Encara que a vegades sembli que el cinema d’animació només existeix gràcies a les grans produccions de Pixar i dels estudis japonesos, de tant en tant, arriba a les nostres pantalles alguna modesta pel·lícula com Rabbit School. Guardianes del huevo de oro que ens recorda que hi ha vida animada més enllà de l’anime i de la factoria Disney.
La història, basada en un conte popular alemany, se centra en Max, un jove conill de ciutat, que per culpa d’un joc amb els seus amics acaba al mig del bosc on habiten els conills que protegeixen un ou de Pasqua d’or. A l’escola dels conills guardians en Max coneix l’Emmy una noia amb qui mantindrà una gran amistat mentre apren les arts dels guardians per poder defensar el gran ou daurat d’un grup de guineus sapastres.
Ute von Münchow-Pohl, amb una llarga trajectòria en l’animació alemanya, dirigeix una pel·lícula que explica una història molt universal, on no hi falta el descobriment d’un món nou, l’amistat i la lluita entre el bé i el mal. Tot i que els personatges siguin arquetips ja vists milers de vegades a la gran pantalla, la pel·lícula assoleix una innocència que envolta tota la història, acompanyada d’una banda sonora que es repeteix fins a la sacietat, fins i tot una mica tediosa, que costa de trobar en pel·lícules d’animació. No obstant això, el film no aconsegueix mantenir el ritme i de seguida es converteix en una successió de gags més o menys encertats, però repetitius.
Tot i que el llargmetratge complirà les expectatives per al públic al qual va dirigit, es troba a faltar emoció i profunditat en el desenvolupament de la història i els personatges. Amb un guió més refinat, la cinta guanyaria interès i podria acostar-se al nivell d’altres produccions d’animació.
Veredicte
El millor: La tendresa que transmeten els personatges.
El pitjor: Una trama molt previsible.
Nota: 5
