Katla és un volcà islandès que està en erupció fa més d’un any, situat a la glacera Mýrdalsjökull. Katla també és el nom d’una sèrie de Netflix que explica la història de com un petitíssim poble encara pateix les incomptables conseqüències del desastre natural. Amb recursos narratius de cinema fantàstic, el suspens i la intriga són els dos condiments principals. No obstant això, la filosofia també té el seu lloc de privilegi quan la sèrie aprofundeix en el gran tema de l’existència i els propòsits de vida. L’acció se situa en una remota regió d’Islàndia, allunyada de Reykjavik i la seva tecnologia, amb només un policia, una metgessa, la propietària de l’hotel, uns endarrerits camperols i un grup de científics dedicats a l’exploració del volcà i la glacera que el conté. Katla és l’estrella del lloc, la seva activitat regular marca els ritmes del poblat, les evacuacions, els estudis ambientals, les restriccions d’accés… Però Katla és també protagonista de llegendes, bressol d’éssers mitològics que apareixen després de cada erupció i anunciacions d’un món ancestral que sembla despertar amb nova força.
A Vik, el poble més afectat per l’erupció incessant de Katla, i un any després de l’erupció del volcà subglacial, viu una petita comunitat que tot i patir les seves tremendes conseqüències es resisteix a abandonar el lloc. I encara que al principi sembli increïble la decisió, quan transcórrer el relat, la resposta arriba sola. Els habitants islandesos, entre capes de cendres volcàniques que cobreixen tota l’extensió del lloc considerat restringit pels alts nivells de contaminació, desenvolupen la seva vida quotidiana atrapats en tasques rutinàries que necessiten realitzar per sobreviure. Cadascun d’ells té motius per quedar-se petrificats en el passat i són justament aquests motius els que la sèrie desenvolupa en clau fantàstica.
Sense respir i amb un insight immediat, Katla comença amb una escena que prendrà sentit al llarg del primer capítol: una dona nua i coberta íntegrament de cendra emergeix del volcà i apareix al poble. El to melancòlic i dibuixat de l’espectacle crea un ambient més que interessant per al seu desenvolupament, cosa que fa que vulguem conèixer més sobre la nouvinguda i, el final de l’episodi. Un cop fetes les tasques de neteja descobrim que la dona és una estrangera sueca, de nom Gunhild, i va treballar a l’hotel Vik vint anys enrere amb la mateixa joventut que ara presenta. Qui és i d’on ve? Una memòria de fa anys, que provoca que la seva versió actual torni a aparèixer i intenti entendre què hi fa “ella mateixa” altre cop a aquell lloc. Ara la qüestió és: Com és això possible? Ella es conserva intacta com en aquell temps i respon com si encara visqués en aquella època. El misteri és present i el que queda és resoldre’l. En aquest sentit, la sèrie no es demora a revelar la causa d’aquesta l’aparició, ni de les que vindran, perquè el que interessa és narrar els efectes de les mateixes en els que hi viuen.
Així comença un seguit de troballes de misteriosos elements prehistòrics que emergeixen del gel fos, el que comporta conseqüències imprevistes, i entre altres, el retorn de persones desaparegudes molt de temps enrere. Alguna cosa estranya i fosca s’amaga en les profunditats de la inhòspita terra i una nova ronda d’investigacions sobre les mostres del volcà es començarà a posar en marxa. Certa activitat inusual sembla haver-se detectat, i el geòleg Darri (Björn Thors, The Valhalla Murders, 2019-2020) es decideix a viatjar a la regió després de descobrir certes anomalies en les erupcions. L’aire està ple d’una pols grisa que tot ho contamina, la neu es dilueix amb la cendra i el fred exterior contrasta amb els interiors calents de l’únic hotel i les cases encara habitades.
En termes audiovisuals, Katla és molt crua i no vacil·la a l’hora de mostrar horrors humans amb total desprejudici. I és aquest, un dels detalls que ressalten: hi ha una llibertat de posada en imatge que representa valors escandinaus i la seva independència sentimentalista. Allunyada d’un possible registre moral, la imatge de la sèrie és intensa, potent i no es queda amb això, sinó que l’explora de forma conceptual. Com mostrar l’horror? Com tolerar? Són alguns dels interrogants que llança aquesta sèrie que utilitza la ficció i el sobrenatural per parlar d’eleccions i acceptació.
