Una de les sensacions de la temporada 2022 a Netflix és la sèrie autoconclusiva Inventing Anna. Protagonitzada per Julia Garner (la Ruth d’Ozark) i Anna Chlumsky (la “nena” de My Girl) la ficció ens endinsa en el món de Anna Delvey una jove resident a Nova York capaç de tot per aconseguir el seu somni de ser rellevant i respectada entre les altes esferes de la societat nord-americana.
El cas és que Anna Delvey és en realitat Anna Sorokin una noia russa que suposadament és hereva d’un imperi de diners i noblesa gràcies a la fortuna que el seu pare té a Alemanya. Però la sèrie comença amb l’Anna entre reixes quan la periodista Vivian Kent reconstrueix la seva història per escriure una peça a la revista Manhattan. Tot plegat seria un gran argument per una sèrie de ficció si no fos perquè en realitat tot plegat va passar de veritat. L’any 2018 Netflix va adquirir els drets de la història de Sorokin quan encara estava a la presó (per 320.000 dòlars) i també els de l’article en qüestió How Anna Delvey Tricked New York’s Party People publicat a la revista New York.
Història real de banda, Inventing Anna és una sèrie molt ben pensada per triomfar. Trama criminal barrejada amb molts vestits i glamur ambientada en l’era en què una selfie pot significar la demostració (veritable o no) d’estatus. Una Lolita del segle XXI que en lloc d’una piruleta té l’últim model d’iPhone i una bossa de 5.000 dòlars. Ara bé, segurament no calien 9 episodis d’una hora que es fan força repetitius per explicar cíclicament com la jove va enganyant les seves amigues, conegudes i algunes empreses tan importants com bancs estatunidencs. Tot plegat per aconseguir el seu somni de crear una fundació amb el seu nom que servís de lloc de reunió per a rics entre art, bon menjar roba cara i molta façana. Sobretot aparentar, vacil·lar i projectar una imatge de poder, estil i ostentació.
Creada amb habilitat per Shonda Rhimes (Grey’s Anatomy, Bridgerton), la sèrie té tots els ingredients per l’èxit i pel consum fàcil a Netflix. Tanmateix, la història esdevé repetitiva i tediosa i sort en té d’uns quants solvents secundaris. Especialment, Arian Moayed i Katie Lowes que interpreten una de les amigues estafades i l’advocat de la protagonista i la seva entrenadora personal a qui dona vida Laverne Cox.
Un dels principals problemes (no sé si volgut o accidental) és com resulta d’irritant el personatge de la periodista coprotagonista. Si l’objectiu d’Anna Chlumsky era crear una Vivian Kent que et posa molt nerviós, ha fet una molt bona feina. Si, en canvi, el que pretenia era trobar un equilibri entre la comèdia i la crítica social amb pinzellades de periodisme ha fracassat estrepitosament.
Més enllà de la popularitat evident que té i tindrà la sèrie, caldria fer una anàlisi antropològica profunda de com ens fascinen i com s’idolatren segons quins criminals amb la disfressa de celebrities ocasionals catapultades a la fama per les xarxes i el periodisme escombraries (i aquí no em refereixo a la investigació real del cas sinó a la bola de neu que es genera després). Inventing Anna és el Tiger King de les millenials “pijas”. O sigui, un circ creat al voltant d’un femer. En aquest cas un femer d’or. Però com que som morbosos de mena i ens agrada la carronya, triomfa i eleva la protagonista a l’estatus d’icona postmoderna. Reflexionem-hi.
Veredicte
Agradarà a: fans de comèdies socials amanides amb trama criminal.
No agradarà a: qui busqui una sèrie negre “de veritat”.
Enganxòmete: 7
Nota: 5,5