Atracció, inquietud, misteri, por. Aquestes són algunes de les sensacions que ens provoca La llavor del diable, Rosemary‘s Baby en la versió original. El film dirigit per Roman Polanski el 1968 es basa en una novel·la d’Ira Levin. La pel·lícula explica la història d’una jove parella, ell, un atractiu actor (John Cassavettes), i ella una jove innocent mestressa de casa (Mia Farrow en un dels seus papers més coneguts) els quals viuen en un bonic pis a Nova York. Després d’anys de convivència decideixen tenir un fill. Fins aquí tot en ordre. Però els fets es van embolicant. A poc a poc van sortint a la llum secrets que ens van fent créixer la sensació de misteri i de terror, terror en majúscules. Però no és una por sorgida a través del que se’ns mostra, si no, pel que s’insinua i es dedueix.
La jove esposa, que destil·la fragilitat i tendresa comença a desconfiar de gairebé tot el que l’envolta. I és que contínuament recorda que, poc abans de saber que està embarassada, va somiar que mantenia relacions amb una tenebrosa criatura. Els malsons, la parella veïna que sobrepassa les seves atencions, les reaccions del seu marit… van minant la protagonista. I posant la pell de gallina a l’espectador, que Polanski aconsegueix que no perdi interès en cap moment.
Aquest clàssic va ser rodat a l’edifici Dakota de Nova York, famós per acollir al llarg de la seva història experts en bruixeria, famosos d’arreu del món i per tenir-hi llocs diferents fets destacats, com el malaurat assassinat de John Lennon per un fan a l’entrada de l’immoble. Per si això fos poc, un any després del llançament de la pel·lícula Roman Polanski va perdre la seva dona, Sharon Tate, embarassada de vuit mesos a mans d’uns fanàtics de Charles Manson, líder d’una estranya secta. Es diu que la tensió de la filmació de la pel·lícula va ser tant alta que el matrimoni de Mia Farrow amb Sinatra es va veure afectat fins al punt de divorciar-se.
Així, la pel·lícula i tot el que l’envolta constitueixen un clàssic del terror, una obra mestra que juga amb l’espectador, ja que si bé a l’inici podem pensar que es tracta d’una obra romàntica, passem al misteri i al terror ràpidament. És inevitable no posar-se a la pell de la protagonista i sentir la seva angoixa. Si us hi atreviu, no us la perdeu.
