Al llarg de la història del cinema hi ha hagut infinitat de nenes i nens actors, les mal anomenades ‘joguines trencades’, a causa del seu fulgurant ascens i encara més fulgurant caiguda, com és el cas de Judy Garland, que va saltar a l’estrellat amb l’inoblidable El Màgic d’Oz. La jove intèrpret ja tenia 17 anys quan va interpretar l’entranyable Dorothy, però des dels 7 anys ja treballava dins la indústria.
La jove actriu era la gallina dels ous d’or de la Metro-Goldwyn-Mayer, però, en lloc de cuidar-la, la van explotar fins a l’avorriment, fet que la va marcar per tota la vida, i va arrossegar traumes personals i professionals que la van acompanyar fins al dia de la seva mort, quan només tenia 47 anys, per culpa d’una sobredosi de barbitúrics.
Ara arriba a les nostres pantalles el biopic dirigit per Rupert Goold (Una història real), que retrata els últims anys de la ja decadent estrella, centrada en els irregulars concerts que va fer al London Palladium, davant d’un públic dividit, a causa de les excentricitats de l’exdiva. La texana Renée Zellweger es torna a posar davant de les càmeres per interpretar un paper que sembla que l’estava esperant, ja que hi ha un indiscutible mimetisme amb el seu alter ego.
La que fou la divertida Bridget Jones ara afronta un paper diametralment oposat a què ens tenia acostumats, ple d’infinitat de matisos, que només una actriu amb la seva vàlua i solvència podia afrontar amb èxit. Bona mostra del gran treball realitzat és el recent Globus d’Or a Millor Actriu de Drama, que la col·loca en molt bona posició en la carrera cap a l’Oscar.
No obstant això, la cinta de Goold no destaca especialment per les seves virtuts cinematogràfiques ni narratives, passant automàticament a formar part de la llarga llista de biografies musicals de manual del Setè Art, recentment de moda gràcies a l’èxit de Bohemian Rhapsody, Rocketman o A Star is Born. Curiosament, aquest darrer film, protagonitzar ara per Lady Gaga, ja el va interpretar el 1954 Judy Garland.
El 9 de febrer, durant la gala dels 92 Premis Oscar, se sabrà si Zellweger ha convençut els acadèmics com la mare de Liza Minnelli (Cabaret), i les seves cançons tornen a sonar “més enllà de l’arc iris”.
Veredicte
El millor: les escenes intimistes en què es deixa veure com era “realment” Judy Garland.
El pitjor: la manca de profunditat dels secundaris, necessari per completar el quadre.
Nota: 7
