‘In the heights’ encomana les ganes de ballar i cantar

- Advertisement -

El nord-americà Jon M. Chu dirigeix En un barrio de Nueva York a partir d’un guió de Quiara Alegría Hudes, basat en el musical i lletres de Lin-Manuel Miranda, In the Heights, tot un triomf de Broadway. Aquest musical festiu i esperançador està ambientat en el barri novaiorquès de Washington Heights durant un estiu molt xafogós amb risc de col·lapse general per culpa d’una apagada de llum que s’allargarà durant uns dies.

Té un començament preciós, amb diàlegs recitats, a l’estil dels musicals profans de Jacques Demy, també a la manera moderna, rapejats. Una forma de presentar-nos a un dels protagonistes principals, Usnavi (Anthony Ramos), jove que regenta una botiga de comestibles, secretament enamorat d’una noia que compra al seu petit comerç i que no sap com declarar-li el seu amor.

- Advertisement -

L’intriga romàntica s’embolica amb el handicap que l’Usnavi es veu forçat a deixar el barri per l’encariment del preu del lloguer i, també, pel fet d’haver de tancar el negoci per culpa de l’apagada que pateix tot el barri. Altres trames s’entrecreuen amb la d’Usnavi, com una altre història sentimental paral·lela, la qual ens regalarà, cap al final, un preciós ball antigravitatori que té lloc a la paret d’un edifici, trencant totes les perspectives i proporcions, enmig d’una capvespre de postal.

- Advertisement -

In the heights crítica

Es fa inevitable evocar l’herència del clàssic musical novaiorquès West Side Story de Bernstein i la seva adaptació cinematogràfica dels 60 de Robert Wise i Jerome Robbins. Però En un barrio de Nueva York prefereix moure’s en un entorn més idealitzat, amb una embranzida més irreal i il·lusòria, tot i el seu ancoratge en la realitat. El film toca però no aborda qüestions crucials de les ciutats i els barris populars com la gentrificació o la problemàtica dels immigrants sense papers que fa anys que resideixen als Estats Units, els coneguts com a “dreamers”.

Defugint els temes més calents, aquest musical de to exultant prefereix girar sobre altres clàssics de referència de la societat americana com és el típic somni americà. Així, ens trobem de forma recurrent amb les cançons motius com l’èxit personal, l’afany per triomfar, la necessitat d’escapar del barri per ser algú en la societat. En fi, tota la mítica americana de la terra de les oportunitats. La llàstima és que el rerefons social que impedeix assolir el teu somni particular se solucioni amb un gir meravellós, igual que en els contes o faules. Al capdavall, un element extraordinari serà el que possibilitarà els teus anhels: un bitllet de loteria.

Sembla que el film s’ajusti a la coneguda dita de “qui canta els seus mals espanta” però aquest musical filmat destaca sobretot pel retrat acolorit i ric que fa de la migració llatina, sobretot antillana, com dominicans i porto-riquenys, donant cabuda als diversos estils de música ballable que els són propis. El film esdevé una viva declaració d’orgull de la gent de barri així com una entusiasta celebració de l’alegria i l’optimisme. En aquest sentit, En un barrio de Nueva York és un euforitzant de primera.

Veredicte

El millor: S’encomanen les ganes de cantar i ballar complint-se així els preceptes d’un bon musical optimista.

El pitjor: tenint en compte que es tracta d’un musical inscrit en una realitat concreta –migrats sense papers, gentrificació, apagada general– sobta el to reaccionari i conformista del conjunt.

Nota: 7

- Advertisement -
Joan Millaret
Joan Millaret
Llicenciat en Geografia i Història en Joan Millaret també ha realitzat estudis de formació en crítica cinematogràfica al CCEC i Institut d’Humanitats del CCCB de Barcelona. Ha estudiat un doctorat al Departament de Periodisme i Comunicació Audiovisual a la UPF i és professor associat de Crítica d’Audiovisuals i Multimèdia a la Universitat de Vic. També ha estat presentador i conductor de cine fòrums en diverses localitats i responsable de clubs de literatura i cinema en diferents biblioteques catalanes. Actualment és crític cinematogràfic, articulista i corresponsal en festivals cinematogràfics nacionals i internacionals per diferents mitjans de comunicació i és un dels membres de l’Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics) i la Federació Internacional de la Premsa Cinematogràfica. Ha estat membre de jurats internacionals de la crítica als festivals cinematogràfics de Valladolid, Gijón, Tolouse i Sitges.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

spot_img

Articles més recents