Pere Pubill Calaf, més conegut com a Peret, va néixer l’any 1935 a Mataró. Amb els anys es va convertir en un gran músic i, per a molts, és el creador de la rumba catalana. Diem per a molts, ja que no tothom hi està d’acord, amb aquesta afirmació, de fet, és un tema que al llarg dels anys ha portat certa polèmica. Després de quatre anys de la seva mort, Santa Salvat, una de les seves netes, decideix fer realitat un dels últims desitjos del seu avi, portar la seva història al cinema. D’aquesta manera sorgeix la idea de fer el documental, Jo sóc la rumba, un testimoni audiovisual amb material inèdit sobre Peret i amb testimonis que miraran de demostrar que el músic va ser realment el “rei” de la rumba catalana. La premiere del film va ser al novembre passat tancant el Festival In-Edit i es va etrenar als cinemes el març del 2019. Aquest dimarts 22 d’octubre a les 21.55 es podrà veure a TV3 al programa Sense Ficció.
El projecte es va començar a desenvolupar l’any 2015, quan Salvat es va posar en contacte amb Paloma Zapata, directora de cine especialitzada en el món de la música i vinculada amb la història de Peret, ja que l’any 2009 va dirigir l’últim videoclip del músic, El muerto vivo. “Quan Salvat es va posar en contacte amb mi vaig acceptar de seguida”, afirma Zapata, “Peret era tot un personatge”. A més a més, comptaven amb material audiovisual inèdit que el propi Peret li va donar a la seva nèta.
El projecte del documental, no es tracta d’un producte aïllat, sinó que formarà part d’un pla més ambiciós que la neta de Peret està duent a terme al costat del seu germà Daniel Pubill. La seva intenció és la de publicar un disc pòstum i organitzar un concert homenatge, produït per El Terrat, així com iniciar un nou grup de rumba catalana “pura”.
El documental Jo sóc la rumba, narra a través de diferents testimonis i de la mateixa veu en off de Peret, com van ser els seus inicis a les barraques de Mataró, passant pels anys que va abandonar la música per dedicar-se a la vida religiosa, així com, el seu retorn als escenaris durant els anys 90. El punt de partida del film son els preparatius del casament de l’Amy, besneta d’en Peret i filla de Salvat, moment en el qual tota la família es reuneix. A través d’aquestes trobades i d’altres testimonis, es mirarà d’indagar sobre els origens d’aquest particular estil de música que en tantes ocasions ha creat controvèrsia. Segons Paloma Zapata, “creiem que és important que el públic gaudeixi d’aquesta pel·lícula en una sala de cinema”.
