Llibres catalans que han passat pel cine

- Advertisement -
- Advertisement -

De la mateixa manera que Hollywood busca best-sellers per crear productes cinematogràfics a Catalunya els llibres dels nostres escriptors també han servit d’inspiració per a fer pel·lícules. La llista de títols és molt llarga. Al llarg dels anys hem vist adaptacions de clàssics de la nostra literatura com Terra baixa, La plaça del diamantGràcies per la propina i fins i tot una atrevida versió de Ventura Pons de l’antologia de relats El perquè de tot plegat. 

Com dèiem el recull podria ser llarg i aniria fins i tot pel terreny de les sèries (Mirall trencat o Pepe Carvalho) i les TV movies. És per això que ens hem volgut fixar en tres adaptacions especialment cèlebres i a continuació explicarem alguns projectes que van passar per la gran pantalla. N’hi ha molts més. En recordes algun?

El pa d’or

El llibre català que ha arribat més lluny és segurament Pa negre. La novel·la d’Emili Teixidor va ser portada al cinema pel mallorquí Agustí Villaronga i produïda per la que ara és presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català Isona Passola. A banda del llibre homònim la pel·lícula també toca en part altres obres de Teixidor com Retrat d’un assassí d’ocells i Sic transit Gloria Swanson.

Aquesta producció va està nominada a 14 Premis Goya l’any 2011 i va guanyar-ne 9 (incloent millor pel·lícula, millor direcció, millor actriu i millor guió adaptat). Als Premis Gaudí va arrasar enduent-se 13 dels 15 guardons a la que estava nominada. A més a la taquilla va aconseguir recaptar més de 700.000 euros i es va projectar als Estats Units, la Xina i a 40 sales a França. Tot plegat unes fites úniques per un film català, en llengua catalana i basat en una obra d’un autor  nascut a Roda de Ter. L’única decepció, si es pot dir així, és que Pa negre no va ser seleccionada per competir als Oscar com a millor pel·lícula de parla no anglesa.

El clàssic per excel·lència de la ciència ficció catalana

Està clar que parlem del Mecanoscrit del segon orígen, de Manuel de Pedrolo, un dels llibres més universals de la literatura catalana. TV3 en va emetre una primera versió l’any 1985 Dirigida per Ricard Reguant i interpretada per Àgueda Font i Guillem d’Efak. No va ser fins l’any passat que no vam poder veure al cinema l’adaptació que havia somniat el malaurat Bigas Luna i que va acabar dirigint Carles Porta. El film es va pre-estrenar al Festival de Sitges i després va arribar als cinemes amb una tèbia acollida. Quedaven lluny els 7’3 milions de pressupost que va costa aquesta versió molt més espectacular que la sèrie dels vuitanta. Com a anècdota cal destacar que el personatge que va interpretar Sergi López no apareixia a la novel·la de Pedrolo.

Vicente Aranda desmunta ‘Tirant lo Blanc’

Era qüestió de temps que Tirant lo blanc es convertís en una gran pel·lícula i així va ser l’any 2006. Amb un repartiment ple d’estrelles del cinema espanyol com Victoria Abril, Leonor Watling i Ingrid Rubio el film estava protagonitzat per Casper Zafer en el paper de Tirant i la barcelonina Esther Nubiola com a Carmesina. El film, rodat en castellà, es va estrenar a 264 sales espanyoles el 7 d’abril de 2006 i va exhibir-se fora de competició al Festival de Cannes i al Festival de Venècia. No va tenir gaire bona acollida ni pel públic ni per la crítica i malgrat el rebombori deu anys després és una pel·lícula força oblidada.

És la novena pel·lícula més cara de la història del cinema espanyol amb 14 milions de pressupost. A la taquilla la castanya va ser espectacular. Tirante el Blanco (títol oficial) va obtenir 1,55 milions d’euros va ser vista per poc menys de 300.000 espectadors. Va ser la vintena pel·lícula més taquillera de l’any per darrere d’altres títols espanyols com Alatriste, Volver o El laberinto del Fauno. No va aconseguir cap esment de consideració ni va entrar en cap candidatura dels Goya.

Una estranya invasió a ‘L’any de la plaga 

- Advertisement -

Inspirada en la novel·la homònima de Marc Pastor, El año de la plaga ens situa en una Barcelona envaïda. Uns éssers estranys fan que les nostres persones properes es comportin de manera estranya. Són ells però no del tot. El director és Carlos Martín Ferrera (Zulo) amb un guió de Miguel Ibáñez Monroy i el mateix Marc Pastor. El film, protagonitzat per Ivan Massagué es va estrenar al Festival de Sitges l’any 2018.

Incerta Glòria de Joan Sales

El film d’Agustí Villaronga basat en la novel·la de Joan Sales va ser una producció per Massa d’Or repetint així el tàndem de l’exitosa Pa negre. La primavera de 2017 va arribar a la gran pantalla i es va convertir en el film en català més taquiller de la temporada. La pel·lícula relata una història de passions amoroses i amistats traïdes durant la Guerra Civil, al front d’Aragó. Marcel Borràs, Núria Prims, Oriol Pla i Bruna Cusí són els actors protagonistes i el guió és de Coral Cruz i del mateix Agustí Villaronga.

- Advertisement -
JR Armadàs
JR Armadàs
Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat tres novel·les, diversos relats curts i ha estat editor d'Edicions Xandri durant 6 anys. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit dos curtmetratges i és el co-director del Sant Cugat Fantàstic i La setmana del Cinema en Català. També ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El Cinèfil'.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents