Sí, com l’homosexualitat també té un lloc a la història del cinema. El de fer pel·lícules és un art en el qual es pot parlar de qualsevol temàtica sense dilacions. Però no sempre ha estat així, ja que la censura ha estat present de manera habitual. Els films que sempre han patit més són els que tenen un alt contingut violent, sexual, gore, però sobretot si hi figuren escenes pujades de to entre persones del mateix sexe.
L’homosexualitat ha estat un tabú des de sempre i se li ha donat l’esquena tant socialment com a la gran pantalla. Des de principis del segle passat s’han fet pel·lícules suggerint escenes gais, però sense mostrar més enllà per evitar la censura a la gran pantalla. De mica en mica, les ments retrògrades s’han anat obrint i d’uns anys ençà, els films són una altra cosa i es mostren els fets tal com són, sense embuts. No sempre un film amb contingut homosexual s’ha de titllar com a sexual i excessiu, sovint expliquen històries humanes, sobre la vida de persones que han patit per la seva condició i dóna un reflex aproximat del que té lloc a la societat dia rere dia.
En aquest reportatge s’han dividit entre temàtica lèsbica i gai, fent una selecció dels que han estat els millors films o els de més renom, a la vegada que cal mencionar-ne algun de més desconegut que ha estat un punt d’inflexió dins el gènere.
Homosexualitat al cinema: films de temàtica lèsbica
El cinema lèsbic, igual que el gai, va tenir un principi incipient als anys 20 i 30 del segle XX, però no va donar un salt increïble fins als anys 60, a causa de la censura que envoltava al món. En moltes ocasions, aquest tipus de cinema ha tingut una major acollida entre els homes heterosexuals, animats més per una fantasia sexual que per un interès sobre la diversitat LGBT. Això té a veure amb el fet que una relació entre dues dones no fa perillar l’estat de virilitat de l’espectador mascle alfa, fet que sí que provoca una relació entre homes. Films com Thelma & Louise (Ridley Scott, 1991) o Fried Green Tomatoes (Jon Avnet, 1991) que sense ser estrictament de temàtica lèsbica han estat acollides com grans històries d’amor entre dones.
Heavenly Creatures (Peter Jackson, 1994)
Aquesta història està basada en fets reals que varen tenir lloc a Nova Zelanda al 1954. Està interpretada per Kate Winslet i Melanie Lynskey. Una de les protagonistes a la vida real és l’escriptora Anne Perry, la qual patia tuberculosis i s’estava medicant amb una droga molt forta, fet que li va provocar perdre el control dels seus actes. L’amistat entre dues amigues íntimes de la infància és tan intensa que desperta el recel dels pares d’una d’elles. Les noies creen un món imaginari i ple de fantasia en el qual es refugien d’esquenes a la resta del món, fins al punt d’assassinar a la mare d’una d’elles.
Mulholland Drive (David Lynch, 2001)
És un film neo noir dirigit per David Lynch i protagonitzat per Naomi Watts i Laura Harring que va ser aclamada per la crítica, en especial al Festival de Cannes. En un principi, va ser concebuda com un episodi pilot de televisió i una gran part de la pel·lícula va ser filmada l’any 1999 amb el pla de Lynch, mantenint un final obert per a una possible sèrie. Però, després de veure la versió del cineasta, els executius van rebutjar la idea, aleshores Lynch va proporcionar un final per al projecte, esdevenint un llargmetratge. El director, a més, va donar un eslògan al film ja que barreja el món oníric i la narrativa críptica: ‘Una història d’amor a la ciutat dels somnis.’ Betty és una jove aspirant a actriu que arriba a Los Angeles per convertir-se en estrella de cinema i s’allotja a l’apartament de la seva tia. Allà coneix la Rita, una dona que pateix amnèsia a casa d’un accident que va patir a Mulholland Drive. Juntes decideixen investigar qui és la Rita i com va arribar fins allà.
Monster (Patty Jenkins, 2003)
Aquest film està basat en fets reals, i per preparar el seu paper l’actriu protagonista, Charlize Theron, es va fixar en el documental Aileen Wuornos: The Selling of a Serial Killer (1992). La seva actuació la va fer guanyadora de l’Òscar a millor actriu i el Globus d’Or, entre d’altres premis, sobretot per la valentia d’interpretar un personatge poc atractiu i inestable, pel que va haver d’engreixar-se 15 quilos i posar-se varies pròtesis, tant a la cara com a diverses parts del cos. Narra la història d’Aileen Wuornos, una ex-prostituta que va ser executada l’any 2002 per haver assassinat set homes entre 1989 i 1990. Va declarar que havia matat en defensa pròpia, com a reacció als violents actes que patia mentre exercia el seu ofici. Quan estava al límit de la desesperació i fregant el suïcidi, va conèixer en un bar a Shelby Wall (Christina Ricci), una jove lesbiana que havia estat enviada pels seus pares a viure amb la seva tia amb la intenció de curar la seva homosexualitat. Entre ambdues sorgeix una història d’amor incomprès.
Room in Rome (Julio Medem, 2010)
El cineasta espanyol va dirigir aquest film protagonitzat per Elena Anaya i Natasha Yaroyenko, les quals van ser candidates als premis Goya i el cineasta com a millor guió adaptat. A l’estiu del 2008 a un hotel del centre de Roma una espanyola i una russa es coneixen i entre elles sorgeix un sentiment nou que acaben acceptant. Durant la seva estada a l’habitació es respirarà una atmosfera carregada d’erotisme i sensualitat, on les noies s’aniran explicant les seves vides i parlant dels seus compromisos: una és mare de dos fills i l’altra està a punt de casar-se amb el seu professor. Al dia següent, cadascuna tornarà als seus respectius països.
La vie d’Adele ( Abdellatif Kechiche, 2013)
És una de les millor pel·lícules de tema lèsbic de la història, ja que va generar moltes polèmica a causa del seu alt contingut sexual on les seves protagonistes no donen pas a la imaginació. Va guanyar un dels premis cinèfils més importants com és la Palma d’Or a Cannes. És una adaptació de la novel·la gràfica Blue de Julie Maroh. Narra la història d’Adèle, una noia de 15 anys que té dubtes sobre la seva orientació sexual, creient que és lesbiana. Una nit coneix l’Emma, una jove de cabells blaus amb qui, de mica en mica anirà coneixent el seu món. L’atracció física entre les dues noies serà immediata i ambdues quedaran atrapades de la passió i el desig. L’Adèle anirà acceptant la seva identitat lèsbica, no sense patir la homofòbia de la seva família i dels seus amics.
Carol (Todd Haynes, 2015)
És un drama romàntic britànic/nord-americà basat en la novel·la de Patricia Highsmith Carol/The Price of Salt i protagonitzat per Cate Blanchett i Rooney Mara. La pel·lícula va estar nominada a sis premis Òscars i va rebre excel·lents crítiques al Festival de Cannes, on es va estrenar. La història s’ambienta als anys 50 a Nova York on una jove dependenta d’una botiga somia amb una vida millor. Un dia coneix la Carol, una dona elegant i sofisticada que es troba atrapada en un matrimoni infeliç. Entre elles sorgeix una atracció immediata, que cada vegada es fa més intensa i canvia les seves vides per a sempre.
Homosexualitat al cinema: films de temàtica gai
Durant el segle XX l’augment de films de caràcter homosexual va anar en augment progressivament, i evidentment als anys 50 hi havia més llibertat que als 30 o 40, tot i així és complicat trobar pel·lícules que en parlin 100%, ja que moltes estaven esquitxades d’espurnes homosexuals però no era el focus principal. L’any 1968 els films d’aquesta temàtica es van disparar a causa dels fets que van tenir lloc al maig del 68 i a les posteriors Revoltes de Stonewall del 69, que van suposar el trencament amb el règim heteronormatiu i homofòbic, donant inici al corrent d’alliberació per a la comunitat LGBT.
Actualment, es considera que cada vegada hi ha més mercat i es troba en augment, ja no hi ha una por a la represàlia i els cineastes se senten més còmodes tractant aquests temes. És una temàtica com qualsevol altra i es pot gaudir de les seves històries com de qualsevol altra. Films com l’espanyola A escondidas (Mikel Rueda, 2014) o la brasilera The Way he Looks (Daniel Ribeiro, 2014) han despertat l’interès del públic més jove, ja que troben en el setè art una oportunitat per comprendre els seus propis problemes i relacionar-los amb vivències de gent propera a ells. D’entre la gran varietat de films hem fet una variada selecció que toca el mateix tema des de diferents punts de vista:
Different from the Others (Richard Oswald, 1919)
És un film alemany i mut conegut per ser el primer que tracta la temàtica homosexual, almenys del que se’n té noticies i que està ben conservat. És imprescindible per comprendre la història del cinema gay. La seva estrena va ser prohibida, però va circular entre petits grups homosexuals i investigadors sobre la sexualitat. Tenia la finalitat de combatre la homofòbia social i derogar les lleis anti-homosexuals que existien a Alemanya en aquell moment. Narra la relació entre un home violinista i el seu aprenent. El professor Körner accepta donar classes al jove Kurt i de mica en mica va sorgint una relació d’amor, que hauran d’ocultar a la societat; que aleshores condemnaven la homosexualitat.
Victim (Basil Dearden, 1961)
Es tracta d’una pel·lícula britànica clàssica de temàtica gai molt rara, ja que va ser rodada en una època en la qual l’homosexualitat era un delicte a la majoria dels països del món, inclòs al Regne Unit. Explica l’homosexualitat oculta, tot i que no mostra cap escena gai, ja que hagués estat fruit de censura i prohibició, per tant, la majoria de coses es suggereixen; tot i així el film es va prohibir a molts països. A més, narra el xantatge al qual estaven sotmeses les persones homosexuals en el passat i no estava permès la seva visibilitat. En privat tot era possible, però si sortia a la llum arribava el patiment i la tragèdia. Melville Farr és un advocat homosexual que viu amb la seva dona, un matrimoni fictici, ja que en realitat ell desitja estar amb homes. Per això, sempre que pot surt al carrer a buscar joves amb els quals viu apassionades històries d’amor.
Philadelphia (Jonathan Demme, 1993)
Aquesta és una de les millor pel·lícules de cinema gai que alhora també tracta el tema de la SIDA, i protagonitzada pels actors Tom Hanks i Denzel Washington. Va guanyar 2 Òscars, entre d’altres premis. Explica la història d’un jove advocat que és acomiadat de la feina quan es descobreix que té la SIDA. Aleshores, es veurà obligat a contractar un advocat negre per tal que el defensi en un judici contra l’empresa; però aquest advocat és homòfob i està en contra de la homosexualitat. El film pretén mostrar els estralls que causa la discriminació de les persones gais i més encara, les malaltes. Va a favor d’una societat més igualitària i sense prejudicis. El nom de la pel·lícula es deu a una ciutat dels EUA que denota amor i germanor, ja que va ser el lloc on es va declarar la independència.
Brokeback Mountain (Ang Lee, 2005)
Aquest potser un dels títols més important de tots els temps i dels que més polseguera ha aixecat durant els últims anys sobre la temàtica gai. Està centrat en la vida de dos texans gais que es coneixen mentre cuiden el bestiar. Tots dos aspiren a casar-se amb una dona i tenir família, però sorgirà l’amor entre els dos joves. Desprès de la seva etapa a la muntanya, ambdós es casaran amb les seves respectives dones. Tot i així, sempre trobaran ocasió per veure’s d’amagat i poder donar vida al seu amor ocult. Un d’ells és molt llançat, però l’altre té por de la homofòbia de la societat. Els actors protagonistes són Heath Ledger i Jake Gyllenhaal, els quals es consideren part de la iconografia gai, a més, la posterior desaparició de Ledger per un abús de medicaments encara va augmentar més la consternació entre els fans. El director Ang Lee va guanyar l’Òscar esdevenint un dels directors més importants del cinema gai després del seu anterior film The Wedding Banquet (1993).
Milk (Gus Van Sant, 2008)
Està basada en fets reals, és una de les millors d’aquesta temàtica i explica la història de l’activista més famós dels drets LGBT, Harvey Milk. El protagonista, interpretat per un excel·lent Sean Penn, està considerat el primer polític que va ocupar un càrrec públic als EUA, fent onejar la bandera del col·lectiu homosexual. Gràcies a la seva valentia, Milk mai es va amagar i se sentia orgullós de la seva condició, per això va aconseguir conscienciar a molta gent i fomentar que la homosexualitat no és un problema sinó un valor amb el que fomentar un món divers i plural. Al film es mostren els seus èxits en matèria d’igualtat a activisme polític, però també mostra la seva complicada relació sentimental amb un jove al qual estima i que a la vegada serà un dels seus focus de preocupacions.
Pride (Matthew Warchus, 2014)
Aquesta pel·lícula tracta la temàtica gay en clau de comèdia i els fets tenen llocs durant la celebració de l’Orgull Gai al Londres del 1984. Explica com un grup d’activistes gais i lesbianes decideixen recolzar la causa d’uns miners els quals estan passant grans penúries econòmiques. El film intenta mostrar la diferència entre els dos grups socials; els moderns i els progressistes del col·lectiu LGBT front als miners tradicionals i de mentalitat antiga. Ambdós grups són capaços d’entendre’s i poden fer-se amics, tot i que en principi hi ha grans diferències entre ells. Va ser molt aclamada als festivals de cinema i va rebre la nominació pel Globus d’Or.
