Disney Pixar acaba de dur a la pantalla el film Coco, el qual està causant un gran rebombori tant en els més petits de la casa com els adults, tal com ha passat amb anteriors pel·lícules de la companyia. Es parla molt del film, però poc d’un dels personatges que, per a mi, és el fil conductor de la història: Dante, el gos mascota d’en Miguel, el nen protagonista. Una vegada vaig sortir de veure-la, vaig tenir clar que volia saber més sobre aquesta criatura i la seva forma espiritual, per això vaig decidir fer un especial centrant-me en la seva figura i aprofitar per fer un repàs a altres cànids que han transcendit més enllà de la petita i gran pantalla gràcies a la factoria.
El seu nom està inspirat en Dante Aligheri, l’escriptor i poeta de La Divina Comèdia, on es mostra el viatge de Dante per l’Infern, el Purgatori i el Paradís, guiat pel poeta Virgili. Es va inspirar en la raça Xoloitzcuintle, més coneguda com a Xolo, amb la qual els cineastes van jugar durant el procés d’investigació per crear el film, ja que aquest és el gos nacional de Mèxic. D’acord amb Lee Unkrich, director de Coco, el Xolo apareix a les llegendes de la vida futura asteca, on el viatger necessitava tenir un Xolo amb ell per fer el viatge cap al més enllà (Mictlán, el lloc dels morts). És una criatura tan fidel al seu amo Miguel, que no dubta ni un segon a acompanyar-lo al món dels morts i fer de guia espiritual.
D’acord amb la visió mexicana, la llegenda explica que el viatge a Mictlán durava 4 dies, durant els quals s’havia de creuar un riu anomenat Chiconahuapan, pel que necessitaven l’ajuda d’aquests gossos. Per això, quan les persones morien eren sepultades juntament amb els seus cànids perquè els guiaran amb rumb al lloc dels morts. Una vegada a Mictlán es trobaven amb el senyor dels morts, en Mictlantecuhtli, un Déu de l’inframón al qual havien d’obsequiar amb objectes valuosos que també s’emportaven d’aquí.
Una de les característiques físiques d’ell és la de tenir sempre la llengua penjant cap a un costat de la boca i és que a la vida real, el Xolo és genèticament propens a perdre les dents i deixar sortir la llengua quan això passa. En descobrir aquest fet, els animadors van prendre la decisió de fer aquest tret com a part del caràcter d’en Dante. Un altre fet és que no té pèl i té un aspecte petaner, i en diverses ocasions es menciona al film, però aquestes particularitat no fan que un acabi enamorant-se de la seva personalitat, al cap i a la fi, la bellesa està a l’interior, oi?
Ara bé, les raons per les quals aquest personatge és tan entranyable és per la similitud que té amb qualsevol gos de la raça a la vida real. Adrian Molina, co-director del film esmenta que “durant la realització de Coco, varem portar molts gossos per a tenir una referència d’ells. Així podíem fer una mirada perquè la seva personalitat i textura fossin correctes. També varem gravar el so de molts gossos per tenir diverses expressions per a Dante; tot i ser un animal, ell té moltes emocions com tristesa, alegria, així com un aspecte divertit”.
Per promocionar el film van crear un curtmetratge en el qual es mostra la faceta divertida d’en Dante, tot i que, abans del curt es pot veure un recull sobre la interacció d’un Xolo real als estudis Pixar, aquest en concret s’anomena Fynn:
https://www.youtube.com/watch?v=poeX__ADEuI&t=66s
Altres gossos que, tot i no haver fet de guia espiritual dels seus amos, sempre han estat al seu costat i han sabut guanyar-se l’afecte de l’espectador, a continuació en menciono alguns de Disney i Pixar:
Pluto i Goofy
Sens dubte en Pluto és el més conegut, ja que és el millor amic d’en Mickey Mouse, tot i que també ha estat mascota de l’Ànec Donald i d’en Goofy. Es guanya a tothom gràcies a la seva simpatia i gràcia, és molt fidel, burro, esbojarrat, caòtic, valent i maldestre. No té forma antropomorfa com la resta de personatges, però posseeix un ampli rang d’expressions facials. Va aparèixer per primera vegada en un curtmetratge al 1930, però encara no tenia nom, només era un dels gossos d’en Pete.
En canvi, en Goofy és un gos també però que va vestit, camina sobre dues potes i parla. És un dels millors amics d’en Mickey també i té un fill anomenat Max. La seva primera aparició va ser ael 1932 en un curt on es feia un espectacle amb música i va servir per fer acudits, la qual cosa ha transcendit ja que és el més barroer de tots. Curiosament, George Lucas es va inspirar en ell per crear en Jar Jar Binks.
Pongo i Perdita (101 Dalmatians)
Són la parella de dàlmates protagonistes del film estrenat al 1961. Viuen feliços juntament amb els seus 15 cadells fins que la malvada Cruella de Vil els els pren, van al seu rescat i acaben formant una família amb més d’un centenar de membres.
En Pongo vivia amb el seu amo Roger a un petit apartament. Un dia pensa que necessita conèixer una dona i en veure passejar una noia amb una preciosa dàlmata decideix sortir a l’atac i creuar els seus destins. Així acaben coneixent-se, casant-se i formant una família amb la Perdita.
Golfo i Reina (Lady and the Tramp)
La Reina és una gosseta de família rica que viu en una bona casa. Mentre que en Golfo és un gos que viu al carrer sense preocupacions. Després de moltes aventures acaben junts sopant a un italià on acaben enamorant-se i fent-se un dels petons cinèfils més repetits de la història, en menjar-se un fideu a la vegada.
Dug (Up)
És un gos de la raça golden retriever que porta un collar que pot traduir a qualsevol idioma humà tot el que diu o pensa. Al principi és propietat d’en Charles Muntz, fins que passa a les mans dels protagonistes, el nen Russell i l’ancià Carl Fredricksen. Inicialment està al bàndol dels dolents cercant la famosa au gegant, però en conèixer en Carl el pren com a mestre i comença a idolatrar-lo, fent-se dels bons. És amant de la diversió i expressa molt el seu afecte pels seus amos, tot i que es distreu amb facilitat.
Slinky (Toy Story)
És un dels personatges de la saga Toy Story, que acompanya en les seves aventures a tot l’elenc de joguines. Es tracta d’una joguina mig gos mig molla, ja que té cap, coll, cua i potes de gos, però les dues parts estan unides mitjançant una molla elàstica que fa de cos. És simpàtic, sociable i lleial, per la qual cosa gairebé no té enemics. El seu millor amic és en Woody, però tots són propietat del nen Andy, que desconeix que parlen i es mouen.
Bolt (Bolt)
Es tracta del súper-gos protagonista d’un programa de televisió en el qual hi viu milers d’aventures i salva la població gràcies als seus poders. Un dia, l’estrella canina és enviada per accident a Nova York, on acaba descobrint que els seus poders no són tant reals com ell creia. Des de cadell ha viscut amb la seva estimada propietària Penny i no ha sortit del plató on gravava els capítols. És un animal aventurer, valent, d’aspecte blanc, amb orelles punxegudes i amb una marca al llom d’un raig.
Toby (The Fox and the Hound)
En Toby és el simpàtic cadell co-protagonista del film Tod i Toby, el qual és molt curiós, simpàtic, juganer, valent, divertit i té un gran sentit de l’olfacte. Es tracta d’un gos caçador que es fa amic d’un petit cadell de guineu, en Tod. Ambdós viuen a mons totalment oposats que posaran a prova la seva amistat.
