Avui en dia, qualsevol plataforma d’streaming que es preciï ha de comptar amb la seva corresponent franquícia superheroica per complaure la necessitat per part de l’espectador de consumir ficcions amb homes i dones embotits en malles i amb superpoders diversos. La culpa la té Marvel que, amb el seu univers cinematogràfic iniciat oficialment amb Ironman (2008), va marcar un abans i un després dins de la indústria de l’entreteniment.
Netflix va detectar ràpidament la gallina dels ous d’or de la factoria d’Stan Lee i es va fer amb els drets televisius del grup de superherois de barri anomenats The Defenders, format per Daredevil, Jessica Jones, Iron Fist i Luke Cage, que van tenir cadascun d’ells les seves respectives sèries, abans de coincidir tots en la sèrie equivalent als Avengers cinematogràfics. El resultat va ser força irregular, menys en el cas del primer d’ells. El ‘Dimoni de la Cuina de l’Infern’, fins i tot, va comptar amb un spin off protagonitzat pel seu arxienemic The Punisher.
Abans que la plataforma de la gran ‘N’ vermella pogués corregir els errors comesos en la seva primera incursió al món dels superherois, renovant per noves temporades els superherois que havien estat més rendibles i cancelant els que ho havien estat menys, Disney va adquirir tots els drets televisius de Marvel per incorporar-los a la seva futura plataforma online.
Netflix es va quedar amb un pam de nas i va haver de buscar alternatives per seguir competint a la cursa superheroica amb la seva competidora directa HBO, que ja tenia DC. Va ser llavors quan, el 2017, va decidir comprar per una quantitat astronòmica l’anomenat ‘Millarworld’ del reconegut guionista de còmics Mark Millar, creador, entre d’altres dels famosos còmics, traslladats amb èxit a la pantalla gran, com Kick-Ass (2010/2013) o Kingsman (2014/2017/2021).
I amb això arribem a la primera adaptació televisiva del ‘Millarworld’ per part de Netflix: Jupiter’s Legacy. Basada en el còmic del mateix nom del 2013, explica la història dels primers superherois del món, que van rebre els seus poders a la dècada dels anys 30, i que, després de dedicar gairebé un segle a protegir la humanitat, han de passar el testimoni als seus irresponsables fills, perquè continuïn amb el seu llegat i complir amb el seu codi moral sense posar en perill la Terra.
Tot i que la plataforma ha volgut jugar sobre segur, comptant amb els guionistes bregats amb adaptacions del Novè al Setè Art, com Steven S. DeKnight (Daredevil), Charlotte Brändström (Arrow), o Marc Jobst (Luke Cage), el resultat és del tot irregular. Aquesta primera temporada arrenca amb un primer capítol molt prometedor, però, a mesura que avança la sèrie, la trama s’estanca totalment, convertint-se en un producte tediós i repetitiu, jugant amb dues línies temporals, que confonen més que una altra cosa, no oferint res nou al ja sobreexplotat gènere.
Pel que fa a l’apartat interpretatiu, no n’hi ha cap que destaqui especialment i, encara que els actors ho intentin, especialment el seu protagonista, Josh Duhamel (Transformers), no ho aconsegueixen, i menys amb uns diàlegs plens de tòpics i frases fetes que hem sentit infinitat de vegades al cinema i la televisió. I quant a l’apartat tècnic tampoc és res de l’altre món, amb un muntatge i una fotografia pobres, i uns efectes especials antiquats.
En conclusió, Jupiter’s Legacy decep profundament i demostra una vegada més que la fórmula màgica de Marvel només la té Marvel, i més després de triomfar amb una reinvenció del gènere a la petita pantalla amb l’excel·lent Wandavision. L’adaptació de Millar arriba tard i malament, i no deixa massa lloc a l’esperança amb una possible segona temporada. I això que Millar considera el seu còmic un crossover entre The Avengers, The Godfather 2 i 2001… Les comparacions són odioses.
Veredicte
Agradarà: als que es conformin amb la mediocritat de les sèries de l’Arrowverse (The Flash, Supergirl, Legends of Tomorrow…)
No agradarà: als que esperin trobar una sèrie radical o subversiva com The Boys o Invincible.
Enganxòmetre: 5
Nota: 6
