today-is-a-good-day

‘Kaleidoscope’: una nova forma de veure sèries

- Advertisement -

Una de les dificultats més grans que tenen els guionistes i els directors a l’hora d’escriure una narració és presentar un bon inici. És essencial que l’espectador se submergeixi a la narració correctament. Una presentació de rics personatges, un cop dramàtic, un bon suspens… Factors que cridin prou l’atenció perquè l’espectador vulgui veure la pel·lícula i tingui un agradable viatge per aquesta.

Giancarlo Esposito i Paz Vega a ‘Kaleidoscope’.

- Advertisement -

És com menjar-se una hamburguesa. Si aquesta té color verdós, fa olor de peus o el cambrer ha tossit a sobre, no serà agradable menjar-se l’hamburguesa, fins i tot ni t’atreviràs. En canvi, si aquesta sembla haver sortit d’un anunci de televisió, amb un brillant enciam, un formatge que regalima i un pa esponjós, no dubtaries a fer-li una queixalada. En aquest cas, encara que l’hamburguesa estigui dolentíssima, ja has començat a menjar-te-la. Ara imagineu-vos que ens portessin l’hamburguesa mig menjada, aquesta idea és la que ens vol vendre Kaleidoscope, la nova sèrie de Netflix.

Tria la teva aventura

- Advertisement -

Netflix cada any ha volgut anar un pas més enllà. Si fem memòria, el 2018 la plataforma va treure Bandersnatch, una pel·lícula del món Black Mirror on l’espectador prenia les decisions narratives portant-lo a possibles finals. Aquest “nou” plantejament ja l’havíem vist 100 vegades en videojocs com ara tres anys abans a Until Down, on els teus actes marcaven la vida o la mort dels personatges del joc, la qual cosa desencadenava un final o un altre.

En el cas de Kaleidoscope, l’espectador només fa la funció que li correspon. El que és nou és l’algoritme que presenta Netflix en què l’ordre dels episodis no serà el mateix que la gent del teu voltant (o potser sí, tot depèn de la probabilitat). Tu pots començar la sèrie per l’episodi groc i la teva parella pel vermell. Això sí, tots amb el mateix final, el blanc.

(D’esq. a dta.) Paz Vega, Giancarlo Esposito, Jai Courtney i Peter Mark Kendall a ‘Kaleidoscope’.

Aleshores, que ens vol vendre Netflix? Bàsicament, una excusa. Una excusa ben ideada perquè el mateix espectador se senti especial, únic. Però, al capdavall, un cop passat el primer episodi, un cop entrat a la trama, d’una manera o altra, sentiràs el mateix que en una sèrie lineal.

La trama, basada en fets reals, se centra en el robatori de 70.000 milions de dòlars al centre de Manhattan durant l’huracà Sandy el 2012. En aquest, seguirem un grup d’experts lladres liderats per Leo Pap (Giancarlo Esposito), i anirem veient tant la preparació, les raons, la presentació de l’equip, etc.

A grans trets es tracta d’una altra història de robatori que hem vist innombrables vegades al cinema. Tot depèn del moment en què l’espectador s’endinsa a la història. Si comences per un episodi de presentació de l’equip i la seva formació, en el meu cas el Groc, la narració resulta orgànica i des de l’inici ja situes tots els personatges i veus els seus motius i l’evolució de cadascun. En canvi, si et toca començar per l’episodi Rosa, el qual té lloc mesos després del robatori, o bé el Blau, que explica les hores abans de l’atracament, l’espectador se sent confús, perdut i tardarà a assimilar-ho tot.

Giancarlo Esposito (‘Kaleidoscope’).

La trama en general és insulsa, típica, repetitiva. Els personatges no brillen per ells mateixos, abunda l’estereotipació entre ells. El robatori no s’explica detalladament, al final fins i tot resulta massa “fàcil”. El “malvat” no et sembla tan dolent, “l’heroi” no et sembla tan bo. Es nota que al final es tracta d’una sèrie que té com a propòsit centrar-se en la novetat que presenta i no al guió d’aquesta.

- Advertisement -

En definitiva, la sèrie treballa amb les expectatives de cadascú, i amb la possible interpretació dels personatges mitjançant els seus interessos i presentacions. La seva excepcionalitat és quan entres a la narrativa. Una altra sèrie de Netflix que promet molt, però no acaba en res.

Però tu, et menjaries l’hamburguesa?

Veredicte

El millor: la nova iniciativa narrativa de Netflix i el joc que proposa.

El pitjor: la poca força que te la trama. Una història de robatori que hem vist moltes vegades.

Nota: 6

- Advertisement -
Ricard Casanovas
Nascut l’any 2000, Ricard Casanovas és un apassionat pel setè art que va acabar els estudis a l'ESCAC, especialitzat en Estudis Fílmics i Guió. Com a redactor i articulista ha cobert el Festival de Sitges i normalment te’l pots trobar murmurant a la foscor de la sala del cinema, amagat per les últimes files. Advertència, mai li vulguis vendre un remake , ni li diguis que 'Shrek 1' no és la millor de la saga. Al seu bloc “No som uns p*** ignorants” desenvolupa un crit generacional a tots aquells i aquelles joves que no veuen bon cinema. Amb ganes de veure i escriure, el proclamat Vito, no pararà fins a trobar la seva arca de l'aliança, el seu cofre de l'home mort, el Rosebud… la pel·lícula perfecta

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents