Jason Bourne, espies i xarxes socials

- Advertisement -

Perdoneu l’autocita només començar… Però fa uns dies publicava l’article Per què Jason Bourne és el puto amo i la meva humil anàlisi de la saga acabava dient que tot el que s’havia esdevingut amb el personatge interpretat per Matt Damon formava part de l’era anterior als iPhones. És per això (i coneixent les inquietuds d’un director que sempre posa el dit a l’ull com Paul Greengrass (United 93, Green zone) que no m’estranya gens que la nova (i espero que última) entrega de la saga se submergeixi en el món de les xarxes socials i el seu conflicte amb la llibertat d’expressió i comunicacions.

La trama de Jason Bourne (estrany nom per una 4a o 5a pel·lícula de la franquícia) té dos fronts oberts. El primer és seguir indagant en el passat de l’agent David Webb que per motius que no venen al cas es va convertir en una arma de matar de la CIA valorada en trenta milions de dòlars anomenada Jason Bourne. En aquest sentit la pel·lícula tanca el cercle de l’amnèsia donant respostes sobre qui era el pare de Matt Damon i perquè el noiet es va enrolar en el projecte Blackbriar. La historieta no està malament i afegeix un nou i encertat personatge com és el que interpreta en Vincent Cassel. L’actor francès convenç força en el seu obsessiu paper de màquina de matar sense escrúpols.

- Advertisement -

jason-bourne08

- Advertisement -

Completant les novetats també s’aplaudeixen les aportacions d’una solvent Alicia Vikander i el sempre agraït Tommy Lee Jones. Malgrat això la jove analista de la CIA és potser massa jove per ser creïble del tot i en més d’un moment es troba a faltar la veterania de Joan Allen que durant tres pel·lícules va ser Pam Landy, la millor aliada d’en Bourne a l’hora de fer justícia.

El segon front obert del film és a la xarxa. I és una llàstima que la pel·lícula no aprofundeixi més en els conflictes CIA vs. Facebook i la lluita seguretat vs llibertat. No es menciona Facebook ni un sol cop però tampoc cal. L’empresa Deep Dream és un gran conglomerat amb una immensa xarxa d’aplicacions amb milions d’usuaris capitanejat per un jove d’èxit amb una xicota asiàtica… Més indirectes no es poden llençar!

Tenia moltes ganes de veure Jason Bourne i no vaig sortir del cine decebut. El film és una gran pel·lícula d’acció i d’espies molt superior a la majoria de productes per l’estil. Aquest any només Eye in the sky m’ha deixat el mateix bon sabor de boca. Sense sortir decebut sí vaig percebre que acabava de veure una cinta que no estava al mateix nivell de les anteriors. És millor que l’spin off Bourne Legacy però li falta la frescor i la naturalitat de les anteriors. En altres paraules, potser era innecessari donar una volta més a l’univers Bourne però l’equip que hi ha al darrere és tan bo que és difícil que el resultat sigui dolent.

Jason-Bourne-thelatestreview

Saps el seu nom… I saps que trobaràs persecucions adrenalíniques filmades amb destresa, hòsties molt ben donades, una CIA malvada, sense miraments i personatges intel·ligents i maquiavèl·lics per tots costats. I sobretot un Jason Bourne que s’ha fet gran però que continua en forma i fent-nos gaudir de bon cinema d’acció.

Veredicte

El millor: el plaer de veure una nova pel·lícula de la saga a la gran pantalla i l’actualització de la trama tocant, ecara que sigui massa per sobre, els conflictes relacionats amb la privacitat i les xarxes socials.

El pitjor: la sensació de dájà vu. Després de tres (o quatre) pel·lícules ja saps que Jason Bourne és el puto amo i costa molt més que les seves peripècies sorprenguin l’espectador.

Nota: 7,5

- Advertisement -

- Advertisement -
JR Armadàs
Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat tres novel·les, diversos relats curts i ha estat editor d'Edicions Xandri durant 6 anys. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit una pel·lícula i sis curtmetratges i és el co-director del Sant Cugat Fantàstic i La setmana del Cinema en Català. També ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El Cinèfil'.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents