Amazon Prime, amb coproducció amb TVE, ha publicat, a inicis d’aquest novembre, quatre capítols especials de Historias para no dormir, sentit homenatge al mític programa de televisió espanyola de Chicho Ibáñez Serrador. En aquest cas, quatre directors reconeguts del panorama nacional, han interpretat algunes de les històries més populars del realitzador i les han adaptat als temps actuals. Vols saber més detalls d’aquestes produccions independents d’una hora de duració cadascuna? Ens acompanyes?
El doble
Rodrigo Sorogoyen dóna el toc més distòpic a aquesta primera entrega. Tot i que a vegades perd el ritme vertiginós d’altres produccions que ha dirigit i que s’han convertit gairebé en el seu segell personal, repeteix amb una de les seves actrius predilectes, Laia Costa (Antidisturbios) i David Verdaguer.
El doble tracta d’una parella en hores baixes en un món on qualsevol persona amb prou diners es pot comprar un doble per substituir-los. A més de debatre l’ètica i moralitat d’aquesta realitat, la història entra en alguns conflictes filosòfics ‘Blade-Runnerians’ per acabar-ho d’arrodonir. Tot i l’excel·lent fotografia i edició, aquesta primera entrega a vegades es fa una mica massa llarga i lenta, la qual cosa a vegades fa que desconnectis una mica de la història.
Freddy
En aquest cas, és Paco Plaza qui adapta una de les històries més clàssiques, la del ninot diabòlic, i li dóna encara una capa més. Plaza ens ofereix una versió meta de l’original, en una història que transcorre durant el rodatge d’un dels capítols originals de Historias para no dormir. Aquí, Miki Esparbé es posa a la pell d’un actor que està a punt de perdre el seu paper a la sèrie. Per sort, el mateix Chicho li fa arribar un ninot que el convertirà en un dels personatges més populars i l’ajudarà en la seva vida sentimental. Es tracta d’una història bastant completa i entretinguda, a més d’un dels homenatges més originals.
Tanmateix, a vegades es troba a faltar passar una mica de por, què hi farem. Menció especial a l’actriu Adriana Torrebejano en el paper de catalana que no sap pronunciar en la seva suposada llengua materna.
El asfalto
Dani Rovira torna a la ficció amb tints de crítica social després de Mediterráneo per posar-se a la pell d’un rider que es comença a enfonsar dins l’asfalt de Madrid. A més de l’evident metàfora, val a dir que és l’entrega amb més tocs de comèdia. Dirigida per Paula Ortiz, segurament és la idea més senzilla de totes, però que segurament rebrà les millors crítiques del públic precisament per aquesta combinació de gèneres que ens presenta.
La broma
Aquest cop és Rodrigo Cortés qui dirigeix la batuta d’aquest episodi. Eduard Fernández protagonitza magistralment aquesta història per a no dormir de 44 minuts, encarnant-se en un personatge d’allò més odiós, però rodejat de persones que no es queden curtes. Un thriller senzill i ple de girs de guió, l’episodi passa relativament de pressa però sense pena ni glòria, malgrat les actuacions de Raul Arévalo i del mateix Fernández. A més, ens deixa clar que Cortés té algun tipus de fetitxe amb enterrar a la gent.
Val la pena? Doncs bé, si t’has mirat la sèrie original, pot ser un bon moment per revisitar-la i comparar. Sens dubte, és un producte creat per a la nostàlgia, en el bon sentit de la paraula. Tanmateix, també es pot visionar com a exercici per poder prendre-li el pols a la ficció fantàstica d’Espanya, per reavaluar cap on es dirigeix el gènere, ja que aquestes quatre produccions són un bon resum dels seus punts forts i on encara queda molt per millorar.
Veredicte
Agradarà a: Nostàlgics de la sèrie original. També als fans de Black Mirror, especialment si el que t’agrada és la seva narrativa de capítols inconnexos.
No agradarà a: Aquells que no siguin amants dels gèneres fantàstics o que s’esperin històries realment terrorífiques.
Nota: 6
Enganxòmetre: 5
