Hadijatou Mani o com desafiar un país masclista… i guanyar

- Advertisement -

Tanqueu els ulls i penseu on és el Niger. Sabeu que està a l’Àfrica però és possible que no sabeu ubicar-lo exactament al mapa. No és per fer-vos sentit malament però a vegades fa la sensació que si parlem d’esclaus i cinema sembla que la història ha de passar als camps de cotó de Luoisiana o Alabama. Doncs no. L’esclavitud és una realitat en ple segle XXI i aquest dies arriba als cines un documental català dirigit per Lala Gomà i Rosa Cornet per demostrar-ho i denunciar-ho.

- Advertisement -

Free (Hadijatou contra l’estat) explica la història real de Hadijatou Mani una nena que va ser venuda per 320 € als 12 anys a El Hadj Souleymane Naroua, un adinerat terratinent local. O sigui, el preu d’una cabra al Niger. Mani va aconseguir la seva llibertat en un judici l’any 2008 fet que va marcar un abans i un després en la lluita contra l’abolició de l’esclavitud moderna a l’Àfrica. Per primer cop, un Tribunal Superior, la Comunitat Econòmica dels Estats Africans Occidentals (ECOWAS), va condemnar al govern del Níger per no haver protegit de l’esclavitud a una dona.

- Advertisement -

Lala Gomà i Rosa Cornet es van assabentar de la història de Hadijatou Mani i de la mà de la productora Picnic van arribar al cor del Níger el 2009 per enregistrar un documental sobre el cas. El que van descobrir en arribar va ser que la sentència judicial era només la punta de l’iceberg del calvari de la protagonista. La seva història incloïa una estada a la presó per bigàmia i la lluita per recuperar els dos fills que continuaven sota la custòdia del seu “examo” que també és el pare dels nens. Perquè com us podeu imaginar l’esclavitud no va ser exercida només per fregar plats i anar a buscar aigua al pou… Hadijatou Mani també va ser utilitzada sexualment durant anys.

Heroïnes (anònimes) modernes

Entre les virtuts del documental hi ha la cruesa amb la que es descriu tot el periple de la dona durant gairebé una dècada. La lluita de la Hadijatou no només dóna per una pel·lícula sinó que ha inspirat i ajudat a altres dones en la mateixa situació al continent africà. I malgrat que no calguin premis per acreditar-ho l’any 2009 va rebre de mans de Hillary Clinton i Michelle Obama el Premi Internacional a la Valentia de les Dones i es va convertir en una de les 100 persones més influents de l’any (segons la revista Time).

Malgrat l’equip  es va desplaçar a l’Àfrica no tot el film s’ha fet amb una càmera catalana en mà. La tradició musulmana del Níger sumada a la delicada situació per la presència de Boko Haram van fer gairebé impossible que dues dones blanques rodessin amb llibertat en aquella zona.  Aquest fet imprevist va obligar a contractar un equip nigerí per fer part del documental però lluny de ser un problema ha propiciat que el film contingui un material molt valuós al que a les directores els hagués estat gairebé impossible d’aconseguir. Al documental fins i tot l’esclavista obre les portes de casa seva per parlar obertament del què és per a ell l’esclavitud, els drets, la religió i la tradició al seu país.

El documental va un dels candidats a estar nominat als Premis Gaudí i es va estrenar el passat desembre. Aquest dimecres 8 de març, coincidint amb el dia de la dona, serà projectat al programa 60 minuts al Canal 33. Una molt bona oportunitat de veure a la TV una demostració contemporània del poder femení.

- Advertisement -
JR Armadàs
Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat tres novel·les, diversos relats curts i ha estat editor d'Edicions Xandri durant 6 anys. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit una pel·lícula i sis curtmetratges i és el co-director del Sant Cugat Fantàstic i La setmana del Cinema en Català. També ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El Cinèfil'.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents