today-is-a-good-day

Joker, el dolent estrella

- Advertisement -

Hi ha ocasions en què el dolent d’una ficció té tant carisma i personalitat que deixa en un segon pla el protagonista. Aquest és el cas, sense dubte, del personatge sorgit del món de les pàgines de DC Comics com la nèmesi de Batman i que no necessita presentació. Tothom sap que estem parlant del Joker. Al llarg dels seus 80 anys d’història, el pallasso assassí ha tingut moltes cares. Aprofitant que està més de moda que mai, gràcies a la magnífica interpretació de Joaquin Phoenix a la multinominada pel·lícula de Todd Phillips, que li ha valgut ja el Globus d’Or i el BAFTA com a Millor Actor, i que el pot fer guanyar el seu primer Oscar, us presentem les diferents cares del malvat.

Cesar Romero (‘Batman’, 1966-1968)

- Advertisement -

- Advertisement -

El primer Joker que va fer el salt de les vinyetes a la pantalla va ser el que va interpretar l’actor cubà Cesar Romero. Va debutar en la mítica sèrie televisiva dels anys 60, protagonitzada per Adam West, com, mai millor dit, secundari còmic i no ho va deixar de fer-ho durant els poc més de dos anys que va durar la ficció, amb pel·lícula inclosa. El seu ‘Arlequí’, com se l’anomenava a la sèrie, mai va gaudir d’un veritable protagonisme, a causa que havia de compartir moltes escenes amb altres dolents com el Pingüí o l’Enigma. 

El Joker de Romero es caracteritzava per les ganyotes i un humor absurd, que no desentonava massa amb el to general de la sèrie, que era més una paròdia que una altra cosa. Menció a part, el bigoti de l’actor que s’entreveu sota el maquillatge i que es negava a afaitar-se. Ni amb bigoti ni sense passaria a la història com el millor Joker, ni com a bon actor, ja que va quedar encasellat com a etern secundari, tot i participar en ficcions televisives d’èxit com Falcon Crest.

Jack Nicholson (‘Batman’, 1989)

Quan a Tim Burton, després de l’èxit de Beetlejuice, li va caure l’encàrrec per part de Warner Bros de dirigir la nova adaptació a la pantalla gran del còmic creat per Bob Kane als anys 40, tenia clar que el seu Joker havia de ser Jack Nicholson, igual que el seu Batman, Michael Keaton, malgrat l’oposició frontal del fandom més intransigent. 

Convèncer l’estrella de The Shining no va ser gens fàcil, però pressionar-lo dient que si no era ell seria Robin Williams, li va fer donar el ‘sí’ definitiu, ja que entre ells dos hi havia una rivalitat sense precedents. Això sí, a canvi d’un percentatge de taquilla i les vendes del merchandising de la pel·lícula. Negoci rodó, ja que la cinta del noi de Burbank va arrasar les taquilles de mig món i part de l’altre.    

Nicholson va brodar el personatge del Joker amb una interpretació en la línia del seu antecessor, Romero, però amb un punt de gàngster que l’acostava més a la foscor i al sadisme dels còmics del Cavaller Fosc dels 80 de Frank Miller, i que va posar els fonaments de les futures interpretacions al cinema. Nicholson, amb aquest paper, es va consagrar encara més com a estrella indiscutible de Hollywood i va seguir regalant personatges inoblidables com el de Melvin Udall a As Good as it Gets de James L. Brooks (Terms of Endarment), pel que va guanyar l’Oscar a Millor Actor el 1998.

Heath Ledger (‘The Dark Knight’, 2008)

Nicholson havia posat el llistó molt alt amb la seva magnífica interpretació del Joker i, quan es va anunciar que a la segona part de la trilogia del Cavaller Fosc, que Christopher Nolan havia engegat el 2005 amb Batman Begins, apareixeria Heath Ledger com a Joker, van sonar tots els senyals d’alarma

- Advertisement -

Sí que és cert que l’intèrpret australià es començava a fer un lloc dins els actors de caràcter, gràcies sobretot a Brokeback Mountain d’Ang Lee, per la qual va estar nominat a Millor Actor Secundari, però tot i això no ho tenia gens fàcil perquè el públic s’oblidés de Nicholson. 

Malgrat aquest gran handicap, Ledger va oferir un Joker inoblidable des de la primera escena, ple de matisos i profunditat, que deixava en ridícul el del seu antecessor i eclipsava totalment el Batman de Christian Bale. La seva supèrbia interpretació li va fer guanyar l’Oscar a Millor Actor Secundari, a títol pòstum el 2009, ja que es va suïcidar un any abans. Si el director de Tenet es va plantejar en algun moment tornar a treballar amb ell, no ha estat possible. De ben segur que hagués seguit oferint interpretacions memorables.

Jared Leto (‘Suicide Squad’, 2016)

David Ayer (Fury) tenia el difícil repte d’adaptar al cinema el còmic de DC Suicide Squad, la versió ‘gamberra’ de The Justice League, o dit, d’una altra manera, superdolents que lluiten contra superdolents. Amb un repartiment envejable, amb Will Smith i Margot Robbie al capdavant, i una campanya de màrqueting aclaparadora, la quadratura del cercle havia de ser el Joker interpretat per Jared Leto. Què podia sortir malament? Tot!

L’actor i líder de la banda de rock 30 Seconds to Mars, que venia de guanyar l’Oscar al Millor Actor Secundari pel seu paper de transvestit a Dallas Buyers Club, havia de fer oblidar el Joker de Ledger, però va aconseguir tot el contrari, trobar-lo més a faltar. I és que Leto ofereix un personatge totalment pla i sense cap mena de carisma, malgrat la seva imatge transgressora. El fet que reduïssin el metratge en què apareixia a la mínima expressió, tampoc va ajudar, i encara menys tenir de partener a la futura Sharon Tate (Once Upon a Time in Hollywood) com el seu interès amorós, Harley Quinn. 

A causa del fracàs estrepitós de taquilla, es va cancel·lar una segona part i una possible cinta protagonitzada per la parella Joker-Harley. Finalment, s’ha optat per fer un reboot de la franquícia amb James Gunn (Guardians of the Galaxy) al capdavant, i un spin-off de la ‘pallassa’, titulat Birds of Prey, una sort de Suicide Squad en versió femenina. Pel que fa a Leto, s’hauria de redimir amb l’adaptació d’un altre còmic, Morbius, que s’estrena l’estiu vinent.

Joaquin Phoenix (‘Joker’, 2019)

I arribem al Joker del moment, Joaquin Phoenix, que ha fet el que semblava impossible: oferir una versió totalment nova del que havíem vist fins ara pel que fa a l’arxienemic de Batman, però just abans de convertir-s’hi. Todd Phillips (The Hangover) ens presenta la gènesi del personatge, però des d’una visió psicopatològica, en què tots els fets que pateix el pallasso/comediant Arthur Fleck l’aboquen a convertir-se en el futur ‘Senyor del Crim de Gotham’. 

Phoenix ha aconseguit dotar el personatge d’una nova dimensió i profunditat, que fa que, en totes i cada una de les escenes en què apareix, provoqui inquietud i malestar. És un Joker que, per primera vegada, va molt més enllà dels còmics, és un individu malalt que només vol trobar el seu lloc en el món i, com que no ho aconsegueix, decideix destruir-lo, juntament amb la poca humanitat que li queda.

Veient al Joker de Phillips/Phoenix és inevitable recordar dues de les obres mestres de Martin Scorsese, totes dues protagonitzades magistralment per Robert De Niro: Taxi Driver, en què es posa a la pell d’un taxista esquizofrènic, i The King of Comedy, en la d’un humorista frustrat. No és casual que l’astre italo-americà també aparegui en la pel·lícula com una espècie de ‘mestre de cerimònies’, testimoni en primera fila de la transformació del protagonista de còmic fracassat a psicòpata assassí. A la 92a edició dels Oscars es veurà si el personatge del Joker segueix fent història, guanyant novament l’estatueta i fent encara més gran el seu llegat.

- Advertisement -
Jordi Sardiña
Periodista, professional, des de 1999, cinèfil, passional, des de tota la vida, ja que el cinema l'ha acompanyat sempre, tant en els bons com en els mals moments. La seva trajectòria laboral no sempre ha estat lligada al Setè Art, perquè s'ha guanyat la vida com a consultor de Màrqueting-Comunicació en diferents empreses de sectors diversos. Col·laborar amb 'El Cinèfil' li permet transmetre tot el que ha après i continua aprenent veient cinema. Llarga vida a la pantalla gran (i petita)!

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents