Teniu ganes de riure? De desconnectar una mica de la serietat del món en què vivim? Doncs obriu el catàleg de Filmin i busqueu Hundreds of Beavers, o Cientos de castores, en castellà. El film que us trobareu no s’assemblarà a res del que hàgiu vist últimament, però us puc assegurar que us farà passar una bona estona.
La història que explica és ben senzilla: un venedor de sidra que d’un dia per l’altre ho perd tot i es veu obligat a caçar animals per sobreviure enmig de la neu. Ara bé, com a totes les bones comèdies, el secret no està en el què, sinó en el com. I en el com és on brilla Hundreds of Beavers, homenatjant l’humor de clàssics com els Looney Tunes i afegint-hi tocs de Jackass per crear un hilarant món amb unes regles del joc que, tot i ser absurdes, funcionen a la perfecció.
Bombardeig d’idees refrescants
De fet, la repetició de gags de disbarats, trampes i caigudes no hauria de funcionar durant 108 minuts de metratge, però ho fa gràcies al bombardeig constant d’idees refrescants. Cada nova proposta del director Mike Cheslik i el seu “partner in crime” Ryland Brickson Cole, que protagonitza el film, funciona perquè construeix a partir de les normes que han establert anteriorment, com un videojoc en què vas passant pantalles gràcies al que has après als altres nivells.
I, a més, ho fan amb un gran gust estètic, bevent no només del món dels videojocs i de les animacions de trompades i persecucions, sinó també del cinema mut, amb la utilització del blanc i negre i sense diàlegs. Tot i l’aparença clàssica, però, la pel·lícula té un aire molt modern, tant per la creativitat i el cinisme que desprèn com pel nivell dels efectes visuals que aconsegueix amb un pressupost modest.
I sí, és cert, els conills, llops i castors (tots adorables) són actors disfressats. Però aquest punt és clau per no traumatitzar-nos quan el protagonista els elimina amb enginyoses trampes, mantenint-nos sempre en el terreny de la comèdia. Si fossin animals de veritat, el missatge seria un altre. Perquè Hundreds of Beavers no és que en tingui, de missatge —potser l’única crítica que se li pot fer—, però tampoc el busca. A vegades una pel·lícula en té prou amb divertir.
El millor: la creativitat per crear constants gags hilarants.
El pitjor: la mort de tants animals…
Nota: 8,5/10