Està protagonitzada per Ingvar Sigurdsson (Everest, 2015; Fantastic Beasts: The Crimes of Grindelwald – 2018), i el repartiment es completa amb Guðrún Ýr Eyfjörð, Íris Tanja Flygenring (Trapped, 2015-2016), Aliette Opheim (Kalifat, 2020) i Þorsteinn Bachmann (The Valhalla Murders, 2019-2020). Tots ells sota la direcció de Baltasar Kormákur (Trapped, 2015-2021), una gran figura de la indústria islandesa i el creador d’aquesta ficció, que juntament amb Sigurjón Kjartansson (Trapped, 2015-2021) ens la presenten de manera molt suau, aconseguint aportar els matisos dels seus personatges i explicar molt bé la història. Kormákur nodreix Katla de les vestidures del terror atàvic, signat per la figura sinistra del folklore islandès del doppelgänger, o doble maleït, i els seus mites de retorns i sancions. Aquest és un dels motius més visitats del gènere i que tanta atracció provoca.
L’innovador de la sèrie és que cada un dels dobles o substituts, no tenen necessàriament finalitats malèfiques, sinó que més aviat arriben a Vik per complir amb una missió molt concreta que serà qüestió de cada personatge descobrir quina és. Així, la sèrie indaga en les vides personals i els rituals més íntims de cada un d’ells narrant amb molt detall la seva evolució psicològica. El tema principal de la sèrie recorda molt a una altra sèrie de Netflix, la italiana Curon (2020), en aquesta el desenvolupament té més acció i està més centrada en els joves.
A mesura que evoluciona la temporada, entenem el patiment que provoquen les ‘còpies’ expulsades del volcà. Darrere d’aquestes misterioses aparicions es delineen els assumptes humans, les pèrdues no resoltes, els deutes del passat i els anhels del present. Amb una magistral concepció de l’espai, immens, però asfixiant, regne de la naturalesa i parany de l’home. Kormákur confirma que Islàndia produeix una ficció fascinant i vigorosa, lligada a la seva pròpia idiosincràsia, a aquest entorn àrtic i hostil, però universal en el seu recorregut de les passions humanes, les seves pors i les seves anhelades reconciliacions. Al final, només sabem que tot té el seu propòsit i la història que tracta és més sobre qui són i què fan que sobre els retorns.
Una sèrie carregada de misteri i amb una torbadora posada en escena. La Islàndia de paisatges hipnòtics, amb verds, blancs i negres volcànics que semblen d’un altre planeta, es transforma aquí en una història que fa del gris cendra el seu gran aliat. Al llarg dels seus episodis polsosos, ens porta pèrdues, aparicions i passions humanes, i una història carregada d’enigmes, en la qual la naturalesa juga un paper fonamental. També hi trobem temes com la pèrdua d’un fill, una malaltia greu, el suïcidi, un antic drama familiar, la infidelitat… Katla explora nous camins. No és una simple investigació policial sobre crims i desaparicions en la vigília d’una tempesta de neu sinó l’enigma sobrenatural que s’allotja en una sèrie d’aparicions després de la persistent erupció del volcà Katla. A vegades, peca en la lentitud de la seva trama, però en altres, dona un desenvolupament molt interessant a la mitologia que crea, ja que sabem que aquests ‘emergents’ no pararan d’arribar i sempre apareixeran a aquells amb el cor turmentat.
Veredicte
Agradarà: si et criden l’atenció les sèries de misteri que es couen a foc lent i que donen lloc a centenars d’esbojarrades teories. Si et van agradar Dark o The Rain, ja que té un estil visual i una narrativa molt similar plena de misteris i interrogants que et faran xarbotar el cap.
No agradarà: no perdis el temps si no et van les interpretacions psicològiques per a poder trobar sentit a una sèrie.
Enganxòmetre: 5,5
Nota: 6,8
