Vaig veure el documental de La Chana a l’última edició del Festival Docs Barcelona. Vaig anar a la projecció sense conèixer la seva protagonista i sense saber sobre què anava el film i, per sorpresa meva em vaig trobar davant un projecte amb ànima, força i un personatge que t’arriba al cor des del primer moment.
Pels que no la coneguin l’Antonia Santiago Amador, més coneguda com la Chana, va ser una gran balladora de flamenc dels anys 60 i 70. Va aprendre a ballar de forma autodidacta i va conquerir els escenaris d’Espanya, Europa, Estats Units i el Japó amb la seva particular i apassionada manera de ballar el flamenc. La directora croata Lucija Stojevic va conèixer la Chana a través d’una coneguda i es va sorprendre que ningú n’hagués fet mai cap documental. Així va començar aquest viatge a les intimitats de la vida d’aquesta bailaora que va abandonar la seva carrera en el moment més àlgid.
Agafant com a pretext els preparatius d’una actuació que va tenir lloc l’any 2013, Stojevic permet al públic conèixer la Chana des del seu vessant més humà. Va començar a ballar de molt jove i va tenir la mala sort d’ajuntar-se amb un home, el seu primer marit, que la va maltractar en tots els aspectes i, després de deixar-la amb una filla i sense un cèntim, la va abandonar. Aquest fet va suposar per a la Chana un sotrac tan gran que va desaparèixer dels escenaris.
La Chana és el retrat d’una dona que tot i les adversitats no es va enfonsar i va trobar forces per seguir endavant. Es tracta indiscutiblement d’una història sobre la superació, els somnis, la vellesa, la pèrdua però també sobre la reinvenció, ja que, actualment la protagonista ha tornat a trepitjar (i ben fort) els escenaris.
El documental arriba avui a les sales de cinema i ho fa amb l’aval de més d’un festival com ara el Festival de Màlaga, el canadenc Hot Docs, el polonès Docs Against Gravity i després d’haver guanyat diversos premis com el Premi del Públic del IDFA o el Premi Chopin’s Nose, al millor documental sobre art i música. Per poc que us agradi el flamenc, que no estigueu acostumats a veure aquest tipus de projectes, no us podeu perdre aquest documental.
VEREDICTE
El millor: La veritat i la intensitat amb què la Chana transmet les seves vivències i la seva passió.
El pitjor: Et quedes amb ganes de saber-ne més coses.
Nota: 8,5
