Les pel·lícules fantàstiques i de terror sempre ens han ensenyat les problemàtiques socials i culturals de cada moment. És cert que l’enfocament que ens presenten és metafòric, i de vegades fins i tot hermètic o opac. Tot i això, les característiques narratives, formals i estètiques del gènere permeten una llibertat de discurs que alguns directors han aprofitat per posar sobre la taula de debat les problemàtiques i dilemes socials de la seva actualitat. Cada dia (però avui una mica més) és bo per reflexionar sobre la desigualtat de gènere que es troba en cada àmbit i etapa vital de les dones. Aquí us oferim una llista de pel·lícules fantàstiques i de terror recents que ens fan pensar sobre aquesta desigualtat i la violència que genera. Tots els títols que presentem evidencien la discriminació i algunes, fins i tot, apunten com d’estructural és la causa del problema. N’hi ha que fins i tot s’atreveixen a oferir solucions, totes valentes. Des de diferents punts de vista, en èpoques o espais diferents, o des d’escenaris distòpics, les següents pel·lícules ens guien a través d’un tumultuós viatge per les pors de ser dona en una societat que mira cap a una altra banda.
EL MAL TRÀNGOL DE L’ADOLESCÈNCIA
Raw (Julia Ducournau, 2016)
Justine és una adolescent que comença veterinària a la universitat i el seu procés d’adaptació (amb rituals de pas als novells inclòs) es barreja amb el seu despertar sexual. Com afronta aquest trànsit una noia tímida i hermètica com ella amb una essència radicalment diferent a la dels seus companys? Ducournau ens presenta una revisió de Carrie però substitueix la telequinesis pel canibalisme.
Què ens explica? La dificultat amb què una noia jove afronta el seu despertar sexual, però enlloc de victimitzar-se, Justine encara la seva sexualitat i el seu desig activament. Ressonen ecos d’anorèxia.
Thelma (Joachim Trier, 2017) – FILMIN
Partint també de Carrie, Thelma és filla única en una família catòlica que la té sempre controlada, però comença la universitat i marxa de casa dels pares. La seva estricta moral es relaxa quan intenta fer amics i això la porta a una espiral d’alliberament psicològic i sexual acompanyat sempre del remordiment i la culpa. El que no sap Thelma és que amb aquest alliberament, alguna altra cosa es despertarà dins seu, alguna cosa que no sembla d’aquest món.
Què ens explica? El mateix que Crudo, en un registre diferent: la dificultat amb la qual una noia jove afronta el seu despertar sexual i els dilemes morals que això li suposa a causa de l’educació conservadora que ha tingut.
The Witch (Robert Eggers, 2015) – NETFLIX
Ambientada a Nova Anglaterra al segle XVIII, explica la història d’una família catòlica que és exclosa de la seva comunitat i es veu forçada a exiliar-se a una clariana al costat d’un bosc misteriós. La Thomasine és la filla gran i quan comencen a ocórrer esdeveniments estranys que fan pensar que la bruixeria els amenaça, la família es gira contra la Thomasine i la possibilitat que sigui una bruixa.
Què ens explica? Des de la distància cronològica, La bruja és un exemple de la sexualització de les noies joves en la seva adolescència i com això és vist com una amenaça o quelcom perillós pel seu entorn.
Nación salvaje (Sam Levinson, 2018) – AMAZON PRIME
Un grup de 4 adolescents viu lliurement la seva vida i la seva sexualitat fins que la comunitat decideix que són culpables d’una sèrie de filtracions informàtiques que posen en evidència la doble moral de personatges respectats de la comunitat. La ficció ocorre a Salem, i el poble decideix prendre’s la justícia per la seva mà i, com si fossin bruixes, anar-les a caçar per fer-los pagar el delicte.
Què ens explica? Els perills de les noves tecnologies, l’abast d’informació i la falta de privacitat. Elements que han conferit a la societat prendre’s el rol de jurat popular en judicis morals. Les protagonistes, però, no són perseguides pel pressumpte delicte, sinó per la seva llibertat d’expressió, de gènere i sexual; elements no acceptats per la moral conservadora americana.
ELS PERILLS DE SER JOVE AL SEGLE XXI
Midsommar (Ari Aster, 2019) – RAKUTEN TV
Dani passa per una mala temporada i decideix anar al viatge que el seu xicot ha organitzat amb la seva colla universitària. El destí és una petita comunitat de Suècia on se celebra el solstici d’estiu d’una forma peculiar, i el que comença semblant un retrat idíl·lic de velles tradicions es converteix en un seguit de macabres rituals que aquesta comunitat alternativa ha establert com a mecanismes d’organització i jerarquies socials.
Què ens explica? Els símptomes per detectar una relació tòxica i com funciona la dependència emocional en una parella.
It follows (David Robert Mitchell, 2014) – RAKUTEN TV
Annie és una adolescent que té sexe amb un noi desconegut al seu cotxe. Després l’escena es tergiversa i el noi la lliga i li fa una confessió: és la víctima d’una cadena de malediccions que es transmeten amb l’acte sexual i només se’n pot alliberar passant-la a una altra persona a través de la mateixa via. Si no es transmet, la mort et persegueix, i et troba.
Què ens explica? L’estigmatització social de la promiscuïtat entre els adolescents. El sexe divulgat només en la seva vessant negativa, perillosa, a través de la por per les MTS.
Revenge (Coralie Fargeat, 2017) – AMAZON PRIME
La Jen viatja amb el seu amant a passar un cap de setmana idíl·lic en una casa enmig del desert. Tot canvia quan arriben dos amics de l’home, qui veuen en la Jen un objecte de desig sexual que els impedeix contenir-se. La provocació de la Jen només els deixa una opció, evidentment: la consumació de l’acte, encara que sigui a través de la violació. El trio masculí decideix que per desfer-se del problema, un cop l’han violada, la solució més fàcil és matar-la. Encara que sembli una Barbie a l’inici, la Jen té clar que per sobreviure ha de deixar de ser la presa i començar a ser el caçador.
Què ens explica? La cultura de la violació està molt arrelada. No té res a veure la roba que ella porta, no importa si ha begut, ni si és provocativa o sembla que ho demani. Una violació és una violació. També evidencia la capacitat i potència femenina empoderada.
A girl walks home alone at night (Ana Lily Amirpour, 2014) – FILMIN
A Bad City tot és corrupció, des d’econòmica a social o moral, i violència, sobretot envers les dones. The Girl, però, és una vampira que apareix per tornar l’equilibri als carrers i prendre’s la justícia per la seva per tal de protegir tothom que no tingui la capacitat per fer-ho.
Què ens explica? En un estil molt diferent del de Revenge, explica com la cultura de la violació és un aspecte estructural de la nostra societat. Dones subversives del sistema que es prenen la justícia per la seva pròpia mà.
LES NOVES PORS DE L’ETAPA MATERNA
À l’intérieur (Alexandre Bustillo, Julien Maury, 2007) – AMAZON PRIME
Sarah ha d’afrontar sola l’embaràs, ja que el seu marit va morir en un accident de cotxe pocs mesos abans que ella surtís de comptes. La nit abans del part, que ja està programat, la Sarah està sola a casa quan una dona misteriosa toca el timbre. La desconeguda vol quelcom de la Sarah i no pararà fins a aconseguir-ho.
Què ens explica? Des d’una perspectiva que pretén ser interna, Al interior exemplifica la por al part en totes les seves vessants, tant la por psicològica, com el terror més visceral i físic.
Babadook (Jennifer Kent, 2014) – NETFLIX – AMAZON PRIME – FILMIN
Amelia és mare soltera d’en Samuel, un nen complicat. Quan arriba a la porta de casa un llibre lúgubre i misteriós anomenat Mister Babadook en Samuel comença a desenvolupar un enorme temor cap al monstre del llibre. Mare i fill es veuran immersos en una espiral d’histèria i paranoia en què, per combatre en Babadook, s’hauran d’enfrontar a les seves pors més amagades.
Què ens explica? La pressió que suposa educar un fill sola, tots els temors entorn l’educació i la maternitat. I sobretot, com enfrontar els secrets, els tabús i les pors més amagades d’una mateixa.
Hereditary (Ari Aster, 2018) – HBO – FILMIN
Tot sembla anar bé a la família de l’Annie fins que alguna cosa els comença a amenaçar des de la penombra, un ens maligne que ja existia de molt abans que l’Annie i el seu home tinguessin fills, i que vol perviure, fins i tot, quan ells ja no hi siguin.
Què ens explica? Els traumes familiars, si no es tracten, si no es sanen, romanen dins nostre instal·lats. Les pors femenines s’hereten de generació en generació perquè els elements femenins sempre han estat confinats a l’esfera privada, la llar i el secret.
OBRINT-SE CAMÍ EN L’ESFERA PÚBLICA
Black Swan (Darren Aronofsky, 2010) – AMAZON PRIME
La Nina és una ballarina de ballet jove i innocent però molt exigent amb ella mateixa. Vol aconseguir el paper protagonista de El llac dels cignes en una nova versió en què la mateixa ballarina haurà d’interpretar el Cigne Blanc i el Cigne Negre. Segons el director, però, a la Nina li falta caràcter i passió per interpretar el Cigne Negre. Quan aconsegueix el paper protagonista, haurà de lluitar no només per estar a l’altura sinó també per no tornar-se boja.
Què ens explica? La pressió psicològica amb la qual viuen les dones que es dediquen a la dansa. La dificultat, o fins i tot impossibilitat, per conciliar la versió pública i políticament correcta d’una mateixa, amb la seva part més passional. Ens explica la confrontació amb el monstre interior.
Lux Aeterna (Gaspar Noé, 2019) – FILMIN
Béatrice Dalle i Charlotte Gainsbourg s’interpreten a elles mateixes en un migmetratge en què Dalle dirigeix una història de bruixes que protagonitza Gainsbourg. El rodatge no serà fàcil, i la tasca de Dalle encara menys, ja que l’equip i la producció no confien en ella. És dona i és actriu i no directora, i faran el que sigui possible per evitar que dirigeixi el projecte. Lux Aeterna també és una oda al cinema, a la llibertat artística, i a les dificultats que poden aparèixer pel camí.
Què ens explica? Les dificultats professionals que es poden trobar les dones dins un projecte audiovisual si no estan davant de la càmera exposant el seu cos. També ens parla de vulnerar la llibertat aliena en nom de l’art. On és la fràgil frontera entre rodar una escena que estava prevista al guió, o improvisar sense el consentiment de les actrius? L’art ho justifica tot?