‘La línea invisible’: mirada humana a una etapa de foscor

- Advertisement -

Les sèries que es basen en fets històrics tenen molts seguidors i també molts detractors. Alguns hi entren de ple, i altres els sembla que no és prou realista o dubten del punt de vista des del que s’explica la història.

El passat 8 d’abril arribava a Movistar+ la minisèrie La línea invisible, dirigida per Mariano Barroso (El dia de mañana). La sèrie narra, de manera excel·lent, els orígens d’ETA i el primer assassinat de l’organització, que va tenir lloc el 7 de juny de 1968. Qui va disparar a José Antonio Pardines va ser Txabi Etxebarrieta (interpretat per un excel·lent Àlex Monner), que en aquell moment era el líder de l’organització; i, poques hores més tard, era ell qui es convertia en el primer membre d’ETA mort en un tiroteig amb la Guàrdia Civil. Poc temps després, els companys d’Etxebarrieta van venjar de la mort del seu líder i van matar l’inspector Melitón Manzanas (que interpreta de manera brillant Antonio De La Torre).

- Advertisement -

- Advertisement -

Ells tres són els personatges clau d’aquesta història i d’aquesta sèrie, que no vol jutjar, sinó entendre, qüestionar i reflexionar. La línea invisible és un thriller pausat, no d’acció, que ens endinsa a la història personal de cada una de les persones que formen part dels inicis d’aquesta etapa: els seus motius, les seves pors, els seus somnis i el seu patiment. Mariano Barroso ens acosta al drama humà que hi ha darrere de les primeres accions d’una organització amb un futur negre. Però La línia invisible ens parla només dels seus inicis, que disten molt del que acabarien sent. A mitjans dels anys 60, ETA era un petit grup de persones que volien ser una resistència a la repressió franquista. De fet, molts d’ells van deixar l’organització abans que comencés a radicalitzar-se. A la sèrie es mostra aquesta contradicció: en alguns punts fins i tot costa distingir entre els bons i els dolents. Uns van decidir matar, mentre els altres torturaven; uns volien lluitar per un desig, altres treballaven per fer complir la llei. És una sèrie sobre debats, dins i fora de la ficció. Debats i inseguretats entre els integrants de l’organització amb una pregunta que ho va precipitar tot: lluita armada o no? I van triar la pitjor opció.

Quins eren els motius de les primeres reunions d’ETA? Què volien aconseguir? Quines històries tenien darrere les persones que en formaven part? Quins eren els seus somnis? I les seves pors? Com es va passar de voler aturar el franquisme a assassinar més de 800 persones? A La línea invisible intentem conèixer les capes que formen els protagonistes d’aquest origen. Barroso deia a una entrevista a La Vanguardia: “un torturador implacable puede ser un padre entrañable, y un chaval brillante y especialista en informática puede empuñar una pistola y matar a otro ser humano”. A la sèrie no es jutja, sinó que a partir de molt treball de documentació durant l’escriptura del guió, els intentem conèixer i entendre. Per què Txabi Etxebarrieta comença a interessar-se per les activitats clandestines del seu germà? Per què es converteix en el líder d’ETA si té un futur brillant com a informàtic? Com pot ser que la policia prefereixi torturar a preguntar? Es tracta d’una ficció que planteja preguntes i ofereix possibles respostes a cada escena.

A més, La línea invisible és una demostració de com d’importants són les trames secundàries en una sèrie. En algunes ficcions sobren, i en aquesta són un punt fort. I més si les protagonitzen actors de la talla d’Enric Auquer i Anna Castillo. Petites històries personals que ajuden a entendre decisions futures i individuals. Les seves històries ajuden a potenciar la vessant humana d’una història negra. I si tens una bona història, trobes la manera perfecta per explicar-la, i l’acompanyes d’una bona direcció de fotografia, ho tens tot guanyat.

La línea invisible és una sèrie per preguntar i per entendre una part minúscula d’una etapa molt dura. És complicat parlar sobre ferides que no sabem si s’han acabat de tancar, però és molt important parlar-ne, perquè és la manera de saber. És una ficció potent i clara. Ben construïda, fent que qualsevol persona aliena a la història pugui seguir-ne tots els detalls. Molts no coneixíem la història d’aquests inicis, i ara la sabem gairebé tota. Teniu els 6 capítols d’aquesta sèrie a Movistar+. I si no teniu la plataforma, podeu veure’n els dos primers a Youtube. És dels millors productes que trobareu al catàleg d’aquesta plataforma digital.

Veredicte

Agradarà: als que vulguin conèixer part de la història des d’un altre punt de vista.

No agradarà: als que busquin un thriller amb l’acció com a protagonista.

- Advertisement -

Enganxòmetre: 8

Nota: 8,5

- Advertisement -
Redaccióhttps://elcinefil.cat/
'El Cinèfil' és un mitjà de comunicació dedicat a analitzar, explicar i difondre l’univers del cinema en tota la seva amplitud. Parlem de pel·lícules, sèries i festivals i també organitzem tot tipus d'esdeveniments relacionats amb el cinema. Ens agrada dir que som una revista en xarxa i en català. En xarxa perquè, a banda del web, també aprofitem les xarxes socials per a difondre i comunicar novetats i reflexions sobre el setè art. I tot plegat ho fem en català perquè és la nostra llengua. Gaudeix i que el cinema t'acompanyi... SEMPRE!

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents