Netflix amb Heart of Stone (Agente Stone) ha volgut crear el seu propi agent en la línia del mític 007 —no té la seva elegància ni de lluny— o del popular Ethan Hunt —no arriba a la seva espectacularitat—, el resultat final, però és una mala imitació: una proposta estàndard, típica, tòpica i que no aporta absolutament res de nou.
Una proposta estàndard, típica i tòpica
El seu pròleg és prometedor; una frenètica i ben rodada seqüència d’acció que ens presenta el personatge del títol —una entregada Gal Gadot que fa el que pot en un guió francament pobre—. Posteriorment, assistim a una altra seqüència trepidant, ara a Lisboa, que finalitza amb un inesperat gir de guió. Però, curiosament, després d’aquesta potent arrencada el film cau en l’avorriment.
A partir d’aquí la pel·lícula segueix tots els cànons del cinema d’espies, sense apartar-se’n en cap moment. Un dels trets que sorprèn molt d’aquest Heart of Stone és la presència de Glenn Close; més que la seva participació, certament inaudita, només té una única escena donant vida a un personatge d’un rol totalment prescindible. Com es pot malgastar una actriu del seu talent en una aparició tan pobre? Igualment desaprofitats resulten els secundaris de l’equip, Jing Lusi i Paul Ready, mentre que, en canvi, es potencia el personatge de Jamie Dornan: totalment pla i inexpressiu durant tot el metratge.
Ens trobem davant de l’habitual pel·lícula d’origen amb un final obert a què segueixin les aventures de l’agent del títol, però aquesta seqüela és absolutament innecessària: aquest film no augura res que faci preveure que una nova entrega millori en res l’original. Una pel·lícula d’acció que serveix de simple i fàcil entreteniment per a un públic amb expectatives realment baixes o directament nul·les.
Veredicte
El millor: les seqüències d’acció als Alps i a Lisboa.
El pitjor: desaprofitar una actriu de la talla de Glenn Close en una aparició tant pobre com intranscendent.
Nota: 5
