Després de la sorpresa dels Oscar amb Parasite s’ha desenterrat un afany per conèixer i possiblement consumir més cinema coreà. Una constant del cinema d’aquest país, també present a la cinta de Bong Joon Ho és la crítica social que es duu a terme constantment a moltes de les pel·lícules que ens arriben des d’aquest llunyà país. Molts directors intenten reflectir una realitat que, per a molts, és incòmode però que ningú s’atreveix a criticar durant el seu dia a dia. És fàcil ser conscient que una cosa no funciona o que alguna altra va malament, però encara ho és més posar-hi remei o posar veu a un tema que pot sonar controvertit.
Curiosament, els directors que més s’atreveixen a fer aquesta crítica social són els que ens porten llargmetratges o curts de caire més independent. Tot i que també és veritat que alguns directors consagrats també fan aquest tipus de crítica, molt més que en altres països. Aquí farem un repàs global i minuciós a algunes pel·lícules molt controvertides per la seva duresa a l’hora de tractar el tema, algunes conegudes i d’altres espero que siguin un descobriment.
Els temes més tractats en aquestes crítiques són la impunitat de les classes altes en la societat, la incompetència de les autoritats del país, la situació de pobresa que existeix en diverses regions, el bullying escolar, que a vegades arriba a punts extrems com violacions o la consciència retrògrada de la gent més gran i no tan gran, els quals pensen que la figura de l’home està per sobre de la dona i que les costums estan per sobre de moltes altres coses. A continuació, una petita llista amb bons exemples.
Princess –한공주 de Lee Su-jin
Una pel·lícula que va sobre la història d’una noia que abandona la seva escola de tota la vida per un misteriós incident del qual tothom la fa responsable. A partir d’aquest moment els seus pares desapareixen sense deixar rastre i en entrar a una nova escola ha de quedar-se a viure amb la mare d’un dels seus professors, perquè no té on anar. Farà noves amistats, intentarà deixar enrere el seu passat i podrà ser feliç durant un temps, fins que inesperadament el seu passat tornarà fortament al present.
Una pel·lícula independent gens recomanable per a gent sensible, amb una història molt dura, segurament la més dura que he pogut veure fins ara en un cine, i que va crear en mi la impotència necessària com per empatitzar de manera plena amb la protagonista. Recreant una de les escenes més fortes del cinema coreà contemporani i sent directe en la seva manera de dirigir cada moment del guió, aquest és l’exemple perfecte de la crueltat de la gent jove, que creix amb uns principis més que dubtosos. A més, podem destacar la lluita entre classes, on els més rics i millors posicionats abusen d’un poder gairebé infinit. La jove Chun Woo-Hee (The wailing, Cart) va fer aquí el millor paper de la seva carrera, fent-nos sentir totalment els pitjors moments de la cinta com nostres i donant-nos una visió molt trista de la societat actual coreana, on la pressió social pot acabar amb qualsevol individu.
The fake de Sang-ho Yeon
En un petit poble de Corea que està a punt de ser inundat per la construcció d’una presa, els habitants han estat enganats per un carismàtic pastor evangelista, qui els ha promès una nova llar i un lloc al cel a canvi de tots els seus estalvis. Enmig d’aquesta corrupció apareix Min-Chul, un violent i agressiu borratxo del poble que acaba de sortir de la presó i que sembla ser l’únic que no cau en les mentides del pastor. Una falsedat que tot el poble creu però que Min-Chul no vol permetre.
Sens dubte una impactant pel·lícula d’animació d’un director que ja ha fet molts llargmetratges de crítica social, una constant en la seva filmografia. Recordem com a The king of pigs va fer el mateix, en una crítica als anys d’institut (els coreans fan molt èmfasi en el mal estat del sistema educatiu) o com a Train to Busan ens va deixar sorpresos per l’egoisme de les persones i la seva crueltat en situacions extremes. Aquí, aquest cop ens deixa una trista història on la manipulació de la gent està present i que desgraciadament pot portar a la ruïna total d’un munt de vides. Crítica sobretot de com a un lloc rural amb gent sense estudis ni educació, els enganys poden ser constants. No espereu trobar ni un bocí de felicitat en aquest relat.
Snowpiercer de Boong Joon Ho
El film més internacional del recent guanyador de l’Oscar. Rodada en anglès amb un càsting que inclou noms de Hollywood com Ed Harris, John Hurt, Tilda Swinton i Chris Evans, està basada en la novel·la gràfica francesa Le Transperceneige de Jacques Lob i Jean-Marc Rochette. La producció explica com en un món mort i congelat el que queda de la humanitat sobreviu en un tren que no s’atura mai. Els vagons, però, estan dividits entre primera i segona classe i els del davant porten any explotant els de darrere.
La lluita de classes, l’opressió i la revolució social son els protagonistes d’una cinta que està plena d’acció, violència i sentiments a flor de pell. Malgrat ser una pel·lícula de ciència ficció el film és una crítica brutal al capitalisme amb escenes veritablement crues (com les dels “àpats” dels ciutadans dels darrers vagons). Una molt bona manera d’introduir-se poc a poc al cinema coreà amb un film d’estètica i factura de Hollywood.
A girl at my door – 도희야 de July Jung
Un debut extraordinari de la directora July Jung que explica en clau de thriller psicològic la pressió social cap a la dona a Corea del Sud. La pel·lícula amb la qual es va registrar el reconeixement instantani per part de la premsa especialitzada com una de les direccions més promeses de Corea del Sud. Es va estrenar al Festival de Canes i des de fa anys que té un recorregut extraordinari acumulat fins al moment nous premis i conserveu unes excel·lents notes.
