‘Heart of Stone’, mala imitació de 007

- Advertisement -

Netflix amb Heart of Stone (Agente Stone) ha volgut crear el seu propi agent en la línia del mític 007 —no té la seva elegància ni de lluny— o del popular Ethan Hunt —no arriba a la seva espectacularitat—, el resultat final, però és una mala imitació: una proposta estàndard, típica, tòpica i que no aporta absolutament res de nou.

Heart of Stone
Heart of Stone

Una proposta estàndard, típica i tòpica

- Advertisement -

El seu pròleg és prometedor; una frenètica i ben rodada seqüència d’acció que ens presenta el personatge del títol —una entregada Gal Gadot que fa el que pot en un guió francament pobre—. Posteriorment, assistim a una altra seqüència trepidant, ara a Lisboa, que finalitza amb un inesperat gir de guió. Però, curiosament, després d’aquesta potent arrencada el film cau en l’avorriment.

- Advertisement -

A partir d’aquí la pel·lícula segueix tots els cànons del cinema d’espies, sense apartar-se’n en cap moment. Un dels trets que sorprèn molt d’aquest Heart of Stone és la presència de Glenn Close; més que la seva participació, certament inaudita, només té una única escena donant vida a un personatge d’un rol totalment prescindible. Com es pot malgastar una actriu del seu talent en una aparició tan pobre? Igualment desaprofitats resulten els secundaris de l’equip, Jing Lusi i Paul Ready, mentre que, en canvi, es potencia el personatge de Jamie Dornan: totalment pla i inexpressiu durant tot el metratge.

Heart of Stone
Heart of Stone

Ens trobem davant de l’habitual pel·lícula d’origen amb un final obert a què segueixin les aventures de l’agent del títol, però aquesta seqüela és absolutament innecessària: aquest film no augura res que faci preveure que una nova entrega millori en res l’original. Una pel·lícula d’acció que serveix de simple i fàcil entreteniment per a un públic amb expectatives realment baixes o directament nul·les.

Veredicte

El millor: les seqüències d’acció als Alps i a Lisboa.

El pitjor: desaprofitar una actriu de la talla de Glenn Close en una aparició tant pobre com intranscendent.

Nota: 5

- Advertisement -
Xavi Soléhttps://butacareservada.cat/
Tècnic en realització d’audiovisuals i espectacles. Ha exercit de crític de cinema en diferents mitjans tant de premsa escrita com digital i ràdio. També ha estat professor de llenguatge cinematogràfic en diferents centres educatius. Actualment, combina el desenvolupament de la realització de diversos serveis de comunicació amb la direcció del web dedicat al món del cinema www.butacareservada.cat i la codirecció i copresentació del programa radiofònic, també sobre el món del setè art, ‘Cinema per a micros’ a LA NOVA Ràdio de Reus.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents