La importància de George A. Romero

- Advertisement -

Fa uns mesos ens van deixar una de les peces claus al cinema de terror, en especial de temàtica zombie. El 2018, concretament el dia 1 d’octubre es va celebrar el 50è aniversari de Night of the Living Dead el primer llargmetratge de zombies de la història. George A. Romero va ser un referent a seguir i amb qui molts s’han inspirat o s’inspiraran en el futur. El seu llegat passarà de generació en generació, però qui hi havia darrera d’aquests films de terror? Us expliquem la importància que va tenir aquest home al món cinematogràfic de gènere.

Nascut a Nova York l’any 1940 va ser un cineasta, escriptor i actor de cinema, famós per les seves pel·lícules de terror que involucren morts vivents i alhora, aporten una crítica sobre diversos punts de la societat contemporània. No va ser el primer de crear films d’aquesta temàtica, però sí que va incorporar l’arquetip zombie de la cultura popular, ja que va afegir diversos elements característics d’aquestes criatures que s’han anat emulant per altres autors ja sigui en cinema o novel·la.

- Advertisement -

Un pioner

- Advertisement -

El seu primer llargmetratge va néixer l’any 1968 sota el títol Night of the Living Dead i va demostrar a tot Hollywood que realitzar un film de baix pressupost i independent es podia fer i arribar com un fenomen contracultural. Juntament amb Wes Craven (A Nightmare on Elm Street o The Hills Have Eyes) o John Carpenter (Halloween o The Thing) va protagonitzar una revolució dins el gènere de terror, representant els mals i pors de la societat nord-americana. Romero va fer ús dels zombies per a realitzar metàfores entorn a la societat, reclamant les carències de cada dècada que sempre han anat vinculades al caos i la misèria moral humana. En aquest primer film va posar de manifest el problema racial a finals dels 60 així com la Guerra de Vietman i la política exterior.

Quan era universitari, com no tenia molts diners ni mitjans va decidir formar amb un grup d’amics una productora independent, anomenada Image Ten, com si d’un crowdfunding es tractés cada membre havia d’aportar 600 dòlars i amb el total recollit, 114.000 dòlars, van desenvolupar el film del 68. La creació va ser molt rentable ja que va recaptar més de 5 milions de dòlars en aquella època, esdevenint un film de culte, popular i dels més rentables de tots els temps.

Els seus primers llargmetratges van estar interpretats per actors no professionals, sobretot per amics seus de Pittsburgh, la qual va esdevenir en el principal escenari a la majoria de les seves obres. Aquesta ciutat industrial va ser capaç de reflectir els canvis que es produïen al llarg de les dècades, com la crisis siderúrgica dels 70 i 80 o els ambients marginals pels problemes econòmics. Alguns dels membres de la productora van actuar als primers films, tot i que no van fer gaire carrera més enllà. Dos d’ells, de fet, van demanar prestat el cotxe a la mare d’un per a rodar escenes, el primer dia van patir un accident i van haver d’improvisar un canvi de guió.

Curiosament, la producció Season of the Witch (1972) va ser un fracàs i van haver de passar anys fins que es va rescatar de l’oblit i apreciada per la capacitat de reflectir l’ambient de confusió i canvis de l’època i la vida suburbana. Seria el seu film feminista, inspirat en el moviment d’alliberació de la dona, però també de l’ocultisme, ja que rep influències de les teories del fundador de l’església de Satàn, Anton LaVey.

A part dels esmentats cineastes amb els que va establir amistat, també es troba Dario Argento (Profondo rosso o Suspiria). Ambdós s’admiraven mútuament pels treballs desenvolupats, per això l’italià el va convidar a la seva casa de Roma per a que escrivís el guió de Dawn of the Dead (1978), la continuació del seu popular film, i el va ajudar en tasques de muntatge, escriptura i música. La seva relació va continuar i anys més tard van estrenar Two Evil Eyes (1990), un film d’episodis basat en els relats d’en Edgar Allan Poe.

També va treballar amb Stephen King en l’elaboració del film Creepshow (1982), una antologia formada per 5 capítols que constitueixen un homenatge als còmics del segell editorial EC Comics, entre els que es trobaven Tales from the Cryptkeeper. Al 1993 va adaptar la novel·la d’en King, The Dark Half, una combinació de terror i intriga sobre un escriptor i el seu fantasmagòric pseudònim.

- Advertisement -

Tom Savini va ser un dels col·laboradors fixes més importants a l’àrea de maquillatge i efectes especials, de no ser que va ser reclutat per a Vietnam, hagués firmat per treballar a Night of the Living Dead, però l’experiència a la guerra vivint els horrors i violència li van servir per a plasmar-ho a la seva feina.

De la seva filmografia s’han fet moltes versions i remakes, però una de les més importants va ser el debut del cineasta Zack Snyder (Watchmen o Man of Steel) amb Dawn of the Dead (2004), una adaptació de la segona pel·lícula de la saga zombie, on es mostra una sàtira de la societat de consum, on el grup de supervivents es troba atrapat en un centre comercial junt amb alguns dels morts vivents. Aquest escenari s’ha utilitzat com un recurs icònic que fins i tot al Japó va ser utilitzat al film adaptat del manga I Am a Hero.

El director George A. Romero passarà a la història per ser el pare dels zombies, però la seva pel·lícula preferida, considerava per molts també la millor, és Martin (1977), un drama psicològic on un jove obsessionat amb la sang acabarà convertint-se al vampirisme. Aquesta obra és la que transmet més malenconia i la més decadent, ja que està narrada en un to realista, allunyant-se del fantàstic i el personatge principal està marcat per la soledat, una crisis adolescent i per la inadaptació social.

Malauradament el passat 16 de juliol va ser víctima d’un càncer de pulmó. Ara bé, se’n va anar escoltant la BSO d’una de les seves pel·lícules preferides, The Quiet Man (John Ford, 1952) i en companyia de la seva família. Tot i la violència i fúria que mostrava als seus films, el cineasta era un home proper, afectuós, molt humil i generós, el seu rostre desprenia pau i tranquil·litat, com va demostrar, ara fa 10 anys, en la seva visita al Festival de Sitges.

- Advertisement -
Ylenia Cañadashttps://www.elcinefil.cat
Biòloga Molecular de professió i cinèfila per naturalesa. Els anys com a voluntària en el festival de Sitges han forjat la seva unió amb el cinema oferint-li l'oportunitat de col·laborar com a crítica i redactora per a diversos mitjans de comunicació nacionals, així com a realitzar la cobertura de festivals de cinema o esdeveniments culturals. Ha exercit com Jurat Jove en el Festival de Sitges, de la crítica al BCN Film Festival, TerrorMolins, Sant Cugat Fantàstic, TaShort Fest o Sabadell Film Festival, entre altres. Ha estat cap de premsa i programadora del Festival de Cinema Fantàstic de Sant Boi (Fantboi) i actualment és codirectora i programadora de la Mostra de Cinema Nòrdic de Barcelona (Nòrdica). A més, és membre de la Associació Catalana de la Crítica i l'Escriptura Cinematogràfica (ACCEC) i treballa en un cinema de Barcelona.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents