“Arribo a l’emoció ràpidament”

La primera experiència de Greta Fernández darrere de les càmeres va ser amb 13 anys sota la direcció de Cesc Gay a la pel·lícula Ficció. Es va alçar amb la Concha de Plata a la 67 edició del Festival de Sant Sebastià, pel seu paper a La hija de un ladrón, de Belén Funes. També ha treballat a La propera pell, d’Isaki Lacuesta amb què va obtenir una nominació a millor actriu secundària als Premis Gaudí 2017. Així mateix, ha protagonitzat la pel·lícula d’Isabel Coixet Elisa i Marcela i la pel·lícula de Teresa, dirigida per Paula Ortiz. A la televisió, ha treballat a Santo, de Netflix i a 30 Monedas, la sèrie d’HBO dirigida per Àlex de la Iglésia. Ara estrena El fred que crema, una de les quatre cintes nominades a la Millor Pel·lícula als XV Premis Gaudí.

Greta Fernández_El Fred que Crema_1
Greta Fernández a ‘El fred que crema’ (Foto: Filmax).

El fred que crema és l’òpera prima del director català Santi Trullenque. Com ha estat l’experiència de treballar amb ell?
La veritat és que no és la primera òpera prima en la qual treballo. Ja diuen que soc una actriu d’òperes primes. Ha estat molt interessant treballar amb el Santi (Trullenque), amb molta passió per explicar la història de la pel·lícula, i em va ajudar molt amb el repte tan gran que venia a sobre. Em va fer sentir molt tranquil·la i segura en tot moment, i sentint que estava fent bé la feina durant el rodatge. Cal dir que tot i ser un rodatge força complicat, vaig gaudir-lo molt, tot i que també hi va haver moments de patiment.  

“La neu va ajudar,tant per bé com per mal”

La ficció uneix el drama jueu de la II Guerra Mundial, l’expansionisme nazi i el costumisme rural. Va ser molt difícil portar-ho a la pantalla?
Sí, va ser força difícil. Van haver de separar el rodatge en dues parts. Per una banda, totes les escenes d’interior, que van ser més agradables de rodar, ja que no vam passar tan fred i, per l’altra, les d’exteriors, que sí que vam passar molt fred. Les dues o tres setmanes d’exteriors van ser molt dures i complicades. Però, al final, va valer la pena, perquè el resultat ha quedat preciós. La neu va ajudar, tant per bé com per mal.

Per tant, el títol de la pel·lícula no és gens gratuït. El fred us va arribar a cremar…
I tant. De fet, tinc una fotografia de les meves cames plenes de rascades fetes per la neu, no de cap branca, sinó de caminar per la neu.

Greta Fernández_El Fred que Crema_2
Una de les escenes d”El fred que crema’ (Foto: Filmax).

La cinta és una adaptació de la premiada obra de teatre d’Agustí Franch, Fred. Com es va preparar  Greta Fernández pel personatge de la Sara?
La veritat és que no vaig tenir massa temps per preparar-me’l. Vaig fer el càsting i al cap de quinze dies ja va començar el rodatge. Per crear el personatge vaig ser molt pràctica, tal com acostumo a ser amb la meva feina. Per sort, arribo a l’emoció ràpidament, perquè ho tinc bastant per la mà, i amb la duresa i practicitat de la Sara així va ser. Per arribar al personatge era molt important saber per on passa emocionalment en cada moment i on estat el seu punt de trencament, que no passa d’un dia per un altre. Per mi la Sara és el personatge més honest de tots i l’honestedat és la seva bandera, estiguis o no d’acord amb el que fa. Això fa que el públic connecti amb ella i l’arribi a estimar. 

“La Sara és el personatge més honest de tots,
i l’honestedat és la seva bandera”

Com vas canalitzar l’emoció de la Sara a través de la teva interpretació?
A poc a poc, escena a escena. S’ha de tenir en compte que en el personatge pateix molt dolor i, quan hi ha tant excés de dolor, una es queda anestesiada i sents que no pots patir més. Recordo aquesta sensació de dir “que faig jo aquí? Hi ha més dolor? Ja no vull plorar més!”, tot i que el personatge no plora, ja que és molt continguda emocionalment. Malgrat això, hi havia moments que no sabia si havia d’esclatar a plorar o no. Però, crec que al final ho vaig aconseguir jugant amb el personatge i les seves emocions de forma mil·limètrica.  

Pel que fa als teus companys de rodatge, què ens en pots dir? 
En el cas del Roger Casamajor, el meu marit a la ficció, només puc dir coses bones. És un actoràs i me l’estimo molt. M’ho va posar tot molt fàcil durant el rodatge i ens ho vam passar molt bé. És una persona molt alegre com jo. I pel que fa a la resta, també genial. He estat molt ben acompanyada per tots ells i no em vaig sentir gens sola en tot el rodatge, tot i estar aïllada en plena muntanya.

Greta Fernández_El Fred que Crema_3
Greta Fernández a ‘El fred que crema’ (Foto: Filmax).

I de la muntanya a la ciutat, ja que un dels teus darrers rodatges ha estat el llargmetratge Unicorns d’Àlex Lora, que explora els límits i les contradiccions de la vida urbanitat millennial a través de la mirada de la Isa, el teu personatge. Què ens pots avançar?
Sí, s’estrena aquesta primavera i el paper de la Isa em va venir en un moment que necessitava fer un personatge allunyat del de la Sara d’El fred, i més proper a la meva edat i amb punts de contacte amb la meva vida i el que he viscut. Tot i això, la Isa i jo no tenim massa en comú, tot i recordar-me puntualment a mi en moments concrets de la meva adolescència. És també un drama, però més lleuger, més contemporani, on es tracta el poliamor, les drogues, les xarxes socials… És un còctel Molotov d’emocions. 

“quan hi ha tant excés de dolor en un personatge,
una es queda anestesiada”

I tornant a El fred que crema, la cinta va començar el seu recorregut a festivals com el BCN Film Fest i el FIC-CAT, on va ser el film inaugural. Què tal va ser l’acollida?
Va ser molt bonica. Vaig convidar a tots els meus amics a veure-la i els va agradar molt. Em vaig quedar molt contenta. Va ser un treball que, en el seu dia, no vaig compartir amb ningú, estant sola a Andorra durant molt temps, amb molts dubtes sobre el personatge i com afrontar-lo… 

I la cinta també està nominada com a Millor Pel·lícula als pròxims Gaudí. Quines són les sensacions?
Ho tenim difícil, però, en el meu cas, no m’obsessiona, ja que ja sé el que és estar en uns premis i s’ha de ser realista. Però, no se sap mai. Ara, tant de bo que guanyi que la pel·lícula. Estar nominada ja és un premi.  

Greta Fernández_El Fred que Crema_4
Greta Fernández a ‘El fred que crema’ (Foto: Filmax).

Podeu escoltar l’entrevista íntegre a Greta Fernández a El Cinèfil Pòdcast:

El Cinèfil Pòdcast #15: Distopia, holocaust i corrupció

Jordi Sardiña
Periodista, professional, des de 1999, cinèfil, passional, des de tota la vida, ja que el cinema l'ha acompanyat sempre, tant en els bons com en els mals moments. La seva trajectòria laboral no sempre ha estat lligada al Setè Art, perquè s'ha guanyat la vida com a consultor de Màrqueting-Comunicació en diferents empreses de sectors diversos. Col·laborar amb 'El Cinèfil' li permet transmetre tot el que ha après i continua aprenent veient cinema. Llarga vida a la pantalla gran (i petita)!

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents