Reconec que vaig agafar amb ganes Infiesto, un thriller original de Netflix que es venia com una mena de True Detective o, fins i tot, de Twin Peaks. Sí, evidentment aquestes comparacions situen les expectatives massa altes i no sé si li fan massa bé a la pel·lícula, però la cosa prometia: thriller policial que comença el mateix dia que l’estat d’alarma decretat a causa de la pandèmia del coronavirus.
Bon punt de partida que es va desinflant
Març del 2020. En el primer dia de l’estat d’alarma, dos inspectors de policia són cridats a un petit poble miner de la muntanya asturiana on ha aparegut una jove que feia mesos que estava donada per morta. Mentre el món s’ensorra i les tragèdies personals assetgen arreu, els detectius no triguen a adonar-se que el virus podria no ser l’única força obscura en acció.
Com deia, té un bon argument i punt de partida, però el film, tercer llargmetratge de Patxi Amezcua (25 kilates, Séptimo), es va desinflant a mesura que avança el metratge, fins al punt que ja no importa qui és el cervell darrere dels fets ni tan sols la trama del coronavirus, que ja ens la coneixem i, a més, està posada per situar el film en el temps més que per a una altra cosa, perquè poc influencia en l’evolució de la investigació, més enllà d’aprofitar el context pandèmic mundial per comparar-lo amb una fi del món.
Un context innecessari
El film no deixa de ser un thriller policial amb algun petit gir de guió que arriba potser massa tard, amb l’espectador desitjant saber el desenllaç més per curiositat que per necessitat. Un film entretingut per passar l’estona, ja que s’agraeix la seva curta durada (96 minuts).
La coincidència amb el confinament acaba sent més una picada d’ullet que altra cosa. De primeres sembla que tindrà alguna cosa a veure, amb tot el que ara sabem d’aquella època, però només serveix per contextualitzar (innecessàriament) i per intentar donar una mica d’arc dramàtic (sense èxit) als personatges principals.
Actuacions amb bona nota
Sí haig de destacar el treball en les actuacions de la pel·lícula. Els dos protagonistes, Isak Férriz (Gigantes) i Iria del Río (Visitante), compleixen l’expedient amb força solvència tot i que, com deia abans, els seus personatges no tenen massa arc dramàtic ni “ganxo”. També trobem alguns moments “roba escenes” d’actors secundaris, sobretot en el cas de Luis Zahera (As bestas), capaç d’aixecar l’ànim i l’interès tot sol en els pocs minuts que apareix, cosa que també passa amb les escenes amb José Manuel Poga (La casa de papel).
Veredicte
El millor: la fotografia, els paisatges i l’atmosfera que generen.
El pitjor: la poca tensió i interès que aconsegueix la trama, tot i tenir un inici prometedor.
Nota: 5
