El sector audiovisual català s’empetiteix progressivament. Aquesta és la principal conclusió de l’estudi Les claus de la producció actual del cinema català: una mirada al període 2012-2022, impulsat amb la col·laboració de l’Observatori de la Producció Audiovisual (Universitat Pompeu Fabra) i Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC), i realitzat per Reinald Besalú, Joan Maria Corbella i Carles José Solsona.
Aquest text, impulsat també per l’Acadèmia del Cinema Català, confirma que la producció catalana del 2021 presenta una pèrdua progressiva de pes específic respecte l’espanyola en els darrers dotze anys. Així doncs, el cinema produït a Catalunya passa en aquest període de suposar un 48% de la producció estatal el 2010 al 30% registrat el 2021, llindar en el qual se situa des del 2016. Una altra lectura és que durant els darrers sis anys aquest percentatge s’ha estabilitzat o ressituat fins a ocupar aquest terç que actualment representa. A la presentació de l’informe, Corbella ha destacat en positiu “l’estabilitat” de la nostra indústria, ja que els números reflecteixen un manteniment malgrat la caiguda en pes específic.
L’estudi pren de base la producció qualificada a l’ICAA o l’ICEC i per xifrar les pel·lícules amb participació catalana en una mitjana de 80 títols anuals (81 el 2021), dada que revela un creixement moderat en els darrers deu anys. Aquest volum de producció qualificada el 2021 estabilitza aquest 30% la proporció al qual fèiem menció. Es tracta d’un percentatge estancat en xifres similars des del 2016, i situat força per sota del 48% registrat el 2010. Aquesta pèrdua de gairebé el 20% és la constatació d’una pèrdua de pes específic de la indústria catalana respecte al conjunt de l’espanyola. Espanya ha passat de fer 179 films el 2012 a 273 el 2021. Aquest creixement no ha estat seguit en la mateixa proporció a Catalunya fet que explica aquesta pèrdua de múscul.
Malgrat que les dades no són bones, Judith Colell, presidenta de l’Acadèmia, ha avançat que el 2022 serà més positiu i que és optimista respecte el creixement en nombre de produccions i en espectadors a les sales. Colell ha volgut destacar que amb l’impuls d’Alcarràs i d’altres produccions que han de venir els números milloraran. Respecte del català, fa uns anys que estem estancats al voltant de la xifra de les 15 produccions (entre ficció i documental) però aquest 2022 hi haurà més pastís a repartir, i per tant, més competència als Premis Gaudí.
El comportament del públic a les sales
El conjunt de les pel·lícules catalanes del 2021 i estrenades fins al 22 de juny de 2022 (57 títols), ha aconseguit fins a la data de tancament d’aquest estudi 1.309.338 espectadors en sales al conjunt d’Espanya, amb una mitjana per títol de 22.971 espectadors. Si ens fixem només en els llargmetratges de ficció (que acumulen el 97% d’espectadors), el nombre mitjà d’espectadors puja fins als 53.182. Si es contextualitza aquesta xifra, s’observa que només el 44% d’aquests espectadors provenen de llargmetratges en què la participació catalana és superior al 20%. Per tant, la major part dels espectadors els aporten films amb una participació catalana minoritària. Si s’eliminen les produccions amb una participació catalana de menys del 20%, els films catalans suposen l’11% dels espectadors del cinema espanyol a les sales d’Espanya.
60 empreses catalanes s’internacionalitzen al Festival Cannes
El pes de les pel·lícules catalanes en el mercat espanyol, que havia baixat per sota del 14% d’espectadors i recaptació a Espanya entre els films qualificats l’any 2019, comença a aixecar-se altre cop: tot i que lluny encara dels millors anys de la dècada, per als films qualificats el 2021 torna a ser del 25%.
Catalunya: la gran (co)productora
Una altra de les realitats que mostra aquesta anàlisi és que el sector audiovisual català està fortament atomitzat, una característica comuna a la majoria de països europeus. Posant xifres això vol dir que el 82% de productores involucrades en la producció de llargmetratges qualificats el 2021 ho són d’un sol film. 12 productores participen en dos films, i només 4 participen en tres o més títols. O sigui poques empreses es poden permetre “el luxe” de produir (i estrenar) més d’una pel·lícula a l’any.
Per altra banda, a Catalunya la coproducció té més pes que en el conjunt de la indústria espanyola: un 50% dels films són coproduccions, en un 20% internacionals, percentatge superior al del conjunt de films qualificats a Espanya (16% del total). No obstant això, la participació catalana en aquestes coproduccions sol estar per sota del 50%. Només cinc coproduccions internacionals tenen una participació catalana superior al 50% i en més de la meitat dels vint-i-vuit títols coproduïts amb empreses de fora de Catalunya, la participació catalana està per sota del 20% de la part espanyola, onze per sota del 10%. Els països amb qui més es coprodueix a Catalunya són Argentina i Bèlgica, amb tres coproduccions amb cadascun.
