Aquest 8 de desembre de 2023 ens hem despertat amb la trista de la mort de l’actriu Itziar Castro. És per això que recuperem aquesta entrevista que vam fer-li arran del seu paper al film Matar a Dios i en el moment en què estava nominada al Goya com a Millor Actriu Revelació pel seu paper a Pieles.
Quina Itziar Castro veurem a Matar a Dios?
Hi veureu una comèdia negra. El meu personatge és l’esposa d’un marit masclista que fa molts anys que viu amb ell. Ella és una dona sensible que té la il·lusió que tot torni a ser com el principi i a mesura que avança la pel·lícula veurem que potser no és tan sensible com sembla i potser sí que en algun moment a la vida ha trencat algun plat.
Un personatge llaminer el que li van oferir els directors Albert Pintó i Caye Casas…
Molt. És un regal. I em va fer especialment contenta perquè és un personatge que podria haver interpretat qualsevol actriu espanyola. És la primera vegada que em passa que no se m’ofereix un personatge per la meva mida.
A Matar a Dios no veureu Itziar Castro la gorda del cinema espanyol, sinó Itziar Castro l’actiu.
No volia treure el tema però, ja que el menciona… La talla de pantalons li ha marcat molt la carrera artística?
Per bé o per malament (jo crec que per bé) la meva talla m’ha portat a que m’ofereixin papers molt interessants. He fet drama, comèdia, cabaret, terror… Moltes vegades això ha estat així pel meu físic. Perquè buscaven una dona de talla gran. També és veritat que a l’hora de buscar personatges fora de la norma això m’ha generat menys competència. Tot el que sigui fora de la norma implica menys gent.
Quin gènere o tipus de personatge li agrada més interpretar?
Depèn del dia m’agrada més un o un altre. Crec que per a qualsevol intèrpret la varietat és el que més motiva. De fet, jo soc actriu perquè de petita volia ser-ho tot. Pirata, cantant, conductora de Fórmula 1… Sent actriu puc ser-ho tot.
Per què he d’escollir ser només una si puc ser-les totes?
Nominada al Goya com a Millor Actriu Revelació per Pieles. El reconeixement canvia les coses?
Els premis, que no dic que no facin il·lusió, jo els veig com un afegit. S’agraeix i és una motivació més per seguir lluitant quan penses de tirar la tovallola. Perquè això és com una muntanya russa: uns dies estàs a dalt i els altres estàs a baix. Per a mi els premis són un incentiu per quan vinguin vaques magres. Respecte al Goya, sí que hi ha una abans i un després sobretot de cara a la professió. Molta gent posa cara i nom a una persona que havien vist en tantes pel·lis o sèries.
He sentit tirar la tovallola? Molts intèrprets s’ho plantegen sovint?
En conec a molts. De fet, el mateix Àlex Casanovas, president de l’Associació d’Actors i Directors de Catalunya, va estar no fa massa treballant de cambrer en un bar. La meva és una professió oscil·lant, sense seguretat econòmica. De cop estàs fent una sèrie i la cancel·len o fas una pel·li, s’estrena i ja ningú no en parla més. És una professió de risc, inestable, però ens agrada tant que sempre acaba guanyat la part optimista.
“No conec a cap actor o actriu que no s’hagi plantejat tirar la tovallola en algun moment”
Parlem de la TV. Vis a vis ha posat Itziar Castro al mapa de les actrius espanyoles?
M’ha posat al mapa de les actrius del món! Tot i que jo he treballat en altres projectes internacionals amb directors molt reconeguts, però amb Vis a vis hem tingut un ressò més ampli que en tots els altres projectes. Suposo que és perquè aquesta és una sèrie necessària.
Ho diu per la visió de la dona que fa la sèrie?
Totalment. De totes les dones. Cada dona és diferent de l’altra. Es veuen perfils de dona de totes les edats, de totes les ètnies, de totes les talles. I a més a més, empoderades. O sigui, no és rellevant com són o el fet de ser “diferents”. El hàndicap és la presó. En el cas de Goya, el meu personatge, és grossa, ruda i inculta, però està a la presó i això és el que la defineix més. Vis a vis demostra que les dones també podem estar a la presó sostenint una sèrie que té drama, comèdia, acció, sexe… Això demostra que les sèries fetes per dones no són pas minoritàries.
Estan canviant les coses per les actrius?
Cada cop hi ha més actrius que es posen a produir i això fa que a poc a poc apareguin un tipus de personatges més interessants. A poc a poc es van trencant barreres… Ara bé, encara hi ha molt camí per córrer.
No volia reptes nous… Conductora de Fórmula 1 encara no, però ara Itziar Castro és una professora d’Operación Triunfo!
Saps la sensació abans de saltar d’un avui amb paracaigudes o de fer puenting? Doncs estic una mica així. Una barreja de ganes adrenalina i respecte. Suposo que és com se senten també els participants.
Estaran tots nerviosos, doncs. Fantàstic!
No és tant la por… És un programa que he seguit des del principi i en conec la repercussió i l’engranatge, però fa respecte perquè el que he d’aconseguir és treure el millor de cada participant. És un repte perquè a banda de la TV i tot plegat, hem de fer que aquesta colla aprenguin i siguin capaços d’enfrontar-se a un concert amb milers de persones i dominar la situació.
Operación triunfo no ens farà perdre la Itziar Castro actriu, oi?
No, i ara! De fet, tinc ja dues sèries previstes. Una encara no es pot explicar, però l’altre és justament amb els Javis. Es diu Terror y feria i la veurem aviat i ho compagino amb les classes a OT. Ah i també tinc dues pel·lícules una Argentina i una a Xile. Que vull dir amb tot això? Que jo soc actriu: actriu que canta, que balla, que actua i que té moltes ganes de seguir fent coses.
