‘Hit Man’: l’art d’estafar criminals

- Advertisement -

Hit Man va ser un dels films més celebrats de l’edició 2024 del BCN Film Fest. Amb visita inclosa del director Richard Linklater, la pel·lícula va tancar el certamen amb una molt bona acollida per part del públic. El nou llargmetratge del director de la cèlebre Trilogia Before arriba als nostres cinemes el dia 7 de juny amb el sobrenom en castellà de Hit Man. Asesino por casualidad. I ho fa amb una història basada en fets reals (tergiversada a favor de l’espectacle) molt efectiva i divertida.

hitman asesino por casualidad (1)

Hit Man, més enllà dels fets reals

- Advertisement -

En realitat la pel·lícula està basada en un article de Skip Hollandsworth a la revista Texas Monthly sobre un tal Gary Johnson. Aquest home, nascut a Louisiana i va exercir d’oficial de policia durant un any a Vietnam abans de tornar als Estats Units i trobar feina com a investigador per a l’oficina d’un fiscal de districte. Allà va començar a treballar com a agent encobert l’any 1989 quan la policia li va ordenar que es disfressés de sicari d’una dona que estava buscant algú per matar el seu marit. Posteriorment, la dona va ser condemnada a una llarga presó i Johnson va continuar la seva feina com a fals sicari de lloguer.

- Advertisement -

La pel·lícula se centra en les múltiples identitats que Johnson encara per fer-se passar per assassí a sou. I el gran encert és el fitxatge de l’actor Glen Powell per encarnar el protagonista. Amb tot el pes de Hit Man a l’esquena, Powell aconsegueix la comicitat i el carisma necessaris per a un paper com aquest, però a la vegada transmet les altres emocions del personatge (tendresa, por, angoixa, enamorament…).

Ara bé, també ajuda i molt el guió que signen a quatre mans el director (Richard Linklater) i el protagonista (Glen Powell). Els girs en clau còmica funcionen de meravella i fins i tot en el moment en el qual la trama es torna més seriosa ens manté atrapats a la butaca. I no podem deixar de mencionar Adria Arjona que neda perfectament entre les aigües d’una mosqueta morta i una femme fatale. En conclusió, un film que fàcilment agradarà a un gran nombre d’espectadors. És pràcticament impossible sortir decebut del cinema.

Veredicte

El millor: el guió i la intel·ligent mescla de gènere negre i comèdia.

El pitjor: tot i estar basat en fets reals (no tot és veritat) hi ha alguns punts inversemblants.

Nota: 8,5

- Advertisement -
JR Armadàs
Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat tres novel·les, diversos relats curts i ha estat editor d'Edicions Xandri durant 6 anys. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit una pel·lícula i sis curtmetratges i és el co-director del Sant Cugat Fantàstic i La setmana del Cinema en Català. També ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El Cinèfil'.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents