El 5 de gener de l’any 2012, mentre anàvem a dormir d’hora perquè els reis ens omplissin de regals, moria un jove en un CIE. Idrissa Diallo va perdre la vida al Centre d’Internament d’Estrangers de Barcelona sense que s’esclarís gaire bé ni com ni perquè. Una cosa, però, va quedar molt clara els dies posteriors: l’estat que tant havia lluitat per fer-lo fora i tornar-lo a la seva Guinea natal no faria els mateixos esforços per fer possible que el seu cadàver arribés al seu poble. Els responsables de Ciutat Morta, Xapo Ortega i Xavier Artigas tornen darrere les càmeres per dirigir la colpidora història del que han anomenat “crònica una mort qualsevol”, (en referència al tractament donat per les autoritats espanyoles davant el Cas Idrissa. Després de passar per nombrosos festivals nacionals i internacionals el documental s’estrena el dia 15 de novembre als cinemes sent ja un dels candidats al Premi Gaudí 2020.
El documental es desenvolupa en un estil de cinema directe i està estructurat com un thriller. La força impulsora de la pel·lícula és la recerca per descobrir qui era Idrissa. Encara que l’equip de filmació no té un paper rellevant en la història, apareix eventualment enfront de la càmera per provocar que l’espectador sigui conscient de qui hi ha darrere de la investigació. L’equip comença buscant la família d’Idrissa, una recerca complicada ja que les autoritats espanyoles que s’ocupen del control migratori no estan disposades a cooperar-hi. L’objectiu és revelar les circumstàncies que van envoltar-ne la mort i per què mai no van ser aclarides.
Un cadàver inquiet
La història d’Idrissa Diallo i la manera com s’explica en aquest documental fa bullir la sang. Injustícia, indiferència, racisme, burocràcia… Són tants els dimonis que envolten la desgraciada mort d’aquest jove guineà que és impossible veure els 90 minuts de metratge sense posar-se malalt. El més greu de tot plegat, segurament, és que el mateix estat que teòricament tutelava aquesta persona és el que un cop es mor l’ignora i el menysté d’una manera feridora.
Anys després hi trobem la part humana. La família i la vila de Diallo assisteixen impotents davant aquests esdeveniments i com si ens trobéssim davant una road movie anem seguint els tràmits i la lluita per aconseguir que el cos del noi sigui enterrat a casa seva, segons les seves creences i amb el comiat que mereix. Un comiat digne com el que tenen tots els ciutadans de primera, els que tenen papers i drets. El documental és una producció de Metromuster i Polar Star Films, amb la participació de TV3, ICEC, ICAA, MEDIA i Rosa Luxemburg.
