La pel·lícula Holy spider va ser una de les sorpreses de l’edició 2022 del Festival de Cannes. El director iranià establert a Suècia Ali Abbasi ja va deixar tothom amb la boca oberta l’any 2018. El seu segon film Border va guanyar el premi de la secció Un Certain Regard i fins i tot va aconseguir una nominació a l’Oscar (Millor Maquillatge). Aquell film sobre trols a segle XXI va deixar el públic amb ganes de més. Ara, amb Holy spider certifica que és un autor al qual cal seguir la pista. La pel·lícula, estrenada al gener, ja es pot gaudir a Filmin.
La víctima/caçadora de ‘Holy spider’
La trama de la pel·lícula ens col·loca l’Iran de principis del segle XXI. La història està basada en el cas de Saeed Hanaei, un assassí en sèrie que va matar 16 prostitutes entre el 2000 i el 2001 a la ciutat de Mashhad. La protagonista de Holy spider és Arezoo Rahimi una periodista interpretada per Zar Amir Ebrahimi que vol investigar el cas ella sola.
Per obtenir informació sobre el cas, la valenta reportera pren la temerària decisió de fer-se passar per treballadora sexual i atraure així el violador a la seva teranyina. És evident, però, que ser una dona i voler investigar un cas com aquest a l’Iran no serà una tasca fàcil. Ves a saber si la teranyina no serà inversa i ella quedarà enganxada a mercè de l’assassí…
Una de les principals virtuts del film és l’atmosfera lúgubre i insana que Abbasi vol retratar. Malgrat que no es va rodar a l’Iran per intromissions del govern, el director aconsegueix fer-nos passar la por i l’angoixa de la periodista. I no ho fa sol. Sens dubte les actuacions de Zar Amir Ebrahimi i Mehdi Bajestani (com a violador) ajuden i molt a connectar l’espectador amb una trama farcida de mal rotllo, misogínia i delinqüència. Holy spider va competir per la Palma d’or i, malgrat que no es va endur cap premi, a Cannes tothom parlava de la solvència i encert del film. Una corprenedora baixada a l’infern del masclisme en un país tan controvertit com és ara l’Iran.
Veredicte
El millor: l’atmosfera noir i els actors.
El pitjor: és un tipus d’història que (lamentablement) hem vist molts cops i no sorprèn.
Nota: 8