La història ens explica com Young-nam (Doona Bae), una prometedora graduada de l’acadèmia de la policia, que acaba de publicar una petita localitat costera per la seva mala conducta. El seu primer dia es troba amb Do-hee (Kim Sae-ron), una jove melancòlica amb un pare abusiu. Young-nam deixa que Do-hee se quedi a casa seva, però aviat descobreix que la seva aparició té un misteri fosc darrere. La policia i la nena no ho passen gaire bé en aquest film que retrata que si ets dona a l’Àsia encara ets un ciutadà de segona.
Bleak night – 파수꾼 de Yoon Sung-hyun
Un pare, després del suïcidi del seu fill, intenta contactar amb els que van ser amics seus de l’institut abans de morir, per poder saber quins motius van portar al seu fill a cometre tal acte. Una altra cinta independent que va aconseguir grans crítiques per la seva perfecta composició i narració. Amb una premissa senzilla però de gran profunditat que ens portarà per la desesperació d’un pare que farà el que sigui necessari per poder aclarir el cas del seu fill. Un altre exemple de com l’etapa estudiantil dels joves coreans és més semblant a un infern que a una experiència vital necessària. Relat que ens deixa clar com l’amistat no sempre és tan forta com sembla i on petits detalls acompanyats de males decisions poden portar un noi al límit.
Un llargmetratge que sense cap dubte demostra com amb un pressupost molt just i una implicació molt contundent, un equip pot portar-nos un resultat molt més que digne. Una pel·lícula bastant desconeguda sobretot pels que comencin a iniciar-se en aquest món asiàtic. Forta recomanació.
Bedevilled – 김복남 살인사건의 전말 de Jang Cheol-soo
Hae-Won és una dona jove que treballa en un banc, i porta una vida ocupada, fins que un dia és testimoni d’un intent d’assassinat. Al mateix temps, les coses a la feina se li compliquen, veient-se obligada a prendre’s unes vacances per desconnectar. La decisió que pren en aquest moment canviarà la seva vida per sempre. Decideix anar a Moodo, una illa on vivia de petita amb els seus avis i on té una amiga de la infància anomenada Bok-Nam. En arribar se sorprèn del tracte que rep la seva amiga, menyspreada i maltractada tant psicològicament com físicament. Després d’haver intentat fugir varis cops, Bok-Nam demana ajuda a la seva amiga, creant-li un conflicte, ja que no sabrà si involucrar-s’hi o no.
Debat moral i ètic de fins on pot arribar una amistat. Arriscaríeu la vostra vida per ajudar algú que es troba entre la vida i la mort sabent que això us causarà problemes? O preferiríeu girar la mirada i fer que no heu vist res? És una pregunta que està present durant tota la pel·lícula, mentre nosaltres veiem com Bok-Nam passarà tot un infern de maltractes per part de totes les persones de l’illa, sobretot del seu marit, que l’enganyarà amb altres dones constantment davant d’ella. El masclisme aquí es fa present de manera clara i contundent, deixant-nos una visió de la societat coreana que avui dia encara no s’ha arreglat. Una de les meves pelis preferides sense cap mena de dubte.
Cart – 카트 de Boo Ji-young
Diverses treballadores d’un hipermercat coreà son marginades per la gerència de la nit al dia. En un món en el qual el client sempre té la raó i on els empleats son servils i submisos, aquestes dones lluitaran pels seus drets.
Crítica voraç al sistema laboral coreà que deixa clar que moltes coses no funcionen com haurien de funcionar en aquest sector. Treballadores pressionades fins a extrems insostenibles i amb vides molt complicades on depenen d’una feina per sobreviure, tant elles com la seva família. A més, podem traslladar aquest problema a la nostra mateixa societat ja que molta gent al nostre país no s’atreveix a dir les coses clares ni el què pensa per por de perdre una feina.
A reason to live – 오늘 de Lee Jeong-hyang
Da-hae, una directora de documentals, perd el seu promès en un accident de trànsit el dia del seu aniversari. Tot i així, perdona al seu assassí, de només 15 anys, per creences religioses i firma la seva absolució. Temps després gravarà un altre documental en contra de la pena de mort encarregat per la mateixa església catòlica, moment en el qual descobreix que l’assassí del seu promès a comés un altre homicidi.
Un altre debat del què està bé o malament, una història que posa al centre d’atenció la maldat de l’ésser humà. Què faríeu si la persona a qui heu perdonat tornés a pecar? Ja no és només un tema de religió o creences, perquè no fa falta ser religiós per perdonar, però com us sentiríeu si això succeís? Aquest és un relat totalment desolador que ens deixarà amb un mal gust de boca. La facilitat dels coreans per fer-nos veure la realitat és aclaparadora. Una de les apostes més interessants del cinema coreà en els últims temps. Val la pena que li dediqueu una estona del vostre temps.
Molt cinema per a descobrir
Podria posar molts més exemples, perquè la llista és ben llarga, però aquest són alguns dels exemples més destacables sobre el tema. Fer una menció especial per exemple la incompetència de les autoritats a Memories of Murder (del guanyador de l’Oscar Bong Joon Ho) o la corrupció policial present a A hard day.
Sempre és d’agrair que en un país hi hagi gent com aquests directors que no ho facin tot bonic, i que així, ens obrin els ulls de la pitjor cara que podem veure, perquè no vivim en un món perfecte i això es fa patent si ho mirem en profunditat. Passeu-vos per qualsevol d’aquestes pel·lícules i aprendreu grans lliçons de gent que sap de què parla. La crítica social és un tema que tots hauríem de tractar, perquè la conformitat ens pot portar per un camí gens satisfactori.
