La nova junta de l’Acadèmia desplega el seu programa

- Advertisement -

El passat mes de juny la junta de l’Acadèmia del Cinema Català va renovar-se de dalt a baix. La candidatura encapçalada per Judith Colell prenia el relleu després de dos mandats amb Isona Passola com a cap de l’ens. Després de més de tres mesos per poder prendre el pols a la situació aquest 29 de setembre s’ha fet una primera roda de premsa per anunciar algunes de les accions que la nova cúpula té previst tirar endavant. Un dels primers canvis ja s’ha notat en la posada en escena. Judith Colell ha començat l’acte explicant nous horitzons i plans però tres companys de junta (Carlos R. Ríos, Eduard Sola i Alba Cros) l’han acompanyat i han desenvolupat altres eixos en una clara mostra per deixar de banda personalismes i mostrar el treball en equip (i comissions) que tenen previst.

“Ens preocupa la fuga de talent català a Madrid i ens preocupa que cada cop es faci menys cinema en llengua catalana”, ha alertat Colell. Amb les inscripcions pels Premis Gaudí gairebé tancades, només hi ha quatre pel·lícules rodades en català que es presenten a la XIV edició dels guardons. Això són dos menys que l’any passat i la xifra més baixa de la història, fet que provocarà que automàticament els quatre films siguin nominats a la Millor Pel·lícula (sense tenir més “competència”).

- Advertisement -

- Advertisement -

I parlant dels Premis Gaudí, ja se sap que la gala 2022 se celebrarà el diumenge 20 de febrer de 2022 amb la diversitat i la sostenibilitat com a eixos centrals. En la línia d’altres acadèmies europees i fruit de la comissió de treball engegada amb Dones Visuals i el Col·lectiu Ficcial, la catalana donarà enguany un primer pas en matèria de diversitat recollint dades de les produccions inscrites relatives a gènere, edat, orientació sexual, diversitat racial i funcional. L’anàlisi tindrà dos nivells: el que es veu i construeix a la pantalla, amb un formulari obligatori per a les produccions inscrites, i la composició dels equips darrere la càmera, amb un altre de caràcter voluntari i anònim. És el primer graó d’una escala que, a mig termini, ha de permetre visibilitzar totes les històries i establir estàndards d’obligat compliment per a les produccions candidates.

Eduard Sola ha explicat que, tot i no introduir canvis en les bases dels premis encara, sí s’abordaran les categories interpretatives o l’encaix de les plataformes en l’edició de 2023, després del necessari debat intern. “Aquest any no ho hem fet per no tenir pressa i perquè volem pensar-ho i treballar-ho bé”.

I si els Premis Gaudí volen canviar progressivament les regles del joc pel que fa a la diversitat, la nova junta de l’Acadèmia vol saldar un deute històric amb les dones i reivindicar les grans professionals del cinema que han estat oblidades. La recent creada comissió de memòria treballarà, d’una banda, per introduir la mirada de gènere en la línia de recuperació del patrimoni cinematogràfic iniciada fa cinc anys – i que ha permès homenatjar la Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona, els Estudis Balcázar i Esplugas City, Orphea Films i els Estudis Trilla, Terrassa i les tretze sales centenàries del país- i, de l’altra, per ampliar-la amb una col·lecció de publicacions i entrevistes filmades i d’una línia d’ajuts a la investigació de la història del nostre cinema. 

‘Cinema en curs’, 8è Premi Pepón Coromina

Amb l’educació en el punt de mira, el 8è Premi Pepón Coromina, que reconeix els esforços més destacables en innovació, creativitat i risc en l’àmbit del cinema català, és per al projecte ‘Cinema en curs’. L’Acadèmia lliurarà el guardó a les seves representants, Núria Aidelman i Laia Colell, aquest dijous, 30 de setembre a les 20 hores al Museu Marítim.

“Amb feina i dedicació, ‘Cinema en curs’ ha aconseguit posar en relleu la importància que ha de tenir el cinema a la nostra educació. L’ha convertit en un motor de canvi, de coneixement, de comunicació en primera persona. Gràcies a la seva feina, nenes i nens de tota Catalunya tenen accés a un tipus de cinema que d’altra manera potser hauria sigut invisible per a ells. Aprenen que les imatges també els hi pertanyen i que poden ser una eina meravellosa per parlar i explicar-li al món què ens passa. Necessitem espectadores i espectadors, necessitem patis de butaques plens d’ulls que vulguin veure les nostres pel·lícules i potser (qui sap) fer les seves pròpies”, destaca el veredicte del jurat, format pel productor i director Lluís Miñarro, i guanyador del 7è Premi Pepón Coromina, la directora i guionista Belén Funes, el director d’art Sebastian Vogler, la sonidista Eva Valiño i l’actriu i cantant Yolanda Sey. D’entre les vint-i-tres propostes presentades que optaven al premi d’enguany, el Jurat ha decidit fer també una Menció especial a la singularitat de l’univers de Jo Sol, “al centre del qual hi ha sempre persones a qui el cineasta català lluita per posar cara i donar veu”.

- Advertisement -
JR Armadàs
JR Armadàs
Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat tres novel·les, diversos relats curts i ha estat editor d'Edicions Xandri durant 6 anys. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit una pel·lícula i sis curtmetratges i és el co-director del Sant Cugat Fantàstic i La setmana del Cinema en Català. També ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El Cinèfil'.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

spot_img

Articles més recents