Si el Futbol Club Barcelona disposa de la Masia el cinema català disposa de l’ESCAC. L’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya fa una tasca impecable a l’hora de formar el cinema del futur i, no només això, també disposa d’unes oportunitats de somni. Enguany, gràcies al projecte Looking China, 4 estudiants de l’ESCAC han marxat a la Xina durant 18 dies. L’objectiu del viatge era sotmetre’s a un projecte audiovisual. Els estudiants han tingut 18 dies per conèixer la cultura i poder aprofitar això per filmar un curt documental. El cinema havia de ser el mitjà amb el qual transmetre una història cultural xinesa.
L’Adrià Guxens, antic col·laborador del mitjà, ha estat un d’aquests 4 estudiants que ha gaudit i ha treballat 18 dies per presentar el seu primer curt documental. Tal com ell afirma, fins ara ja havia presentat diferents projectes, però sempre jugant amb la ficció. Aquesta és la primera vegada que ha hagut de jugar amb el documental. Aquest ha estat el primer repte que ha hagut d’afrontar, però també s’ha topat amb una segona barrera, en aquest cas la lingüística.
Quan van arribar a Xangai se’ls va proporcionar un equip i un traductor que els ajudaria a salvar la barrera lingüística que els separava de la cultura receptora. A més, també van haver d’escollir un tema d’una llista que se’ls havia ofert. L’Adrià afirma que va ser complex, però va decidir fer un documental sobre un restaurant de la ciutat regentat per una família. Un cop va conèixer el matrimoni del restaurant i el seu fill i l’àvia, va veure que la història no estava als fogons, sinó que es va decantar per la vessant més humana de la història. La relació que hi havia entre el net i l’àvia li va semblar d’allò més tendre, emocional i sincera per plasmar a la pantalla el canvi generacional que hi està havent a la Xina. A part, amb paraules del director “la corpulència del noi i la petita estatura de la dona em feien pensar amb en Totoro i la Satsuki i això ho feia tot més entranyable”.
Un altre repte personal, aquesta vegada autoimposada pel mateix director, va ser el de defugir del format reportatge. “No pretenia mostrar una història des de fora, sinó mostrar un vincle humà i presentar un documental en forma de mini pel·lícula, és a dir, plasmar un tros de la vida d’aquestes dues persones”. Tot i que mai va disposar de guió, perquè no hi havia temps d’elaborar-lo i per tal que la conversa fluís, el director admet haver fet anar una mica els fils, ja que el jove del restaurant coneixia un xic d’anglès, d’aquesta manera es podien tocar els temes concrets que havien de fer funcionar el film per tal de poder treure el tema generacional que es pretén mostrar.
I don’t think it is going to rain és el títol que el director ha atorgat al seu projecte. Es tracta d’una de les frases que surten al film i que exemplifica d’allò més bé el missatge que es vol mostrar. El jove director català ha presentat en primícia nacional el documental al Festival Nits Orientals de Vic el passat dilluns 15 de juliol en una sala a l’aire lliure plena de gom a gom. Però estem segurs que no serà l’última vegada que veurem algun projecte d’aquest jove director.
