today-is-a-good-day

La increïble història de dos nois enamorats

- Advertisement -

Heartstopper és una expressió anglesa que es refereix a una persona o situació capaç de fer-te aturar les pulsacions del cor. També és el títol d’un còmic molt popular d’Alice Oseman que ara acaba d’estrenar-se en format sèrie d’acció real a Netflix. És una comèdia romàntica teenager i queer britànica que ha arribat, afortunadament, per aturar els nostres cors. No es tracta d’una sèrie a l’estil d’Élite on les situacions tendeixen al thriller o l’exageració de les relacions, allunyant-se totalment de la realitat. La conversió de la il·lustració en personatges reals, en la que la mateixa Oseman ha participat com a guionista, ha consistit en una posada en escena senzilla i simple que té molt present les vinyetes originals del còmic (inclús el moviment ha permès donar màgia algunes escenes incloent-hi animació de petits detalls, significatius).

Heartstopper_1

- Advertisement -

Hearstoppers presenta una història d’amor tendra, bastant emotiva i simpàtica que renuncia, en part, al drama, convertint-lo en un dels molts aspectes de la vida. Això ha permès la ràpida identificació amb molts espectadors del col·lectiu LGTBI+ que segons edat, o bé han vist una expiació de les seves inexistents històries d’amor adolescents o bé s’han sentit identificats (o han somniat) amb relacions ara ja possibles en una societat més tolerant i receptiva. Perquè l’èxit de la recepta de la sèrie és que ens parla d’amor, en la seva forma més innocent. I això ho entén tothom.

Amb amor, Charlie i Nick

- Advertisement -

Charlie és un noi de 16 anys que ha patit bullying per ser homosexual declarat a la seva escola quan comença un nou curs i es vincula a Nick, un alumne del curs superior amb qui haurà de conviure durant algunes classes. Nick és un noi triomfador, líder de l’equip esportiu del centre, ídols de moltes noies… Ràpidament, entre ells sorgeix una amistat que, progressivament, serà una amistat romàntica i molt més.

Heartstopper_2

I no ens que ens agradi fer spoilers, però el principal atractiu de la sèrie és que no pretén en cap moment mostrar una cara fosca sobre la relació dels protagonistes: són joves i s’acabaran estimant, després de molts dubtes. Això és, potser, el més sorprenent de Heartstoppers: la seva capacitat per naturalitzar progressivament la relació homosexual en el context escolar. Una cosa que ja anticipava el film Con amor, Simon (i una posterior sèrie que implementava aquest tractament alegre de l’homosexual amb un apunt racial llatí).

Tot i que la relació de Charlie i Nick no serà un drama, tampoc es tracta de mirar la vida de color de rosa. Al llarg dels episodis presenciem els dubtes dels protagonistes com ara sortir de l’armari sent de l’equip de rugbi, sortir amb un noi “guai” de l’escola, ser acceptats (o no) per les amistats respectives. Molts temes d’identitat i acceptació que és essencial resoldre a l’adolescència i dels que el món audiovisual, pel que fa a representació d’identitats queer, té una mica oblidats en el seu sentit més optimista.

Diversitat afectivosexual

Com ja hem dit, un dels aspectes més interessants de Heartstoppers és que, com a sèrie sobre l’arribada al món adult (o coming of age¸en anglès), planteja molts casos diferents d’identitat afectivosexual. I ho fa partint dels tòpics d’aquest tipus de comèdies escolars, des de tipus de persones a situacions. Un dels protagonistes és Nick, un noi gai que va patir assetjament sexual arran de la seva sortida a l’armari, fet que va viure de manera traumàtica i va tenir la sort de ser protegit per una bona i diversa colla d’amics. Per un costat Isaac, un noi també gai i grassonet (esperem que tingui més protagonisme més endavant); Tao, una persona no binària oriental i Elle, una noia trans racialitzada que s’ha vist obligada a canviar a un institut femení per viure amb més discreció la seva transició.

Heartstopper_3

Cal no oblidar, per un tema de representativitat, que el professor de plàstica és gai i el millor confessor de Charlie. Però no només es visualitzen individualitats sinó també relacions afectives de diferents tipus com la de Tao i Elle o la de les dues lesbianes en procés de fer un outing a través de les xarxes socials. El mateix passaria al costat de Nick, un noi, qui descobrint la seva sexualitat (d’ampliar-la, segons com es miri) accedeix, per la seva actitud, a una nova manera de masculinitat.

A l’altra banda, alguns dels seus amics són els “mascles” més tòxics de l’institut i els bullies de Charlie i els seus amics. Això serà un dels motors argumentals d’una sèrie que, pel camí, ja ens haurà mostrat tot aquest ventall d’identitats i relacions. Com es pot veure, la sèrie aposta per tractar la interseccionalitat en els eixos que defineixen els seus personatges, de manera que tots tenen un o dos elements que els defineixen i que condicionen la seva relació i privilegis (o no) respecte als altres.

- Advertisement -

Heartstopper_4

Els espais, tot i que característics dels films de high schools, no deixen de ser interessants com a llocs de relacions on es posen en joc les friccions (i les aliances) entre els diferents joves protagonistes. Per un costat tenim l’equip escolar de Rugby al que Charlie, cada cop que s’hi acosta, recorda el maltractament patit, i que decideix superar apuntant-se a jugar (també una mica per amor a Nick, no ho negarem).

La banda de música, com sol passar, és un refugi pels esperits artístics de Charlie i altres col·legues. Aquests espais, i d’altres com les aules, el menjador de l’escola o les cases dels protagonistes seran els escenaris d’aquesta feliç història d’amor adolescent (que és al final de què tracta) però que, per moments, també ens parlarà de pors, amistat, vergonya i homofòbia interioritzada. Els temps en què homosexuals i lesbianes eren els dolents o morien per fer pena estan arribant a la seva fi i Heartstoppers és una de les noves armes d’aquests nous corrents de representació del col·lectiu LGTBI+.

Veredicte

El millor: la seva capacitat per passar, amb naturalitat, del dramatisme a l’amor.

El pitjor: que falten històries per explicar (però segur que hi seran a una segona temporada).

Nota: 8

- Advertisement -
Jesús González Notario
Mestre i historiador de l’art. Ha escrit sobre cinema a 'El núvol', 'Tribuna Maresme' o 'Crazy Friday' i també a 'El Cinèfil' com a Hotel Elèctric (una associació per fer promoció del cinema). També ha participat com a crític de cinema a diversos programes de Mataró Ràdio. Forma part de l’Associació Catalana de la Crítica i de l’Escriptura (ACCEC). Ha cobert nombrosos festivals de cinema catalans i ha participat a com a jurat FIPRESCI a festivals internacionals com Motovun (Croàcia) i Odessa (Ucraïna). També ha estat jurat de festivals com el D’A Film festival, BCN Film Fest o el Barcelona International Gay & Lesbian Film. A l’actualitat està molt interessat en el cinema Queer/LGTB i la crítica amb perspectiva de gènere.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents