“És el millor documental que he fet mai”, així va definir Carles Bosch “Petitet” la seva presentació com a pel·lícula inaugural de la 21ena edició del Docs Barcelona. El fil argumental de “Petitet” neix d’una promesa, la que fa Joan Ximènez Valentí, més conegut com “El petitet”, a la seva mare abans de morir: “Mare et prometo que tornaré a posar la rumba a dalt de tot”. És a dir al Liceu. Aquest és l’origen del documental que mostra el Petitet durant la seva odissea de crear una orquestra simfònica que pugui actuar al Liceu. Per portar a terme aquesta empresa el Petitet reuneix un conjunt de músics procedents de diferents disciplines, alguns amateurs, amb l’objectiu de poder adaptar la rumba a l’orquestra. Sense fer spoiler una part de l’objectiu ja es va complir amb la preestrena del documental que, després de passar el DocsBarcelona i el FIC-CAT es va projectar al Liceu davant d’un públic entregat.
El documental se centra sobretot en la importància que aquesta promesa té per a en Petitet i com l’esforç que ha de fer per tirar-la endavant influeixen en la seva ja deteriorada salut per una malaltia crònica. El mateix Petitet és el motor de la història que intercala entrevistes amb els protagonistes davant la càmera amb el seguiment del projecte i les dificultats que sorgeixen pel camí.
El documental es vertebra a partir de la personalitat d’en Petitet, el qual arriba a commoure’s per els sentiments que li desperta la rumba i la tristesa pel dol de la mare perduda, i alhora un optimisme titànic per arribar a tocar al Liceu. Una personalitat que Carles Bosch sap traslladar perfectament a la pantalla on s’intercanvien els instants melancòlics amb situacions còmiques que connecten perfectament amb l’espectador.
“Petitet” és un d’aquests miracles que molt de tant en tant es produeixen quan una bona història és narrada amb talent i sense artificis. Tal com va afirmar el mateix Petitet després de la projecció: “El que heu vist és tal com va ser”. El documental sobre Petitet i el seu periple per portar a bon port la promesa, esdevé no només el retrat d’un home que lluita per la paraula donada, costi el que costi, sinó que també aconsegueix mostrar la fusió de la cultura gitana de la rumba amb la música simfònica i amb el que significa actuar al Liceu, per al fill d’un palmero d’en Peret, un lloc que per ell és vist com la culminació de la cultura barcelonina. I tot això sense caure en cursileries o tòpics inservibles. El documental de Carles Bosch és doncs com el mateix Petitet: tal com raja.
Veredicte
El millor: El carisma i la personalitat de Joan Ximénez Valentí “Petitet” i la direcció de Carles Bosch.
El pitjor: Es troba a faltar, al principi del documental, una introducció més profunda al món i a la història de la rumba.
Nota: 8.5