Fa molts anys, en una illa molt llunyana, vivia l’Ànec del Sol, el qual tenia el poder de protegir tot el poble dels aterridors poders malignes que poguessin venir de l’exterior. Els seus lleials guardes supervisaven atentament el territori i s’asseguraven que el Sol estengués la seva energia sobre la seva florent terra. Però, quan la malvada bruixa es va assabentar dels superpoders de l’Ànec del Sol, els hi va prendre sense escrúpols. Avui en dia, ja ningú creu en aquestes velles llegendes. Els ànecs mandarins resideixen tranquil·lament en pau a la seva illa i només l’emperador sap que la llegenda és certa i que la següent generació de l’Ànec del Sol ha estat confirmada. Per aquest motiu, tots els ànecs s’hauran d’unir per enfrontar-se a la maligna bruixa, que també coneix el gran secret i està disposada a destruir el Sol.
Aquest argument fantàstic i animal és el que veurem desplegat a Quackers, una comèdia d’animació que combina tocs d’humor amb aventura i que arriba als nostres cinemes el 31 de gener també en llengua catalana. Abans però es pot veure el 12 de gener en preestrena a la 2a setmana del cinema en català. Distribuïda per Paycom Cinema, es tracta d’una pel·lícula per a tota la família que pel seu humor punyent també pot engrescar els adolescents.
Aquest film rus dirigit per Viktor Lakisov se centra en temes tan eterns com la relació entre pare i fill, l’amistat, l’enemistat, l’amor i la traïció i ens mostra bons valors, com ara la generositat i la bondat. Els principals protagonistes de la història són ànecs. Així i tot, tenen unes característiques i emocions molt humanes, encara que amb cossos més flexibles. Utilitzen les ales de la mateixa manera en la qual les persones utilitzem els braços i les mans i tenen cares molt expressives.
L’estil visual de Quackerz està influenciat per l’època de principis de segle XX, en què es desenvolupa la història moment en què prosperaven l’aeronàutica i les tècniques d’alta precisió i en la qual els aventurers europeus començaven a explorar de manera molt activa els continents d’Àsia i Àfrica. Malgrat una distància temporal de més de 100 anys, podem observar un grau d’exageració artística revisionista en la història, permetent-nos gaudir plenament de les meravelles fictícies dels dispositius mecànics, arquitectura i tecnologia de l’època.
