L’estudi d’animació japonès Ghibli fa el salt al CGI, és a dir, a l’animació digital en 3D. La cinta l’ha dirigit el fill del llegendari cineasta i creador del segell Hayao Miyazaki, Goro Miyazaki (Contes de Terramar o la sèrie Ronja, la filla del bandoler). El 30 d’abril arriba als cinemes Earwig y la bruja (アーヤと魔女) amb el difícil repte de mantenir la màgia Ghibli amb una estètica ben diferent del que estem acostumats.
Del llibre a la pantalla
La pel·lícula és una l’adaptació de la novel·la homònima escrita per Diana Wynne Jones al 2011. Anteriorment, l’autora britànica va donar vida a El castell ambulant i va ser adaptada cinematogràficament al 2004 per Hayao Miyazaki. La primera producció en animació 3D a Can Ghibli està desenvolupada per a la cadena NHK.
La història se centra en Earwig, una nena de 10 anys que viu a l’orfenat San Morwald i no vol que això canviï. És capaç de qualsevol cosa per tal d’espantar possibles pares adoptius que l’allunyin del centre on viu feliçment. Però, un dia apareixen la Bella Yaga i Mandràgora, dos estranys i terrorífics personatges que aconsegueixen adoptar-la. La Bella Yaga resulta ser una bruixa amb un gran poder que acaba convertint l’Earwig en la seva ajudanta i no precisament de bones maneres. Més una filla adoptiva és gairebé una esclava de les pocions i els remeis de la dona. Però gràcies al seu amic Thomas, un vell gat que parla, la nena s’iniciarà en l’art dels conjurs, que utilitza per burlar els càstigs de la seva mare adoptiva. Paral·lelament anirem descobrint que el passat de la protagonista potser té relació amb la seva nova “família”.
De Cannes a les sales de tot al món
Malgrat les circumstàncies per les que està passant la indústria, el Festival de Cannes va decidir atorgar un segell de qualitat a aquelles produccions que haguessin format part de la programació del 2020. D’aquesta manera el festival recolza el recorregut comercial d’aquestes pel·lícules que portaran la seva marca. Earwig y la bruja està entre les 56 pel·lícules que han rebut el segell Cannesi pot lluir l’emblema de la Croisette allà per on passi.
