La indústria cinematogràfica és predominantment masculina. Sigui perquè la majoria de pel·lícules estan dirigides o produïdes per homes o protagonitzades o escrites per homes. Actualment, només entre un 8% i un 15% de pel·lícules estan dirigides per dones i només un 12% estan guionitzades per elles. De la mateixa manera, el pressupost mitjà amb el qual compten les cineastes a l’hora de fer un film, enfront del que reben els seus companys masculins, no es pot comparar.
Dones en acció
El Festival Internacional de Cinema d’Autor, va organitzar aquest dimecres 27 una taula rodona per discutir al voltant d’aquest tema i sobre la dona com a cineasta dins un espai marcadament masculí. Les ponents van ser Carla Subirana (directora de Volar, presentat al D’A de 2013) i Alba Sotorra (directora de Game Over) i, l’acte va estar moderat per Marta Nieto, membre directiva de la cooperativa promotora de mitjans audiovisuals Drac Màgic.
L’objectiu de la xerrada era conèixer l’experiència de les dues cineastes a l’hora d’enregistrar els seus documentals en espais i institucions on no abunda la feminitat. També es volien trencar certs tòpics, com la idea que les dones també poden fer projectes on s’explota la totalitat del món i no només projectes que se centren en temàtiques que fan referència a les dones.
En tots dos casos, els documentals que van presentar Volar i Game Over, són treballs observacionals però amb la mirada pròpia de cada una de les autores. Subirana explicava que els seus projectes sempre neixen d’una pregunta que ella es planteja. En el cas de Volar la pregunta era “què fa que una dona vulgui ser soldat?”. A partir d’aquí va començar tot el treball de preproducció que va durar un any, fins que finalment els van donar el permís necessari per rodar dins l’acadèmia militar espanyola de Los Alcázares, Murcia.
Subirats comenta que durant el rodatge se sentia com “una intrusa i sospitosa” i que durant tot el procés, van rodar “en directe” sense tenir res guionitzat. Un dels seus objectius era evitar els propis prejudicis a través de la mirada de la càmera, una mirada “perplexa i detallista”, comentava.
Per la seva part, Sotorra coneixia al tiet del protagonista, en Djalal, que després de combatre a Afganistan amb l’exèrcit espanyol, es va desapuntar, ja que, segons ell, la guerra no havia complert les seves expectatives. “En Djalal imaginava la guerra d’una manera molt cinematogràfica”, explicava Sotorra i això feia que la seva visió de l’exèrcit i de la vida fos molt peculiar. Això és el que va cridar l’atenció de la directora que va estar rodant amb ell durant 4 anys. Game Over és un retrat de la crisi, però entesa des de diferents angles, crisi de valors, econòmica, de parella…
Responsabilitat creativa
Un dels temes que es van tocar, va ser la responsabilitat que té el cineasta a l’hora d’explicar una història i, més, quan es tracta d’un documental i per tant, els personatges són persones reals. Sobretot en el cas de Game Over, el documental va tenir força repercussió i el seu protagonista va haver de marxar de casa durant uns dies per amenaces contra la seva persona, arran d’un article publicat a El mundo.
També es va tractar el tema de l’estranyesa, a l’hora de rodar en un entorn principalment masculí com el cas de Volar. “Havíem de trobar la distància justa entre la càmera i el personatge o entre la càmera i la situació”, explicava Subirana. En alguns casos van tenir problemes per rodar les dones soldat, ja que, per elles el fet de destacar els suposava un problema davant els seus companys homes. De totes maneres, Subirana creu que el fet de ser dona no li va suposar un handicap afegit per aconseguir els permisos o la col·laboració per part dels militars. Per contra, Alba Sotorra sí que es va trobar amb situacions en les quals en Djalal la ignorava i es dirigia al director de fotografia en lloc de a ella. “A vegades m’ignorava completament i no feia cas de les meves indicacions”, comentava.
Un D’A més femení
Carles R. Ríos, director del D’A estava present a la taula rodona i va voler destacar la importància de la presència femenina dins el festival. “Intentem fer aquesta discriminació positiva i incloure projectes fets per dones”, comentava. En aquest sentit, en aquesta edició, es poden veure fins a 10 films rodats per dones, un nombre que ha augmentat respecte l’any passat.
