Més de 40 anys de carrera com a actriu, plena de col·laboracions amb directors tan importants com Garci, Medem, Miró o Almodóvar. Ara, en la seva maduresa professional, Emma Suárez s’ha convertit en un referent per a tota una generació de cineastes i cinèfils, i accepta projectes tan arriscats i personals com el que ara presenta, Una Ventana al Mar de Miguel Ángel Jiménez, que s’inspira en una història pròpia per parlar-nos d’esperança davant la mort.
Què va significar per a tu compartir aquesta història tan emocional de Miguel Ángel a través de la seva pel·lícula?
Primer de tot, molt respecte perquè sabia que m’oferia un personatge i una història molt importants per a ell, i això m’imposava molt i em donava molta responsabilitat. Per altra banda, va ser molt fàcil treballar amb ell, perquè és un director apassionat, que ho fa tot des del cor. En tot moment, sabia que estava molt protegida per ell i el seu equip, em va cuidar i va ser molt còmplice. Tot això em va donar molta confiança per treballar. El fet que Miguel Ángel m’oferís aquest personatge creat a partir de la seva experiència personal, t’adones que hi ha molts sentiments i emocions que mereixen honestedat.
Què t’ha aportat personalment i professionalment aquest projecte?
Per mi ha estat una oportunitat, una aventura i un descobriment. Realment, ha estat el que un viatge proposa: misteris i aventures. I un, quan fa un viatge, ha d’estar obert a rebre. En definitiva, Una ventana al mar ha estat una finestra a través de la qual m’he deixat portar i el que he descobert m’ha sorprès, ja que m’he trobat amb un personatge preciós i una pel·lícula sense pretensions, senzilla, que parla de la vida, l’existència, del que som, amb absoluta humilitat. En el fons, és una pel·lícula profunda, emotiva i, sobretot, esperançadora, que està feta des del cor i amb molt amor.
“M’he trobat amb un personatge preciós i una pel·lícula sense pretensions”
És cert que vas ser la primera i única opció per al director per a interpretar a la protagonista?
La veritat és que sí. Miguel Ángel, des que estava escrivint el guió, em tenia al cap. Em fa molt pudor, però em sento molt honrada que algú hagi escrit una història pensant en la seva mare i que jo hagi estat l’escollida per interpretar-la.
Com definiries la pel·lícula?
No és una pel·lícula dramàtica, és una pel·lícula d’un viatge emocional. Personalment, estic molt agraïda d’haver-la pogut rodar i la tinc molt present, i espero no oblidar-me mai de les sensacions i sentiments que m’ha provocat.
El mar és omnipresent durant tota la cinta, consideres que és un personatge més?
Sí, el mar i l’illa, però, sobretot, la llum, que acompanya a la protagonista, des de l’inici de la pel·lícula a Bilbao fins a Nisyros, de la foscor a la claredat. D’alguna manera, aquesta llum també funciona com a narrador de la pel·lícula, ja que no és un film que s’expliqui amb paraules.
“Em sento molt honrada que algú hagi escrit una història pensant en la seva mare i que jo hagi estat l’escollida per interpretar-la”
El teu personatge transmet tendresa, dignitat, fortalesa… Et sents identificada amb algun dels trets de personalitat de la protagonista?
Al principi de la cinta, el meu personatge és una dona trista i amagada, que viu la realitat, però, al mateix temps, és una somiadora. Arran de la notícia que rep sobre la seva malaltia, decideix donar-li la volta a la història i, en lloc de convertir-se en una víctima i caure en una depressió, fa les vacances que tenia previst fer amb les seves amigues a Grècia i allà comença a viure una aventura. El viatge és un viatge introspectiu, on descobrirà la millor versió d’ella mateixa quan connecta amb la natura que l’envolta. I és que tots hauríem de reconnectar amb la natura, que és qui ens parla de nosaltres mateixos, del que som. L’esperança està a la natura, al mar, a la muntanya, a la llum.
Com ha estat treballar amb el teu company de repartiment, Akilas Karazisis?
Va ser increïble treballar al seu costat amb la gran calma i saber que transmet. En tot moment, es va comprometre totalment amb el film i va aportar tot el seu coneixement com a actor, director i professor de teatre. Recordo que quan van començar el rodatge li vaig confessar, amb tota la confiança que sentia, que era la primera vegada que m’implicava en una història en què no tenia on agafar-me emocionalment, en ser una pel·lícula natural i sense artificis. Però, precisament, era la manera d’abordar el personatge, un salt al buit i deixar-se portar. I ell em va contestar que faria el mateix i això em va donar molta confiança i em va alleugerir molt, ja que els dos partíem del mateix punt i havíem d’utilitzar el mateix canal. Des d’aquell precís moment, vaig tenir clar que estava en bones mans.
“Era la primera vegada que m’implicava en una història en què no tenia on agafar-me emocionalment”
Què esperes que li aporti la pel·lícula al públic que vagi a veure-la?
Tenint en compte la situació actual, és el pitjor moment per estrenar una pel·lícula. Confio que la seva ànima toqui cada un dels espectadors d’una manera diferent i que surtin del cinema amb una altra mirada, i amb les ganes i el desig de fer totes aquelles coses pendents: un viatge amb una amiga, una trucada per dir ‘t’estimo’… D’això parla la pel·lícula, de no posposar les coses que necessitem fer. En definitiva, tornar-nos lleugers. Crec que, malgrat que estem tots ballant a la corda fluixa, és el moment perfecte per anar a veure-la, perquè transmet esperança i confiança en la vida.
Com estàs vivint, com a professional del sector, la situació actual en la qual es troba el cinema i la cultura en general? Com veus el futur a curt-mitjà termini?
Ara mateix, no hi ha futur, estem en una situació de bloqueig mental, incertesa i de no saber què passarà amb les nostres vides. Dins el sector, és molt difícil que surtin projectes, perquè està tot molt parat i la gent ho està passant molt malament. Ara és el moment d’alimentar-nos espiritualment i culturalment per no perdre’ns i no deixar-nos emportar per la por. Ens hem de trobar a nosaltres mateixos i seguir confiant en la vida, que és el que tenim, i aprofitar al màxim cada dia que ens queda per viure.
