Aquesta darrera setmana vaig fer una de les moltes coses rares que m’agraden: tornar a veure quelcom que ha tingut un gran impacte mediàtic, i quan ha passat el souflé, revisonar-ho per saber si em torna a agradar/encabronar de la mateixa manera que ho va fer en el moment del boom. En aquesta ocasió l’escollida va ser la sèrie d’HBO, Joc de Trons. I sí, us faré espòilers.
En menys d’una setmana vaig visionar les vuit temporades de la sèrie. I la sensació va ser més o menys la mateixa que el primer cop que les vaig veure, per què enganyar-nos. Les dues primeres temporades, especialment, se’m fan lentíssimes i reafirmen la meva animadversió amb la Sansa Stark, també coneguda com ‘faré el que sigui per ser reina’. I per contra, m’enamoro encara més de Daenerys Targarian, la primera del seu nom, reina dels àndals i dels primers homes, trencadora de cadenes, mare de dracs i tot el que hi faci falta.
La sèrie creix amb interès a mesura que els personatges realment importants per a mi, la Daenerys, el Tyrion, el Jon, van agafant protagonisme. Sense obviar, per suposat, el mantell daurat de la sempiterna Cersei Lannister, que realment és el motor de la sèrie i la que acaba provocant que tot es comenci a moure cap a un costat o cap a un altre. I per suposat, l’Aria Stark, la millor assassina dels set regnes, si heu vist la sèrie, tots sabeu que juga una altra lliga.
Tenim la sort que durant aquestes temporades, es maten diverses cases que són d’allò més avorrides i/o rares. Parlo dels Frey, dels Baratheon o dels Bolton (rars i psicòpates, per què no dir-ho. Que els bojos tenen un home en una creu i amb la pell arrencada com a estendard!). Precisament, la desaparició dels Frey és un dels millors moments de la sèrie, per mi. Com Aria Stark perpetra la venjança amb el ressò de fons de la frase «el nord no oblida».
Pel que fa a les batalles, la dels bastards és sens dubte una de les millors. Fins i tot, millor que la batalla contra els caminants blancs, que acaba sent massa fosca i tal vegada ràpida. I sí, admeto que en acabar, com la Sansa es venja del Ramsey em va portar a pensar que tal vegada la pèl-roja podria convertir-se en una diva com la Jessica Chastain; però no, només va ser una il·lusió.
Però anem al moll de l’ós del problema. Com co… es pot deixar manipular el Jon Snow per les seves germanes o pel Tyrion i acabar matant la Daenerys, que els hi ha salvat el cul a tots? Com!? Però ens hem tornat tots bojos o com va la cosa? Pobra Daenerys, si és que la traeix tothom començant pel seu germà! I cony Jon, si la mates, que sigui per assumir el teu destí com a Aegon Targarian, no per exiliar-te!
Els darrers capítols els vaig veure un dijous, de matinada. I sí, em reafirmo. La nit és fosca i alberga horrors. Horrors com el cinquè i el sisè capítols de la vuitena temporada de Joc de Trons. Aquells en què enfonses fins als inferns una de les millors sèries que s’han fet mai.
