares, una distància suficient per contemplar la brillantor de la bomba atòmica al fatídic estiu del quaranta-cinc tot just un any després. Cal remarcar que la proposició de matrimoni en realitat és acordada entre els pares després que el noi la veiés pel carrer en una ocasió. L’acceptació suposa canviar de ciutat i, com no, canviar de família.
És en aquesta nova llar on s’haurà d’espavilar per salvar les mancances del moment: caldrà adaptar els vestits tradicionals i convertir-los en còmodes pantalons que permetin una millor mobilitat en cas d’haver de sortir corrent als refugis antiaeris , o haurà de treure el màxim profit al poc menjar disponible per alimentar a tota la seva nova família. Que la protagonista sigui una dona és tot un reconeixement a una generació que van treballar de valent amb molt d’enginy i força de voluntat per sobreviure abans, durant i després de la guerra.
La badia de Kure és d’una mida gran i ideal per tenir una base militar naval, la qual cosa va fer que es posés a la ciutat en el punt de mira dels bombardejos dels aliats. La cruesa amb la qual contemplem els estralls de les bombes és realment estremidor, sotmetent contínuament a l’espectador en una muntanya russa d’emocions i alternant el sentit de l’humor amb la tragèdia, el realisme més atroç, la poesia visual del dibuix, l’esperit de supervivència dels adults amb la tendresa i il·lusió dels joves… especialment d’una jove inquieta dotada d’una especial resiliència.
La resiliència és la capacitat d’afrontar l’adversitat. La Suzu demostra una gran maduresa enfront tot el que està succeint, una gran capacitat d’adaptació a les situacions i demostra una gran enteresa amb els nous reptes que van sorgint cap el final de la història, una fortalesa que contrasta amb tots els obstacles que es van interposant en el seu destí.
Els productors de la pel·lícula són els mateixos de Millenium Actress (Sennen joyû, 2001) i Tokyo Godfathers (Tokyo Goddofazazu 2003), pel·lícules que ja destacaven per estar excepcionalment ambientades amb una animació gaiebé artesanal com és el cas també de En este rincón del mundo. Alguns també l’han comparat amb la pel·lícula d’animació La tumba de las luciérnagas (Hotaru no haka, 1988), un títol emblemàtic de la història de l’anime i probablement de la història del cinema. La tumba de las luciérnagas descriu el periple de dos germans de catorze i cinc anys en la seva lluita per sobreviure en la ciutat de Kobe a les acaballes de la Segona Guerra Mundial després que la seva mare morís com a conseqüència d’un bombardeig americà.
Com sempre recomanem veure la pel·lícula En este rincón del mundo en versió original, i poder gaudir entre d’altres de la veu de la protagonista, l’actriu Rena Nounen. I, com sempre, recomanem llegir també el manga original en el qual està basat, dibuixat i guionitzat per Fumiyo Kono, autora que vam descobrir fa una dècada quan l’Editorial Glénat publicava en castellà el manga La ciudad al atardecer/El país de los cerezos, també ambientada a l’Hiroshima de la postguerra, també amb una jove com a protagonista, però aquest cop deu anys després de la bomba atòmica. Lectures i cinema de qualitat, hi ha poques oportunitats de gaudir d’obres d’art d’aquesta magnitud, no ho desaprofiteu.