‘Killing Eve’, amors que maten

L’any 2018 una sèrie creada per la guionista, directora i actriu tot-terreny Phoebe Waller-Bridge (Fleabag) va fer aparició a la BBC i va revolucionar el panorama de televisiu amb la seva combinació perfecte d’humor, thriller i drama: Killing Eve. Excel·lentment protagonitzada per Sandra Oh (The Chair) i Jodie Comer (The Last Duel) en el paper d’una agent de l’MI6 i una assassina a sou, respectivament, la sèrie, amb les seves quatre temporades, distribuïdes en streaming per HBO, ha aconseguit, any rere any, anar sumant adeptes i premis.

Killing_Eve_1

Els personatges creats amb gran mestria per Waller-Bridge, Eve Polastri (Oh) i Villanelle (Comer) han enganxat a l’audiència durant quatre anys amb el seu joc del gat i la rata malaltís i obsessiu, fins a posar punt final aquest 2022. El secret del seu èxit: visitar els llocs comuns dins el gènere noir i subvertir-lo fins a posar-lo cap per avall amb unes interpretacions per emmarcar, que impacten i satisfan a parts iguals. 

Els ingredients principals per a una fórmula d’èxit: humor Negre, ritme i diàlegs àgils i música captivadora

Si analitzem, temporada per temporada, podem dir, pel que fa a la primera, que va ser una gran targeta de presentació dels personatges i les trames, assentant les bases del que explotaria de cara a la segona temporada. 

Killing_Eve_2

La segona temporada és encara més vibrant, entretinguda, emocionant i intel·ligent que la primera, explorant amb encert nous escenaris i situacions. Els girs de guió està presents en tots i cada un dels episodis, posant especial èmfasi en una lectura feminista molt ben treballada. Aquesta segona temporada entronca perfectament amb la tercera, que tot i no tenir la màgia de les dues primeres entregues, continua oferint aspectes molt interessants de la psique dels personatges principals. Hi ha moment d’aquesta tercera temporada, que la fórmula mostra certs signes d’esgotament, però ho acaba solucionant, descol·locant els espectadors amb noves preguntes sense resposta. 

Pel que fa a la quarta i última temporada, Oh i Comer, continuen demostrant que són unes grans actrius, tot i que el guió no acompanyi. Una temporada més que irregular que no aconsegueix la màgia de les seves predecessores, amb una trama que sembla que no vagi enlloc amb uns secundaris desdibuixats i superficials. Per sort, tot i començar de forma decebedora i avorrida, al final de la temporada recupera el seu pols, gràcies al retrobat humor àcid, unes quantes morts sagnants i sexe esporàdic.   

Killing_Eve_3

Tot i el final de la sèrie, la BBC ha anunciat, recentment, que té previst realitzar un spin-off que se centrarà en els orígens de l’agent de l’MI6, Carolyn Martens, interpretat per Fiona Shaw. Ja veurem si el resultat és l’esperat pels fans de la sèrie que han dit adeu a Eve i Villanelle amb un sabor agredolç a la boca. Una vegada més s’ha demostrat que allargar innecessàriament les ficcions televisives no és una bona idea, tot i que les dades d’audiència acompanyin.

Veredicte

Agradarà: als aficionats als thrillers que s’allunyen dels llocs comuns i centren el protagonisme en personatges femenins molt ben escrits.

No agradarà: als que vulguin una sèrie rodona de principi i fi, que tanqui totes les trames de forma convincent i satisfactòria.  

Nota: 7

Jordi Sardiña
Periodista, professional, des de 1999, cinèfil, passional, des de tota la vida, ja que el cinema l'ha acompanyat sempre, tant en els bons com en els mals moments. La seva trajectòria laboral no sempre ha estat lligada al Setè Art, perquè s'ha guanyat la vida com a consultor de Màrqueting-Comunicació en diferents empreses de sectors diversos. Col·laborar amb 'El Cinèfil' li permet transmetre tot el que he après i continua aprenent veient cinema. Llarga vida a la pantalla gran (i petita)!

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents