Steven Spielberg, un dels cineastes amb més trajectòria professional i creador de films que han passat a la història, porta a la gran pantalla l’adaptació del conte de Roald Dahl The BFG publicat al 1982. Aquest projecte es va iniciar fa uns 20 anys, però fins ara no ha estat possible la seva producció.
La història es centra en la petita Sophie, la qual viu a un orfenat, fins que un dia coneix a un gegant i esdevenen gran amics, ell li descobreix un món màgic totalment nou, però també perillós. La nena acabarà ajudant al seu amic amb un seguit de problemes.
La pel·lícula està molt ben elaborada, amb una fotografia espectacular, efectes especials molt dignes (en part per això es va endarrerir el projecte), tot envoltat per la fantasia i encant. Tot i així, el guió és molt pla i sense l’emoció esperada, arriba un punt que avorreix bastant i es va desinflant, ja que no expliquen gran cosa i es perd la fascinació esperada. L’enfocament és merament infantil (massa potser), ja que fins i tot pot semblar tediosa i amb falta de precisió per a la canalla. Cap al final, dóna un gir important canviant completament el registre i s’anima bastant, entren dosis d’humor a dojo, però precisament això farà que es desvirtuï i no agradarà a parts iguals.
Es tracta d’un film menor d’Spielberg, no transmet el que probablement desitjava, però dóna valors sobre l’amistat, el coratge i la valentia sobretot a la infància de manera impressionant. També es destaca la marginació, soledat i pèrdua que pateixen els protagonistes i que esdevindrà un vincle molt fort entre ells, tot i les seves diferències. Un missatge que edulcora amb l’avenç tecnològic i l’amor que sent per aquest conte com a homenatge a un dels grans escriptors del segle passat.
El gegant és interpretat pel guanyador de l’Òscar Mark Rylance (Bridge of Spies), el qual fa un increïble paper gràcies a la seva expressió facial, que indueix en afabilitat i deixa al públic embadalit i ensucrat a totes les escenes, especialment els primers plans. La seva dialèctica és maldreste, parla incorrectament durant llargues estones acostumat a la soledat, però lluny de semblar pesat es converteix en un personatge proper, bonàs, amb molt encant.
Es tracta doncs d’una bona adaptació que peca en l’extensió i la pèrdua de foscor original, però no deixa de ser tendre i ideal per descobrir valors a la canalla, camuflats entre la malenconia.
Veredicte:
El millor: Visual i musicalment és una joia pels sentits amb una tècnica impressionat i una interpretació gegant de Mark Rylance.
El pitjor: És plana, tediosa, manca màgia i aventura que és que deuria de tenir un film fantàstic com aquest.
Nota: 6
https://www.youtube.com/watch?v=zoZ_WR7OGME
