“Darrere un gran home sempre hi ha una gran dona”, aquesta és una frase que s’ha repetit al llarg de la història en numerables ocasions cada vegada que la dona d’un personatge masculí important ha destacat. El film Jackie, parla d’una d’elles, Jacqueline Kennedy esposa del president John Fitzerald Kennedy i primera dama dels Estats Units.
Pablo Larraín ha estat l’encarregat de dirigir aquest biopic que mostra com van ser els dies posteriors a l’assassinat de Kennedy per la recent viuda. Les imatges públiques de Jackie sempre havien estat al costat del seu marit, com a primera dama, com una icona de la moda i de saber estar. Larraín ha explorat en la imatge més íntima del personatge per presentar una dona trencada pel dolor i amb por pel futur però també una dona ferma, sòbria i amb les forces necessàries per seguir endavant amb dignitat.
Jackie és una pel·lícula, però presenta una estètica més típica dels documentals, amb recreacions d’entrevistes i algunes imatges reals de l’enterrament. El film parteix d’una entrevista que Jacqueline va concedir pocs dies després de la mort del seu marit, amb la intenció de donar la seva versió dels fets. A partir d’aquí l’estructura del relat està organitzada de manera discontínua amb flashbacks que mostren diferents moments com la pròpia mort del president, els preparatius de l’enterrament o la relació de la protagonista amb Robert “Bobby” Kennedy.
Sense cap mena de dubte Natalie Portman, l’encarregada de donar vida a Jacqueline, és la peça clau de la pel·lícula. No només per la seva similitud en aparença, sinó per la seva interpretació. L’actriu va afirmar en més d’una ocasió que li havia resultat difícil fer-se amb el personatge però el resultat final és més que destacable. Portman és capaç de transmetre la fragilitat del personatge just després de la mort del seu marit i la fortalesa quan decideix preservar la seva memòria, organitzant un funeral basant-se en el d’Abraham Lincoln.
Durant els moments en els quals es veu com el periodista Teddy White de la revista Life entrevista a Jackie, l’espectador es troba amb una dona desconfiada, ressentida i un pèl brusca. Durant les converses amb Bobby, germà de Kennedy, o amb un capellà, també es deixa veure la pèrdua de fe, la ira i la impotència, en definitiva a una persona normal i corrent reaccionant com es podria esperar en aquestes circumstàncies. És d’agrair que el film no tracti de mitificar la imatge de Jacqueline Kennedy, sinó mostrar la part més humana del personatge.
VEREDICTE
El millor: La interpretació de Natalie Portman i la veritat amb la qual està presentada el personatge.
El pitjor: És un film per veure des del sofà de casa.
Nota: 6,5
