Eva (María León) és una veterinària soltera de Sevilla, diagnosticada de càncer, que viu amb la seva amiga i única família, Mar (Silvia Alonso), recentment separada. Durant les sessions de quimioteràpia a l’hospital coneix a Carmen (Victoria Abril), una dona que ja té experiència amb la malaltia. És ella la qui li proposa d’escriure una llista de tres desitjos i fer-los realitat durant el viatge en autocaravana que emprendran les tres fins al nord d’Àfrica. Durant aquest periple, ple d’experiències i aventures, es coneixeran molt més interiorment i exteriorment, creant un fort vincle entre les tres i les seves respectives vides.
La Lista de los Deseos, presentada durant el darrer BCN Film Fest, està escrita i dirigida per Álvaro Díaz Lorenzo (Señor, dame paciencia, 2017), és un cinta que destil·la bon rotllo en tots i cada un dels seus fotogrames, gràcies, en gran part, a la química entre el trio femení protagonista, i uns secundaris, com Salva Reina (La Isla Mínima, 2014), Boré Buika (Anclados, 2015) i Paco Tous (La Casa de Papel, 2017-2020), que les complementen perfectament. Entre tots aconsegueixen l’objectiu final del film, que no és un altre que posar un somriure enfront d’una malaltia tan devastadora com el càncer.
Amable comèdia que, malgrat la seva superficialitat en el tractament d’un tema tan delicat com el càncer, funciona gràcies al trio protagonista.
A la pel·lícula de Díaz Lorenzo se la pot acusar d’excessivament ensucrada i d’abusar de tòpics i llocs comuns, però no se li pot negar que es mou perfectament dins el gènere de la comèdia amb tocs dramàtics, ja que coneix els recursos cinematogràfics i sap com utilitzar-los per convèncer a l’audiència. L’acompliment dels desitjos de les protagonistes és l’excusa argumental per posar davant els ulls de l’espectador temes com l’acceptació i l’enfrontament contra l’adversitat, l’esperit de supervivència i, sobretot, l’autoconsciència i les ganes de compartir la vida amb les persones que estimes i que t’estimen.
El públic que busqui riure sense parar amb La Lista de los Deseos no ho trobarà, ja que no és en absolut una comèdia esbojarrada com l’anterior cinta del director. El tema que tracta és prou delicat com per a trobar el punt just entre riure i plorar.
Veredicte
El millor: els ulls de María León. Una mirada que omple la pantalla.
El pitjor: els clixés que sobrevolen la cinta durant tot el seu metratge.
Nota: 6
