‘Great Pretender’, estafes a l’estil ‘Ocean’s’

L’equip d’animació japonès Wit studio, creador de Kōtetsujō no Kabaneri i encarregat d’adaptar les primeres 3 temporades del manga de Hajime Isayama Shingeki no Kyojin, també conegut com Attack on Titan, ens va tornar a emocionar amb l’estrena de Great Pretender, una de les últimes sorpreses a Netflix de l’any 2020 i una delícia d’anime en tots els aspectes.

La sèrie segueix les aventures d’en Makoto Edamura, un jove que, per desgràcies de la vida, s’ha vist arrossegat al món de la delinqüència, i que es dedica a robar carteres i estafar els pobres turistes infeliços que tenen la mala sort de creuar-se amb ell. Per pura casualitat, un dia intenta estafar en Laurent, un home del mateix gremi que juga en una lliga molt superior i que l’arrossegarà a Hollywood com a ajudant.

La premissa de la sèrie és una barreja entre la saga Ocean’s, les primeres pel·lícules de Guy Ritchie Snatch i Lock,Stock & Two Smoking Barrels, i Robin Hood, és a dir, un grup d’estafadors amb habilitats molt diverses que tenen com a objectiu robar a mafiosos i criminals milionaris. Ens recorda altres animes del gènere com Lupin the III, Baccano!, o fins i tot Black Lagoon si només tenim en compte el punt de partida, tot i que en comparació és molt més reservat o subtil pel que fa a l’acció i violència.

El que més ens remet a aquestes sèries però, és l’apartat sonor. La banda sonora és una barreja de jazz, bebop i swing, digne del que podria ser el millor anime de tots els temps, segons la meva humil opinió, l’únic i inimitable Cowboy bebop. La sèrie es manté en constant moviment gràcies a aquesta banda sonora tan rítmica i de gran qualitat, que fins i tot inclou “The Great Pretender, de l’estel·lar Freddie Mercury, com a ending. La música acompanya un apartat visual espectacular i únic. L’amor dels animadors per la sèrie es fa evident si agafem un pla qualsevol i n’observem el fons; el treball de la llum és fora de sèrie, les combinacions de colors i les paletes són una bogeria, l’estètica en general és una fusió entre l’art del renaixement i els carrers plens de neons de Las Vegas, una combinació peculiar però una autèntica delícia a nivell visual.

Si bé hi ha algun gir que està agafat amb pinces i se li veu el truc, només per l’estètica i l’atmosfera, l’anime ja val molt la pena. Great Pretender no aporta gran cosa ni innova gaire a nivell narratiu, ja que és una història que ens han explicat moltes vegades, però pel que fa l’apartat formal és absolutament brillant.

Veredicte

Agradarà: A tots aquells que els agradin les històries de criminals amb mil girs de guió inesperats.

No Agradarà: Als que prefereixen una sèrie d’animació més convencional dins el marc de l’anime, sobretot a nivell estètic.

Enganxòmetre:7

Nota: 8

Jan Español
Jan Español
Nascut el 1996 a Barcelona, Jan Español és graduat en cinema i audiovisuals per l'ESCAC. Guionista per naturalesa i ascendència familiar, sempre ha viscut fascinat i envoltat pel món audiovisual. Àvid consumidor de cinema, sèries i videojocs, és, a més, un fan incondicional de la cultura japonesa, el manga i l'anime. Escriptor de dos curts i una obra de teatre, actualment treballa en l'adaptació d'un manga a sèrie.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents